Sense Fanal VIII

La reestructuració del sistema financer

Finalment el Sr. MAFO i els seus amics han aconseguit uns cosa esperpèntica. Un mapa de caixes que no té ni cap ni peus. S’han inventat les fusions fredes (les SIP sigles que volen dir sistema institucional de protecció que ja només el nom fa pixar de riure) i les fusions calentes (absorcions). Han fet una oda a la dimensió com element definitori de bona salut, sense assabentar-se que a la resta del món mundial el que ara està en entredit és precisament això, la dimensió, to big to fail.
Els Banc d’Espanya manté una bona credibilitat i se li atribueix una bona gestió, sense que se sàpiga el motiu. El Banc d’Espanya, com a supervisor, ha vist com la banca i caixes espanyoles s’endeutaven any darrere any per continuar inflant la bombolla immobiliària i no han fet res, com a molt, amb la boca petita han dit alguna cosa d’aquest risc del totxo, però d’intervenir alguna d’aquestes entitats (bancs o caixes), res de res.

A CajaMadrid li han fet una putada (més o menys com quan Florentino ha fitxat a Mourinho). Està en camí de posar-se en un merder que ni d'aquí a deu anys se'n haurà sortit. ¿Sap que suposa una fusió (freda o calenta) amb una sèrie de caixes tan diferents i distants unes de les altres? ¿Té recursos per dirigir tot aquest procés? D'aquí un temps en parlarem...

Quan el Banc d'Espanya va comprovar que la banca i les caixes no podrien tornar els crèdits contrets amb bancs exteriors llavors com a pares condescendents, els van facilitar tot el crèdit que van voler al cost més baix possible, això si, dient-los-hi, no ho torneu a fer...
Els bancs i caixes, desprès que els van perdonar els seus deutes, van fer allò que explica l'Evangeli, van agafar els seus deutors pel coll i van escanyar-los, amb violència i sense cap commiseració.

¿Se’n recordeu d’aquells Fons del Tresor que servirien per comprar actius de bancs i caixes amb compromís de recompra? Doncs allí han acudit totes les grans entitats financeres del nostre país i sembla que el Banc d’Espanya ho troba prou bé.
Per altra banda el Banc d’Espanya ha hagut de fer coses que segurament no li han agradat massa, com canviar les normes comptables cada sis mesos per no deixar amb el cul a l’aire a determinades institucions financeres (caixes i bancs).

La reestructuració del sistema financer l’han entès aquests senyors com circumscrit a les caixes. La banca ja està bé com està, no per res, sinó perquè ho diuen ells (es veu que els deuen caure més bé). Tenen si fa o no fa la mateixa morositat (tot i que les caixes s’han dedicat a finançar temes d’habitatge de forma prioritària, sense que estigui escrit en cap estatuts ha estat així des de sempre). Els executius i els consells d’administració són més o menys igual d’incompetents, i si parlem de bandarres, segur que a la banca n’hi ha més que no pas a les caixes. Per tant, la pregunta que ens fem els ciutadans és ¿perquè només es parla de les caixes?