LEVEM NOS BON MAYTI E NO'NS ADURMAM PLUS
Si volíeu escoltar,
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó,
veritats pugen de pressa.
Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava,
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l’esperança.
Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d’encendre.
Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrera.
Aixecat del fons del mar,
el sol jove vermelleja.
Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta,
àvida de cada solc,
caminava l'ampla terra.
S’ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent,
tramuntava la carena.
Dintre l'ordre de la llum
vèiem resplendir la casa
que miràvem de guardar
quan desgovernaven lladres.
L’aire duia bona olor
de blat tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.
Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena,
la vilesa de la por,
lligam de la nostra llengua.
Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos, els obrers,
car és l'hora de la feina.
Desperteu-vos, gent del camp,
car és l'hora de la sega.
Salvador Espriu (Per a la bona gent, 1984)
Ha arribat la primavera, i amb ella noves vides i noves esperances floreixen. És per aquest motiu que havíem d’anar on neixen flors (a cada instant), i hem anat a la vall del Jerte.
La veritat més que anar a la vall del Jerte el que hem fet ha estat fugir del Conseller Saura que, darrerament, s’ha entestat en estossinar a estudiants que no estudien (que no és el nostre cas), a nens que no es mengen les sopes (tampoc és el cas), i a vells que no produeixen i, com que aquest darrer cas és el meu, he decidir posar
distància a veure si entre tant es calma.Com diuen els castellans, però, no hi ha mal que per bé no vingui, i així doncs ara que en Saura està distret (estossinant a tot cristo)potser haurem pogut fer el trajecte més còmodament, sense estar massa pendents de si sobrepassem els 80 quilòmetres a l’hora.
Hem travessat totes les planúries immenses poblades per infidels que parlen una llengua estranya. Quilòmetres i quilòmetres de carreteres (sense
haver de pagar). Arribem a la capital de l’imperi, i allí tot són luxes de carreteres radials (R-1, R-2,... R-5...) i cinturons de ronda de veritat M30, M40, M 50, i el que vulgueu. Els catalans, acostumats a pagar-ho tot (el que usem i el que no usem) ens hem sentit molt ben tractats, poder circular sense haver de pagar... (o pagant molt poc a les R-2...), tot i que en algun moment ens envaeix la sospita que ves a saber si també les hem pagat nosaltres aquestes magnífiques vies.
Finalment arribem a una vall florida. ¿Serà el preludi de nous temps gloriosos? ¿Serà que els humans ens estovem quan veiem tanta bellesa? Serà el que serà, però és un viatge que paga la pena.Quant surts d’Àvila ja veus que alguna cosa nova s’albira. Tant punt arribes al port de Tornavacas, tota la vall s’estén als teus peus. Una vall florida que, el seus pobladors han sabut crear una forma de riquesa artesanal, ben segur no exempta de tecnologia i que, a més, és bella. Ara,
en el moment de la florida, i segurament desprès quan arriba el “temps de la sega”, quan es recullen els vermells fruits d’aquestes flors que floreixen.¿Perquè hem d’anar al Japó, o a Washington, si al costat de casa podem veure el pràcticament el mateix?. I no diguem si anem a Torrelles de Llobregat, on també els cirerers abunden.
Hem hagut de fer 820 quilòmetres per arribar-hi, unes 7 hores i mitja (ei! Saura, no facis comptes que són números aproximats).
Ens allotgem en una casa rural que suposo que com tantes altres està força bé. En el nostre cas es l'Hotel rural Finca el Carpintero al mateix poble de Tornavacas (a un quilòmetre).I què es pot fer a la vall del Jerte? Doncs moltes coses. La primera, t’infles de fer fotos. La segona visitar pobles prou interessants. La tercera es fer excursions (parcs naturals, Pilones,...). La quarta es menjar bé, tot i que cal preguntar a on et peixen adequadament. I, per acabar la quinta, pots visitar monuments
històrics. Estàs relativament prop de Càceres, de Guadalupe, i en el nostre cas, del monestir de Yuste.Una última recomanació: cal estar amatent de la pàgina web de la Vall de Jerte, on t’informen dia a dia de les novetats de la florida dels cirerers.
