dissabte, 21 de març del 2009

Bones notícies ...

La primavera ha arribat! (o una excusa per penjar fotos)








LEVEM NOS BON MAYTI E NO'NS ADURMAM PLUS

Si volíeu escoltar,
obriríeu la finestra.
Per esglaons de cançó,
veritats pugen de pressa.

Al mateix cor de la nit
un nou càntic començava,
perquè us acompanyi el pas
al llindar de l’esperança.

Cal cremar tot el record
d'un ahir ple de tristesa
a fogueres del demà
que ja és temps avui d’encendre.

Esguardeu sempre endavant,
deixeu els plors endarrera.
Aixecat del fons del mar,
el sol jove vermelleja.

Desvetllada pel meu crit
del malson, la claror lenta,
àvida de cada solc,
caminava l'ampla terra.

S’ajaçava pel sorral,
abrillanta blanques veles.
Cavalcant al llom del vent,
tramuntava la carena.

Dintre l'ordre de la llum
vèiem resplendir la casa
que miràvem de guardar
quan desgovernaven lladres.

L’aire duia bona olor
de blat tendre, de ginesta.
És salvada del perill
de morir-se la rosella.

Sentiu ara com el cant
trossejava la cadena,
la vilesa de la por,
lligam de la nostra llengua.

Una veu, les dues mans,
unes fortes mans esteses.
Desperteu-vos, els obrers,
car és l'hora de la feina.
Desperteu-vos, gent del camp,
car és l'hora de la sega.

Salvador Espriu (Per a la bona gent, 1984)









Ha arribat la primavera, i amb ella noves vides i noves esperances floreixen. És per aquest motiu que havíem d’anar on neixen flors (a cada instant), i hem anat a la vall del Jerte.
La veritat més que anar a la vall del Jerte el que hem fet ha estat fugir del Conseller Saura que, darrerament, s’ha entestat en estossinar a estudiants que no estudien (que no és el nostre cas), a nens que no es mengen les sopes (tampoc és el cas), i a vells que no produeixen i, com que aquest darrer cas és el meu, he decidir posar distància a veure si entre tant es calma.

Com diuen els castellans, però, no hi ha mal que per bé no vingui, i així doncs ara que en Saura està distret (estossinant a tot cristo)potser haurem pogut fer el trajecte més còmodament, sense estar massa pendents de si sobrepassem els 80 quilòmetres a l’hora.

Hem travessat totes les planúries immenses poblades per infidels que parlen una llengua estranya. Quilòmetres i quilòmetres de carreteres (sense haver de pagar).



Arribem a la capital de l’imperi, i allí tot són luxes de carreteres radials (R-1, R-2,... R-5...) i cinturons de ronda de veritat M30, M40, M 50, i el que vulgueu. Els catalans, acostumats a pagar-ho tot (el que usem i el que no usem) ens hem sentit molt ben tractats, poder circular sense haver de pagar... (o pagant molt poc a les R-2...), tot i que en algun moment ens envaeix la sospita que ves a saber si també les hem pagat nosaltres aquestes magnífiques vies.


Finalment arribem a una vall florida. ¿Serà el preludi de nous temps gloriosos? ¿Serà que els humans ens estovem quan veiem tanta bellesa? Serà el que serà, però és un viatge que paga la pena.

Quant surts d’Àvila ja veus que alguna cosa nova s’albira. Tant punt arribes al port de Tornavacas, tota la vall s’estén als teus peus. Una vall florida que, el seus pobladors han sabut crear una forma de riquesa artesanal, ben segur no exempta de tecnologia i que, a més, és bella. Ara, en el moment de la florida, i segurament desprès quan arriba el “temps de la sega”, quan es recullen els vermells fruits d’aquestes flors que floreixen.
¿Perquè hem d’anar al Japó, o a Washington, si al costat de casa podem veure el pràcticament el mateix?. I no diguem si anem a Torrelles de Llobregat, on també els cirerers abunden.
Hem hagut de fer 820 quilòmetres per arribar-hi, unes 7 hores i mitja (ei! Saura, no facis comptes que són números aproximats).
Ens allotgem en una casa rural que suposo que com tantes altres està força bé. En el nostre cas es l'Hotel rural Finca el Carpintero al mateix poble de Tornavacas (a un quilòmetre).
I què es pot fer a la vall del Jerte? Doncs moltes coses. La primera, t’infles de fer fotos. La segona visitar pobles prou interessants. La tercera es fer excursions (parcs naturals, Pilones,...). La quarta es menjar bé, tot i que cal preguntar a on et peixen adequadament. I, per acabar la quinta, pots visitar monuments històrics. Estàs relativament prop de Càceres, de Guadalupe, i en el nostre cas, del monestir de Yuste.

Una última recomanació: cal estar amatent de la pàgina web de la Vall de Jerte, on t’informen dia a dia de les novetats de la florida dels cirerers.


























dilluns, 9 de març del 2009

Endesa, enlloc de donar llum dóna fum...

Els augments del preu de l’electricitat que ha aprovat el Sr. Rodríguez Zapatero i el seu ministre Sr. Sebastian, han superat el 51% d’increment en els tres darrers anys


Quan ens mitjans ens explicaven els temes de les diferents Opes que històricament s’han presentat sobre les companyies elèctriques ja es veia que algun misteri hi havia amagat.
Ara, a rel de les moltes notícies que m’arriben per diferents conductes m’he decidit a verificar els rebuts que pago d’aquesta Companyia.
La veritat que si no fos perquè em sento estafat hauria sigut hilarant, surrealista ¿Com pot ser que es facturi d’una manera tant aleatòria? ¿Com pot ser que la Comissió que vetlla pels preus de l’energia no hi posi ordre? ¿Com pot ser que un Govern que es diu socialista permeti aquest desori, connivència i estafa, a les famílies que comencen a patir de veritat perquè estem en temps de crisi?

El que he fet jo no ha sigut un estudi detallat de quins són els criteris de facturació i com i de quina manera els incompetents governants autoritzen aquest tipus de coses; el que he fet ha sigut veure uns quants rebuts, de forma més o menys desordenada, doncs no els guardo pas tots. I ¿què he vist? Doncs us ho explico:

Els rebuts bàsicament contemplen dos conceptes. Un és el de potència que suposo no és altra cosa com tantes altres, que moltes companyies facturen en concepte fix o de “mordida”, a l’estil de les comissions de manteniment de comptes que aplica la banca, tot i que cal dir que la llei els ho deu permetre i per tant res a dir (de moment). Aquest és un concepte que tot i no entenent massa per quin motiu és pot facturar (i que no se’m digui perquè ho diu la llei, doncs ja sabem que els nostres parlamentaris quan es parla de números sempre els agafa el son), encara s’entén menys perquè aquest concepte s’ha d’incrementar cada any.
L’altre concepte ja és molt més clar: el preu del quilovat. A banda de facturacions més complexes com els que tenen una facturació separada per consum punta i consum vall, aniré només al preu del quilovat i les seves successives modificacions.
Des de 2006 fins ara (3 anys) aquest preu ha sofert nou modificacions, naturalment totes a l’alça. L’increment aplicat en aquest període és del 51,68% (!) Algú que no sigui un President d’un banc o una caixa o d’una gran companyia elèctrica o petroliera ¿ha tingut aquest augment de sou? ¿No està mal, no us sembla? ¿Quin nom se us acut per parlar d’aquest espoli? Hem de pensar que les companyies elèctriques no fan pas el que volen (hi, hi,hi,... ha..ha..ha...), sinó que el Govern els ha d’autoritzar les tarifes a facturar.
Els usuaris, tot i que les companyies han rebut ingents quantitats de diners pel concepte de Costos de Transició a la Competència (un concepte inventat, ja que no hi ha competència de cap tipus i només hi ha incompetència dels governants i dels seus protegits els directius de les companyies elèctriques), cada dia paguem l’electricitat més cara, i això és cert sense que hi hagi dents de serra, com seria d’esperar quan la producció elèctrica té alguna relació amb el petroli i el gas natural que com tots sabem el seu preu ha baixat de forma considerable (ha passat en pocs mesos de 150 a 40 dòlars/barril).
També els usuaris ens preguntem si aquests diners serveixen per remunerar més generosament (encara) als presidents d’aquestes Companyies, tal com va passar amb el Sr. Pizarro en el seu temps (que es va endur diners suficients de la Companyia per viure ell i els seus descendents opiparament fins a la fi dels segles), o com ha passat ara amb la família Entrecanales que en menys d’un any ha aconseguir unes plusvàlues de gairebé 2 mil milions (d’euros!), només canviant cromos, sense fer res de res, a no ser que es vulguin fer responsables del robament perpetrat als consumidors amb la connivència de la Comissió Nacional d’Energia i del Ministre d’Indústria.

El desordre en el mercat immobiliari i energètic és més que notable. Els protagonistes: constructores i bancs, uns i altres sense un euro a la butxaca que es pugui atribuir a la seva propietat (o és dels clients o és d’un crèdit).
El regulador i el Govern, estan fet un ridícul espantós.

Sr. President del Govern d’Espanya ¿com vol que amb aquests exemples siguem optimistes? L’únic que podem fer és renegar d’aquest Govern, d’aquest país i veure si sota un altre sistema (independent i que tingui cura dels seus ciutadans), sota una altra bandera i sota un altre país -que sigui el propi- podem ser més feliços.



(dades extretes dels rebuts emesos en les dates que se citen)

data lectura - preu quilovat
7.3.2006 ----- 0,089094
6.9.2006 ----- 0,089807
5.1.2007 ----- 0,090194
7.3.2007 ----- 0,094297
7.9.2007 ----- 0,099012
7.1.2008 ------0,099390
2.5.2008 ----- 0,102279
28.10.2008--- 0,138076
20.11.2008--- 0,138076
2.2.2009 ------0,135145
2.3.2009 ------0,135145