Sensibilitats patriòtiques

En una entrevista a La Vanguardia el Sr. Lara va manifestar que la independència és impossible. Això no obstant el Sr. Lara respecta els símbols del país, i ahir, dia de Sant Jordi, a la façana de l’edifici de Planeta a la Diagonal lluïa una enorme senyera per celebrar aquesta festivitat.

No van fer el mateix els seus veïns de “la Caixa” que, de cop i volta sembla que, als seus directius, no els agraden aquestes coses. El dia de Sant Jordi cap senyera més que la que a l’entrada llueix juntament amb set o vull banderes més, sense cap especial posició de rellevància. Aquests executius o gestors, prefereixen el diàleg amb Madrid, i així el president de “la Caixa” i el compte de Godó, se’n van a veure al president del Govern per explicar-li quina és la seva posició (vull suposar personal, no institucional), i que ells no es pronunciaran mai en favor d’una opció independendista, perquè si fos una posició institucional hauria de venir avalada pel seu Consell d’Administració i constar en acta.

Ara estic expectant per veure què farà “la Caixa” quan el Barça guanyi la Lliga. Ben segur que en aquell moment, a la seva façana lluirà una bandera del Barça esplèndida amb la felicitació corresponent. Són sensibilitats peculiars d’uns homes que estan per damunt dels nacionalismes mal entesos.

 

El morro dels banquers

El passat dia 21 d’abril els banquers van organitzar unes jornades d’autobombo (XX Encuentro del Sector Financiero). Es tractava d’afirmar que ells ho havien fet molt bé i que la recuperació econòmica està a la cantonada. Això ho diuen unes persones que no són ni han sigut capaces de fer bé la seva funció –intermediaris financers- que han catapultat el país a la misèria, que viuen en el món d’Alícia i les meravelles, i que tenen la barra de donar consells.
 

Naturalment el primer en parlar va ser un delinqüent, jutjat i condemnat, a qui els seus col·legues els van aplaudir de forma més que generosa.

Entre mig, van tenir temps per parlar d’economia (uns homes que han mostrat abastament els seu desconeixement més absolut de com funciona l’economia i les finances), per dir que la recuperació ja començava a despuntar, això si, si ells ho permetien, doncs tenen la clau dels diners, uns diners que no són seus i que solament administren.
 

També un altre banquer va dir que s’havia de defensar la Llei Hipotecària tal com està ara, per més que el Tribunal de Luxemburg ha dit que és una llei injusta, que conté clàusules abusives i que en la pràctica es produeix l’engany. Per la seva banda el Govern Central no ha volgut fer cap cas de l’ILP que va aconseguir més d’ 1,5 milions de signatures per modificar aquesta Llei i la de Procediments. El que ja supera totes les elucubracions va ser quan va dir que la modificació de la Llei Hipotecaria ampliaria les desigualtats socials a Espanya (¡), perquè la banca donaria menys crèdit sobre el valor de l’habitatge i només comprarien pisos els que tinguessin diners en efectiu.
 

Fins quan la societat haurà d’aguantar aquests individus!

 

 

Estafadors i estafats

 

A rel de les accions de la PAH el Fiscal General deu estar preparant els seus homes per enviar-los a defensar la veritat entre les dues parts que estan en litigi: els bancs i els afectats per la hipoteca.

Com sigui que la funció del Fiscal General és justament aquesta, no dubto que prendrà l’opció de la PAH, tota vegada que són indiscutibles els següents punts:

1.      La Llei Hipotecària té greus mancances, i els diferents governs no han volgut canviar-la perquè creuen que això podria perjudicar a la banca. Segons els Govern, els afectats per les clàusules abusives de la hipoteca, no són ciutadans, ni mereixen la més petita atenció pe part d’aquest Govern.
El perquè d’aquesta associació mafiosa entre el govern i la banca s’explica per dos motius: la banca finança els partits i quan els convé (a la banca i als partits), els condonen els deutes. Naturalment, sempre a canvi d’alguna cosa. Hi ha un altre motiu clar, és el xantatge que la banca està fent al govern. Com és possible? Doncs molt fàcil: la banca té a la seva cartera (amb els diners que ha rebut del BCE i del Govern espanyol -que vol dir diners dels ciutadans-) una important quantitat de deute de l’estat, que amenaça en posar a la venda si el govern no fa el que li mana la banca. Aquests són els banquers que regeixen la banca i el país!

2.      Els experts al servei de la banca, assenyalen que els problemes d’aquest litigi no es deriven  de la Llei Hipotecària, sinó que el problema rau en els procediments (Llei de Enjudiciament Civil).

3.      Una o altra mostren problemes que fins i tot el Tribunal de Justícia Europeu ha dictaminat que la normativa espanyola no respecta els drets dels consumidors; és una normativa abusiva i il·legal.

4.      Entretant, els presidents de diferents bancs (entre altres el president del Banc de Sabadell, parla de línies roges i d’altres coses de les que no entén, perquè, com pot ser que -sabent que és una estafa- encara digui que no hi ha retroacció possible? és que aquest home ha perdut el senderi?). Els banquers, que encara no han demanat perdó, gosen afirmar que la dació en pagament faria inviable el sistema hipotecari, sense explicar perquè (entre altres coses perquè no ho saben), com feia en el seu dia l’ex-president Rodríguez Zapatero quan parlava per boca de la banca.

5.      També entretant, el president del partit que governa, diu que de cap manera transigirà en la dació en pagament, i que les reformes seran mínimes. Perquè diu aquesta bajanada si sap que el Tribunal de Justícia Europeu ha dictaminat que aquesta normativa és il·legal?

6.      Entretant, l’anterior president del Govern Felipe González, que darrerament pateix incontinència verbal, diu que l’escrache afecta no només als polítics, sinó també a la seva família, i que allí hi poden haver nens que ho pateixin. Aquest senyor no s’ha adonat que entre els desnonats també hi ha nens, i que alguns fins i tot són retirats de la custòdia dels pares perquè no els poden donar cap tipus de protecció (s’han de protegir primer de la banca).

7.      El que els interessos de demora estiguin fixats a tipus que arriben al 30% mai els ha semblat usurer, ni als presidents ni als redactors de les minutes d’hipoteques (els responsables jurídics dels bancs).

8.      El que per entendre quin tipus d’interès serà aplicable a una hipoteca, hagis de ser un súper-expert en la matèria, indica el grau d’opacitat i engany que conté aquest contracte, amb clàusules sòl i no clàusules sostre.

9.      El que al primer impagament es pugui executar una hipoteca, mostra fins a quin punt és un contracte abusiu.

10.  I podríem seguir, amb el preu fixat per la subhasta, les taxacions dels immobles i les societats de taxació, les polítiques suïcides seguides pels banquers quant al seu endeutament (del que els mitjans acusen als ciutadans, mentre que de l’endeutament dels banquers, que haurien de ser professionals i responsables d’un sector d’alt risc i de nul·la responsabilitat per als seus gestors, la banca, no en diuen ni mu).

11.  I per acabar, està clar que mai la societat a un costat i els polítics i els mitjans de comunicació, a l’altra, han estat tant allunyats. i mai com ara, els polítics i els periodistes ha complert tan malament la funció que tenen encomanada: vetllar pels interessos generals.

El fet que el Fiscal General hagi donat ordres per protegir de l”escrache” els parlamentaris responsables d’aquest desastre, ha de ser una decisió equivocada que immediatament veurem com rectifica, perquè, no pot ser que el Fiscal General protegeixi els estafadors enfront dels estafats.