La desfachatez intelectual

                                  (carta publicada per diari ARA el dia 4.4.2016)

Acabo de llegir el llibre del professor Ignacio Sánchez-Cuenca. En un parell de llibreries havien esgotat les existències, tot i que suposo que no devien ser molt extenses. Vull recomanar-lo i felicitar al seu autor, per la valentia i per la necessitat —allò, d’algú ho havia de dir—. Explica i argumenta la baixa qualitat democràtica i d’opinió de molts escriptors i altres presumptes intel·lectuals que actuen com autèntics talibans. Explica perquè ho diu i en dóna exemples. Molts d’ells a la RAE, altres que arriben a altes cotes de vendes. No parla de literatura, sinó d’opinió sobre temes en que aquests superbs homes no estan documentats. La llista és incompleta, l’allargaria fins a la infinitud. Si algú em vol fer cas que el compri i el llegeixi. Li asseguro que en quedarà satisfet.

La Desfachatez Intelectual

Un llibre interessant. Desmitifica a tota una colla d’energúmens que pontifiquen tot el dia com si ells fossin el braç incorrupte de Santa Teresa.

L’autor, que demostra una gran valentia, s’enfronta amb fets i arguments a la impunitat amb que escriuen molts d’aquests suposats “intel·lectuals”, entre els que estan els acadèmics de la RAE (Félix de Azúa, Pérez Reverte,) i altres “eminències” com Savater o Vargas Llosa. Bàsicament tota la colla que estan delint-se per posar-se el  jaqué i sortir a fer el pallasso

Evidentment no hi són tots els que jo voldria. En trobo a faltar a molts que s’hi haurien d’afegir, entre ells, molts periodistes d’aquests que ho saben tot.

El llibre en qüestió crec que s’ha publicat recentment i s’ha esgotat ràpidament. Ara estan en una segona edició, el que mostra l’interès del públic en que es diguin públicament com són de miserables aquesta gent.

Dkistincions i medalles

No fa massa dies que el consistori barcelonès va acordar donar la medalla de la ciutat a la senyora Muriel Casals, com probablement també ho farà la Generalitat.

No és d’estranyar que el PP i Ciudadanos no hi estiguin d’acord, al·legant que aquesta senyora no va deixar un llegat a la ciutat que la faci mereixedora d’aquest honor. No entra en la seva ideologia el premiar —encara que sigui a títol pòstum— a persones que s’han distingit en defensa de la llibertat, la democràcia i la llengua i cultura catalana. El seu tarannà es ben conegut: donar medalles a la Verge i donar suport als legionaris i els seus desfiles en les processons. Dir que volen acabar amb la corrupció, però establir aliances amb els partits més corruptes de l’estat.

Naturalment, aquests dos grups es van abstenir no fa gaires dies quan es votava si es retirava aquest reconeixement a la infanta Cristina. I és que deuen considerar que aquesta persona sí es mereixia aquest guardó.

La veritat és que fa una mica d’angúnia la misèria intel·lectual i moral d’aquests dos grups —el PP i Ciudadanos—. Poden defensar la igualtat en el seu tronat concepte d’uniformitat, poden estar contra les llengües que no siguin la seva, poden negar els drets democràtics de resoldre els conflictes mitjançant votacions, poden fugir d’estudi quan es tracta de condemnar totalitarismes com els del franquisme, però no poden ser tan rucs (o si?) com per pensar que la majoria dels ciutadans estem d’acord amb aquests postulats.

El regidor de Palafolls

(carta enviada a l'Avui, publicada el dia 22 de març de 2016)

Resulta inquietant que el regidor d’un partit que hauria de ser seriós es perdi dient disbarats. Naturalment el seu partit es fa el distret, com si no hi tinguessin res a veure.

Estic intentant imaginar un comparatiu amb la seva frase de que la senyora Colau hauria d’estar fregant escales. No el trobo. Les ocupacions més humils tenen dignitat i aquest regidor ja no en té.

La meva proposta seria posar-lo en una gàbia al zoològic perquè els de la nostra espècie, els sàpìens, veiessin com és un home que no ha evolucionat des del seu estat més primari.