El "prusés", segons Jesús Cacho

Aquest energumen publica un article en el seu tabloide —Voz Pópuli— que no mereix ni la més petita atenció. Primer per la desconsideració cap a una llengua que ell deu pensar que és de troglodites i es permet fer la broma de anomenar “el prusés”, per ridiculitzar la llengua i la pretensió d’un poble que només demana democràcia i llibertat. M’agradaria veure si té valor per fer el mateix en una expressió en llengua anglesa, francesa o alemanya. No, Cacho —que mira si podria fer acudits sobre aquest nom— només se li acudeix ridiculitzar el català, perquè el desconeix i no té cap cultura.

Evidentment no és limita aquí el seu desvergonyiment. Continua dient coses que ell ha de saber, i segur que sap per més estúpid que sigui, com que no va ser Santiago Vidal l’encarregat de redactar cap Constitució, sinó que ho va fer per voluntat pròpia.

Parla de la república independent del Cataluñistan i fa l’acudit fàcil, sense cap gràcia i que només està a l’abast de persones vulgars com aquest home, sobre el diputat Rufián, al que només anomena per fer el que ell creu una gracieta.

Res, total, un altre imbècil que permet escampar notícies sense cap rigor i valoracions que responen al dogmatisme i als supremacistes patriotes espanyolistes dogmàtics.

Vicepresidenta Soraya: una lliçó d'equanimitat

Per la televisió he pogut sentir com la vicepresidenta Soraya, encarregada de l’operació diàleg, difamava amb tota impunitat el govern català. Ho feia a Logronyo, i entre les perles que ha deixat anar ha dit:

Para la Generalitat, Cataluña son solamente ellos, Puigdemont, Junqueras... pero cuando se tiene esa visión, al final ocurre lo que ocurre, porque se empieza por hablar en nombre de todos los catalanes pero luego parece que ellos se tienen que supeditar a esa Cataluña y se acaba quitándole la voz y la opinión a todos los demás que son -ha indicado- tan catalanes como ellos.

Se empieza por no cumplir las normas de convivencia y se acaba con jactarse de que allí se pueden saltar libremente los derechos individuales de los ciudadanos". Ante ello, ha anunciado, el "Gobierno no va a permitir que eso ocurra.

Nuestro partido se identifica con todos los españoles aunque en determinados sitios y en determinados partidos nacionalistas su comunidad autónoma sean solo ellos.

Deixi’m que li digui quatre coses senyora Soraya:

Quan s’està en un partit on la corrupció li surt per les orelles, el que no està bé, és predicar sobre ètica.

Quan un expresident del PP va començar posant els peus sobre la taula de Bush i mirant als espectadors i dient: créanme, hay armas de destrucción masiva, havia d’haver especificat que encara estava sota els efluvis dels wiskis que havia pres en el ranxo del seu amic Bush, però també havia d’haver tingut en compte que tard o d'hora haurà d’anar a retre comptes davant del Tribunal de La Haia, per crims contra la humanitat, per participar en  una guerra injusta. Quan aquesta mateix expresident està immers en una boda d’estat amb utilització dels mitjans públics i rodejat de tota la màfia de la Gürtel, hauria de ser una mica més discret i intentar passar desapercebut.

Quan el gallec que des del 2011 està al comandament del govern de l’estat, aquell dels “hilillos de plastilina” que van costar una fortuna a tots els espanyols, i quan aquest gallec tant destre es posa al front del govern i comencen a circular històries dels sobres que cobraven els mandataris del PP, quan aquest partit paga amb diner negre les obres de la seva seu, quan aquest partit posa pals a les rodes a la justícia perquè investigui la trama Gürtel i els seus multimilionaris robatoris, quan aquest govern es posa al costat de les elits econòmiques, les classes extractives, per fer més rics als rics i més pobres als pobres, quan aquest partit i aquest govern segueix subvencionant les associacions que promouen i exalten la figura del dictador Franco, s’hauria de ser més prudent.

Més encara si tenim en compte que aquest mateix govern incompleix sistemàticament la llei quan li convé, i el seu president es capaç de signar un acord amb la seva marca blanca (Cd’s) per aconseguir la investidura i incomplir-lo sistemàticament sense ni demanar disculpes. Quants punts eren? 150? Quants se’n han complert? El de la lluita contra la corrupció? Que per cert desprès de signar-lo van estar tres mesos per saber que volia dir corrupció, perquè ni els uns (PP, els campions en la praxis) ni els altres (Cd’s, campions en la repetició d’eslògans) sabien què volia dir corrupció.  Quina misèria intel·lectual.
Quan el TC dictamina –de forma repetitiva- que els recursos del 0,7% s’han de distribuir a totes les ONG i no només a les estatals (es a dir, excloent a les catalanes), i el secretari d’estat de serveis socials Mario Garcés respon que “mentre jo sigui secretaria d’estat, seguiré fent la distribució només a les estatals”

Quan l’estat i el govern de l’estat dicten dia sí dia també normes contra la llengua i la cultura catalana, i contra les competències que corresponen a la Generalitat, sense respectar el que diu la seva sagrada Constitució, com s’ha d’anomenar aquesta actuació: governar per a tots els espanyols?

Quan hi ha un finançament injust de les comunitats autònomes que descapitalitza a Catalunya i el president Rajoy no ho vol modificar, perquè no li dóna la gana, sense que hi hagi cap altra raó per mantenir-ho, això és governat per a tots els espanyols?
Per cert,  ha explicat en la seva conferència que totes les comunitats ja han percebut els diners de les beques d'estudiants excepte la catalana? Els hi hauria pogut dir: és que no ens cauen bé els catalans.

Senyora Soraya, segueixi “dialogant” amb mentides, segueixi dient el que li dicta el seu impresentable president, però no ens prengui per imbècils als catalans. A més, vostè sap perfectament que tot això que ha posat en el seu discurs no és cert i que té un nom, induir a l’odi, que és un delicte que té càstig, però que és molt difícil de demostrar, en especial quan no hi ha separació de poders i afecta als totpoderosos del govern.

Així i tot no li guardo rancor perquè penso que l’operació “diàleg” s’acabarà el mes de setembre, i fins llavors resistirem com podrem. Entretant, si pot ser, no ens indisposi amb els espanyols amb qui volem tenir un tracte d'amics en el futur.