El sistema econòmic
Insignes economistes, intel·lectuals i polítics, siguin de Columbia, de la UPF o d’altres universitats, segueixen amb el seu discurs de que el mercat és l’únic sistema que pot fer funcionar l’economia de forma eficient i que en cap cas se li poden posar fronteres (o portes).
Aquests il·lustrats ciutadans segueixin amb aquest discurs en moments com l’actual en que tenim una crisi galopant que ha portat a la misèria a milions de persones. Això és un exercici de cinisme, incompetència, ignorància i immoralitat.
Pel que fa a les mesures per sortir de la crisis ningú sap que s’ha de fer. Uns demanen la reestructuració laboral (acomiadar sense costos, sembla que així enlloc de 4 milions d’aturats en tindríem vuit). Uns altres demanen que els bancs donin crèdit -que no en donen o només en donen als seus amics, altrament ¿perquè serveixen els bancs?- Cal reduir la despesa pública, és cert, les despeses pugen més que els ingressos i això és la ruïna.
En el nou panorama dissenyat per ZP no hi haurà inversió pública i l’ocupació pública (un 17%) no podrà consumir tant, no es vendrà tant i no es produirà tant. Ens durà aquest esquema a la deflació?
Altres diuen que cal apujar els impostos, reduint la renda disponible i per tant el consum (ja cal que ens preparem, perquè això si que es produirà).
Està clar que ningú sap que s’ha de fer i quan estàs instal·lat en un sistema d’economia de mercat on tot s’ha de solucionar sense fer res, la resposta és fàcil: continuar sense fer res. El petit problema és que abans se solucioni tot aquest desgavell hauran quedat molts cadàvers a la cuneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada