Notícies de premsa

Paga la pena escoltar els àudios de Vilaweb que acompañen aquestes dues notícies:




http://www.vilaweb.cat/noticia/4217159/20141028/tensio-graupera-juliana-et-puc-respondre-sense-jugar-mhi-feina.html








http://www.vilaweb.cat/noticia/4217165/20141029/foto-posar-xavier-trias-punt-mira.HTML

Periodisme d'investigació

(carta enviada al diari Ara per la seva publicació: 28.10.2014)

Des de fa molt temps hi ha un diari que té l’exclusiva de notícies filtrades per la policia. Aquestes exclusives gairebé sempre fan referència a casos de corrupció política. La darrera que s’ha publicat es sobre un suposat compte de l’alcalde Trias a Suïssa i desprès una transferència a Andorra.

A banda que els ciutadans ja no ens estranyem de res, encara conservem un cert sentit crític per acceptar les notícies, sobretot depèn d’on vinguin i de la credibilitat que pugui tenir el mitjà en qüestió.

Els ciutadans però quedem una mica astorats quan veiem la facilitat en que un periodista –Eduardo Inda, de El Mundo- obté informes de la policia, algunes vegades fins i tot abans que el jutge, i en alguns casos també, obté informes suposats de la policia que després ningú –ni el ministre Fernández- en reconeix l’autoria.

Crec que aquests camins tortuosos s’haurien de suprimir d’arrel. Són comparables amb els sistemes de corrupció que el Govern vol eradicar. El corruptor en aquest cas hauria de ser El Mundo, i el corrupte la policia del ministre Fernández. Perquè, o bé rep diner per la transacció, o encara pitjor, dóna una informació per fer mal a alguna persona o a algun partit polític.

El diari El Mundo ens informa

A primera pàgina, el diari El Mundo, ens informa que “Investigan una cuenta de 12,9 millones de Xavier Trias, en Andorra”.

La primera cosa que em ve al cap és, per què publiquen ara aquesta noticia? I la segona, perquè la publiquen amb un text ple de condicionals, és a dir, no hi ha cap afirmació, és només el que se’n diu escampar merda.

De totes maneres cal ser previsor i no mullar-se: hem vist tantes coses rares…

El Mundo, i el insigne periodista Eduardo Inda, ens té acostumats a aquestes actuacions. Ho pot fer perquè deu subornar (fixeu-vos que també ho poso en condicional perquè no em puguin empaperar) a la UDEF i perquè el ministre Jorge Fernández deu haver triat aquest execrable sistema de comunicació de les informacions, certes o no, interessades o no. Tot són misteris, o no.

Arriba el migdia i es desvetlla el misteri. Resulta que la guàrdia civil ha detingut 51 persones, la majoria d’elles del PP, i entre elles la mà dreta de la Esperanza Aguirre. Ara està clar: havien d’aigualir la noticia difonent-ne una altra de veracitat dubtosa.

El periodisme d’investigació queda clar que és periodisme de difusió interessada. Saben que en el pitjor dels casos tindran la cobertura del Govern Central.

Amb aquesta noticia el partit del Govern queda a punt de la desfeta i del descrèdit. No és una corrupció ocasional, no, és una corrupció organitzada, és una associació per delinquir.

Donarà la cara el President del Govern i del Partit en el poder? Aposto un pèsol a que no ho farà. Seguirà dient bajanades i mirant cap a una altra direcció.

 

El ventilador del Govern de l'Estat

(carta enviada a l'Avui per la seva publicació: 21.10.2014)

El Govern del PP ha engegat el ventilador. Ara diu que el cas de Bankia s’estén a moltes altres caixes intervingudes, però no demostra res. L’única noticia que ha sortit publicada en alguns diaris és que algunes caixes —intervingudes— van concedir crèdits de forma imprudent, i parlen de deu anys enrrere. En el cas de Catalunya banc parlen de 900 milions de crèdits fallits.

El que no diuen és què va dir el Banc d’Espanya en el seu moment sobre Catalunya Caixa i les seves pèrdues. Però el Govern tampoc no explica perquè la Fiscalia no actúa en el cas de Castor, amb unes pèrdues en diner públic molt més elevades.

 No vull fer una defensa de caixes (i bancs) que, en alguns casos, han actuat com autèntics talibans corruptes. Si ho han fet, que ho paguin! Però posem totes les coses en el mateix pla. Ens adonem que les ajudes a la Banca per part del BCE de 400.000 milions d’euros suposen, a un diferencial de 5 punts, 20.000 milions cada any, regalats a aquesta banca tan eficient que prediquen els “lliberals” del Govern del PP?

Justícia o fonamentalisme "patriòtic"?

Avui he assistit a un acte a la Facultat d’Economia de Barcelona en el que el jutge Santiago Vidal ens havia d’explicar com seria la Constitució i/o les Institucions de la Justícia d’un nou país. Programat per la una en punt, el jutge Vidal es presenta acompanyat d’un membre de l’ANC i de la Degana de la Facultat, Elisenda Paluzie. A banda dels mitjans de comunicació, hi havia un centenar de persones de públic.

De forma immediata ens anuncien que la conferencia no tindrà lloc, tota vegada que el CGPJ ha ordenat la seva suspensió. Com és possible!

Així veuen aquests senyors el dret a la llibertat d’expressió; així intenten fer callar les veus que no agraden; així mostren la seva absoluta intolerància, com si estéssim en els pitjors anys del franquisme.

Segur que tenen arguments “jurídics” per prendre la decisió d’emprendre una acció disciplinària contra el jutge Santiago Vidal, per dir coses que no els agrada. 

Ara m’assabento que han resolt, de moment, no castigar-lo, ni suspendre’l cautelarment de les seves funcions, no perquè no les faci bé, sinó perquè en les seves hores lliures (que són poques) pensa pel seu compte.

Sento un absolut menyspreu per aquests Tribunals polititzats, que gosen enfrontar-se al jutge Vidal, mentre que els sembla prou bé que el president del Tribunal Constitucional hagi militat en el PP i en les organitzacions d’extrema dreta. I també el sembla bé que un altre membre hagi emès informes per la FAES, tan propera a Falange Espanyola.

El senyor Antonio Jesús Fonseca-Herrero és qui promou l’acció disciplinària, per ignorància inexcusable en el deure... (bla, bla, bla...). M’agradaria que algú, amb coneixements i imparcialitat, dictaminés de qui és aquesta ignorància inexcusable. Quina vergonya de país, quina vergonya de justícia!

En tot cas, val a dir que quan l’acte de la Facultat s’ha acabat (al cap de 10 minuts de començar i després que el jutge ha llegit una breu nota sobre les circumstàncies), el públic assistent ha esclatat en uns llargs i càlids aplaudiments. Un moment altament emocionant per donar les gràcies a un jutge que només pretén pensar pel seu compte.

"Alguns que pretenen ser estat, abans haurien de pretendre ser bon govern"

 

Què deu voler dir la Sra. Sáenz de Santamaria amb aquestes paraules? Com més les llegeixo menys les entenc.

Reconec que el context no ajuda. Precisament ara que s’ha conegut els fracassos sense pal·liatius de la ministra de Sanitat, quant al preocupant cas de l’ebola a Madrid, perquè no ha sabut explicar quines han sigut les causes i quins els errors comesos. Una ministra que s’amaga sempre que pot i que no s’assabenta del que passa la món i menys encara a la sanitat, sembla que no pot seguir ni un minut més al front d’aquest intranscendent ministeri (les competències estan traspassades a les Comunitat i només el ministeri s’ha quedat les incompetències).

En el moment en que el Sr. Montoro fa públic els seus pressupostos per l’any 2015, uns pressupostos discriminatoris una vegada més amb Catalunya i, a més, inconsistents, en la mateixa quantia que ho és el propi ministre. Uns pressupostos que prioritzen les inversions no rendibles, perquè es veu que el senyor ministre creu que ens sobren recursos i per tant podem seguir amb les obres faraòniques de l’AVE sense passatgers d’un cost monstruós. Uns pressupostos que s’utilitzen com una arma llancívola contra els catalans perquè no ens portem bé.

En el moment en que tot el consell d’administració i els executius de l’antiga Caja Madrid, mostren la seva misèria i corrupció. Una Caja Madrid protegida i dirigida des del PP i fracassada per la absoluta incompetència dels seus dirigents. Una mostra del que s’ha anomenat crony capitalism i n’és l’exemple més clar.

En el moment en que l’economia d’amiguets es posa novament sobre la taula de forma absolutament descarada amb el cas Castor i amb una resolució ignominiosa per part del Govern actual, amb origen a l’anterior govern de Rodríguez Zapatero. Una resolució que costarà a la butxaca dels ciutadans de 1.350milions d’euros, que aniran directament a la butxaca dels amics del Govern del PP (Florentino Pérez).

En el moment en que les Institucions espanyoles donen mostra de la seva feblesa, la seva manca de coherència i de la seva parcialitat i el govern actual, amb el seu president Rajoy al front, dóna mostra de la seva obstinació en tots i en qualsevol tema que estigui sobre la taula, per imposar el seu punt de vista peti qui peti.

En el moment en que el Govern de l’Estat governa només per a uns quants i, com a conseqüència les desigualtats s’han  incrementat d’una forma obscena, i els seus governants diuen: que es fotin!

En aquests moments, a què venen aquestes paraules d’aquesta senyora, prepotents, arrogants, plenes de rancúnia i injustificades? Paraules d’una senyora que, abans d’obrir la boca per fer frases suposadament enginyoses, hauria de demanar perdó per totes aquestes maldats que ha comés el seu govern.

Les institucions de la Justícia

Dimitirà el Consell General del Poder Judicial per haver prevaricat (presumptament) quan atacava a Elpidio Silva i defensava a Miguel Blesa? Dimitirà el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i la Fiscalia, també per prevaricació, quan va demanar la imputació d’Elpidio Silva i va evitar que s’incloguessin els correus oficials de Blesa per considerar que eren qüestions particulars.

Realment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid que ha condemnat al jutge Elpidio Silva a 17,5 anys d’inhabilitació, ha tingut mala sort. El mateix dia que es coneix la sentència sobre el jutge Silva, hi ha tot un gran mullader sobre el sistema corrupte del ciutadà Blesa tan estimat per aquest Tribunal, quin origen sembla ser són els correus “privats” de Blesa.

Ara s’ha publicat (!) a la premsa de forma generalitzada el cas de les targetes opaques que utilitzaven els capós de Caja Madrid. Resulten hilarants les opinions de Joan Rosell i d’Arturo Fernández sobre aquesta qüestió. El primer dient que la responsabilitat és de qui les va emetre ja que estaven registrades a la comptabilitat i se’n coneixen tots els detalls. El Sr. Rosell, que quan Díaz Ferran ja va conèixer com funcionava tot això del diner negre i no ho va denunciar, hauria de saber alguna cosa al respecte de com s’organitzen aquests tripijocs i deixar de dir bajanades. El que ha dit Arturo Fernández sembla sortit de la boca d’un indígena perdut a la selva que no sap res de res i no pas d’un directiu de la CEOE.

En tot cas caldria plantejar-se qui és el responsable d’haver situat als consells d’aquestes entitats a individus tan indiscutiblement inútils. Els trien?

Però com és que quan en els correus de Blesa es va posar de manifest aquesta anomalia el mes de desembre de 2013 el Consell General del Poder Judicial va creure convenient suspendre al jutge Silva i deixar sortir de la garjola al capo Blesa?

De part de qui està la justícia? La Fiscalia, que ara s’omple la boca en que perseguirà aquests casos amb tota duresa, què va fer llavors? Sembla que protegir a Blesa, a Rato i a Arturo Fernández. Tots aquests senyors (és per a nomenar-los d’alguna manera) amb títols d’inspectors d’hisenda, viceministres del govern, directors del Banc Mundial, no saben res de les obligacions fiscals? No saben res d’una administració honesta? Són tots xoriços de pota negra?

Potser que el Govern deixi de dir que estan en favor de la justícia, que la justícia es democràcia i comencin a dimitir en bloc totes les institucions de la justícia i tots aquests governants inútils (pràcticament tots), que ens han dut al costat mateix del precipici.

Quin descrèdit per les institucions de la justícia! I quin sofriment per a tots els ciutadans...

A propósito del filibusterismo

 (carta enviada a El País, para su publicación, 4.10.2014, no publicada)

Leo en su editorial que “Artur Mas no solo desobedece al Constitucional, sino que, casi peor, engaña a los catalanes”.

Realmente resulta escandaloso que un periódico que quiere ser veraz y neutral se incline tan descaradamente por la opción del Gobierno Central y, además, mienta o simplemente transmita una información errónea.

El que dentro de su plantilla de informadores tengan a ciudadanos como Francesc de Carreras o Manuel Cruz, es su opción, pero que no entiendan el proceso catalán y su deriva actual, es una falta de profesionalidad cuando no de formar parte del ejército de infamias contra Cataluña y los catalanes. ¿Y cuál es la explicación de porqué mientras los artículos de Carreras  (ideólogo de Ciudadanos) y Cruz, aparecen en la versión nacional, los de J.B.Culla, aparecen solamente en la edición catalana?

El meollo de la cuestión está en al derecho a decidir, que parece que sea una aspiración absolutamente surrealista, y de las cuestiones históricas en las que se alega que la Constitución no prevé ninguna opción de este calibre.

¿Les parece oportuno que una Constitución establezca que diferentes pueblos deban estar unidos por los siglos de los siglos, sea cual sea la circunstancia? ¿Por qué no explican que en el caso de Escocia también el tratado de unión preveía que iban a vivir siempre juntos y en cambio pudieron ejercer el derecho al voto? ¿Les parece que votar es una condición antidemocrática? ¿No les parece sospechoso que ciertos políticos y ciertos medios de comunicación empiecen a hablar de violencia, cuando los catalanes la hemos rechazado de forma indubitable? ¿Les parece que insultar a Cataluña y a los catalanes forma parte del juego político y no supone ningún coste para nadie, es más forma parte de los réditos electorales? ¿No aparecerá ninguna pluma des del otro lado del Ebro que explique de una forma ecuánime la intransigencia de un Gobierno Central que sistemáticamente perjudica a Cataluña y que explique el deseo democrático y pacífico de los catalanes de cambiar esta situación?

http://elpais.com/elpais/2014/10/03/opinion/1412363617_240634.html