S.O.S.

Que ens intervinguin ja !

Estem en un moment miserable de la nostra història. Hem tingut la mala sort de tenir en aquest moments difícils, els pitjors líders econòmics i polítics de tota la democràcia.

El ministre d’exteriors Margallo diu que la xiulada al rei i a l’himne espanyol fa pujar la prima de risc. I no ha dimitit desprès de dir aquesta bestiesa.

Tenim un ministre d’hisenda que és un personatge d’opereta. És el don Hilarión de la Verbena de la Paloma. Un gremlin evolucionat. I, per damunt de tot un personatge que cada vegada que obre la boca la caga.

Tenim un ministre d’Economia que és un fatxenda. El seu cervell, funciona com el d’un puto comissionista. És una caixa de ressonància que només fa soroll, però que no pensa, només actua.

La justícia amb un Carlos Divar que inspira terror el seu comportament i més quan un pensa que aquest home és un dels que pot jutjar els demés i aplicar tota la seva duresa (o arbitrarietat) quan es tracta de faltes dels demés, amb una moral tan desviada quan es tracta del diner públic.

Del ministre d’educació no fa falta ni parlar-ne. Quina desgràcia d’home! Un home tan potiner amb alguna (afortunadament poca) responsabilitat sobre un tema tan delicat.

I finalment el president Rajoy. Un pobre home que va sense fanal. Fa pena el patiment que mostra, si no fos pel patiment que les seves desafortunades decisions (poques i dolentes) ocasiona a tota la societat. No dóna la cara perquè és un covard i sobretot un ignorant.

Dels poderosos econòmics,  es pot veure el lideratge els nefastos banquers -tots sense excepció- que ens han dut a aquesta crisis tan profunda. Han actuat irresponsablement i han demostrat que no coneixen el negoci de la banca. Han enfonsat el país enfonsant a les empreses. Cap d’ells ha demanat disculpes i cap d’ells ha sigut jutjat. Fins quan?

De les empreses de l’Ibex -totes governades per executius, no empresaris- es pot dir que acaparen més del 50% de l’endeutament total de les empreses, acaparen els crèdits i “creen valor pels accionistes” (mentre s’augmenten els seus ingressos el valor de les accions de les empreses que gestionen cauen en picat).

Les institucions no funcionen. La CNMV no se sap on és. Hores d’ara encara permet les posicions a curt. No ha posat cap limitació a les conductes amb risc.

El Banc d’Espanya, o millor dir, el seu governador, ha tingut una actuació nefasta i no ha donat cap explicació de la seva conducta prevaricadora en favor de determinats banquers i potinera i irresponsable quan al control que té assignat de les conductes bancàries.

La conxorxa entre els polítics i els poderosos econòmicament és mafiós i han aconseguit que cada vegada els pobres siguin més pobres i els riscs siguin més rics.

Amb aquest panorama, està clar que els ciutadans preferim un rescat per Europa que no pas uns governants com els que tenim. Segur que els ciutadans hi guanyarem.

Rajoy si paga els traïdors

Desprès del gran desastre del govern de Rodríguez Zapatero, Rajoy s’havia convertit en l’esperança d’un canvi, d’un canvi seriós. Els que sabien de què anava la cosa deien que Rajoy tenia un equip fantàstic que des de feia molt de temps estava treballant seriosament amb un pla que ens trauria de la crisi.

Per aquest motiu tots teníem presa en que comencés el canvi, que Rajoy comencés a governar i aplicar el pla que durant tants mesos havien estat dissenyant.

Naturalment que Rajoy no va tenir cap sorpresa amb el que es va trobar quan va començar a governar. Estudis de tot tipus explicaven clarament quina era la situació en aquell moment i el seu magnífic equip de tècnics ja sabia de què anava la cosa. Per tant, amb totes les dades a la mà, l’acció de govern s’havia de notar des del primer dia.

La història ens diu que hi va haver un petit problema a l’inici: les eleccions andaluses. Rajoy no va voler ensenyar les cartes que tenia amagades fins desprès d’aquelles eleccions. Però la cosa li va anar malament, el seu partit no va aconseguir la majoria absoluta i, per tant, no va governar.

Llavors va engegat la màquina i es veu que li va fer la perla, que tot sovint se li atura i ha de rectificar una vegada i una altra i, d’aquell pla sòlid, estudiat i seriós que tenia s’ha convertit en un conjunt d’improvisacions que si no estéssim amb l’aigual al coll ens farien petar de riure.

El fotut del cas és que hi ha molta gent que pateix de veritat i mentre tota una colla de cràpules s’entretenen fent veure que governen i  els ciutadans estem desconcertats. En què ha quedat aquell pla rigorós? On és la nova solvència que aporta el seu govern? El greu no és que Rajoy la cagués, que tots hi estem exposats, sinó que no sap rectificar. Com encara no ha cessat a tots els seus ministres que han demostrat sobradament la seva incompetència?

Rajoy, pateix i s’amaga i cada dia embolica més la troca. Crec que ja ha arribat el moment en que hauria de fer un acte de servei al país i veure si hi ha algú més competent que no pas ell per a governar. No cal que se suïcidi, només cal que convoqui noves eleccions per veure si d’una vegada tenim sort i trobem algun líder que tingui una mica de seny i coneixement.

Entretant Rajoy i els seus ministres han decidit que cal perdonar als defraudadors, als xoriços, i als banquers que han fet pèssimament la seva feina, que de tot plegat n’abunda força i, a més, li sembla que cal retribuir (perdonar) els delators. Mentrestant l’Audiència Nacional arxiva la causa contra Botín per evasió de capitals i frau fiscal.

Rajoy si paga els traïdors!

Tenim ja uns primers beneficiats de l’amnistia del frau: Botín, Urdangarín, Camps, Gürtel, Divar... Mentre l’associació d’inspectors fiscals diuen que el frau es concentra en les grans empreses espanyoles (i no en la factura del lampista, sigui polonès o català), però Rajoy creu que el millor que es pot fer és fer el seguiment dels pagaments de 2.500 euros en efectiu.

Que els bancs fan operacions amb paradisos fiscals; així és la vida, que diu aquell pobre home que tenim com a Ministre d’Hisenda. Que les Comunitats manades pel PP tenen dèficits ocults; no és problema. Que el president del Poder Judicial Carlos Dívar s’apropia de diners públics per les seves estades particulars a Marbella; no hi fa res. Que Bankia ha ocasionat un cràter com el que va extingir els dinosaures i que s’ha tapat amb diner públic (de tots nosaltres); no cal pas investigar-ho, només faltaria! Que tenim una ministra de Sanitat que cada dia fa l’embolic més gros i ni solament sap explicar les quatre coses més elementals; així és la vida. Que el ministre d’educació és un home que no té la més petita idea del que gestiona i cada dia es rebota contra l’educació, i fa afirmacions cada dia més peregrines; així és el pitjor ministres d’educació que mai hem conegut. Que ningú, absolutament ningú, no assumeix cap responsabilitat en aquest país; així no és la vida, o no hem de voler que continuï ni un dia més.

Un país que sembla el gran vodevil, que els polítics dada dia ens amenitzen la vida amb les seves bestieses, sen un exemple el de Esperanza Aguirre que afirma, desprès d’haver-s’ho pensat molt, que si hi ha xiulades en el partir de Copa, s’hauria de suspendre el partit. Només es podria disculpar si s’hagués donat un fort cop al cap, però no, sembla que la cosa li ve de petita.

En algun moment haurem de dir prou.

El Fiscal General investiga si hi ha hagut frau, estafa o malversació, a bancs i caixes

Demana la col·laboració del B.E, i fa bé, perquè el BE no està per aquestes qüestions. Ja se li ha demanat la col·laboració per la investigació del parlament valencià sobre la gestió dels directius la CAM, i no li va donar la gana donar-la.

Ara han de venir experts de fora d’Espanya per fer el que els banquers i els seus supervisors no han volgut fer. Però és que no serveix per a res el B.E. (supervisor), les auditories externes obligatòries, i la CNMV?

Bankia ha falsificat la comptabilitat i això és un delicte. Que s’espera per processar al Sr. Rato? La cara dura del govern del PP és incommensurable. Com poden negar-se a una investigació parlamentària a la gestió de les entitats financeres? Com poden estar impassibles davant el dolorós tema de les participacions preferents?

Quan algú parla de quantes Bankies més hi ha, es refereixen a quants bancs hi ha que no compleixin amb les normes més elementals de transparència, ni tampoc amb aquelles d’obligat compliment, com són les de que els estats financers representin la situació real de l’empresa.

Francesc Cabana (Avui 20.5.12) diu que no vol pas que els banquers vagin a la presó. Jo tampoc ho vull, només vull que s’apliqui la llei igual a com s’aplica a tots els demés ciutadans. Si han gestionat pèssimament que se’n vagin al carrer. Si han falsificat la comptabilitat, que se’n vagin a la trena, Si s’han autoconcedit sous astronòmics per una gestió pèssima, que tornin els diners i que se’ls jutgi per apropiació indeguda. I tots aquests que diuen que es tracta d’una entitat privada que canviïn el seu discurs. Totes les societats estan dirigides pels seus executius i els accionistes no hi pinten res de res. O és que encara alguns no se’n han assabentat? Tan bé o malament està el que la exdirectora de la CAM s’hagués autoconcedit una indemnització fastuosa, com que el Sr. Botin i el Sr. Sáez percebin uns sous astronòmics. El principi legal és el mateix, el que canvia és que uns diuen que tenen beneficis i els altres han hagut de rebre ajuda pública.

L’argument oficial és que hem de recuperar la confiança exterior. I la interior, que no compta? Com pot ser que el president del Govern Central ens digui que cada divendres farà noves mesures i revisions. És que no té cap pla d’actuació? Sr. Rajoy, el primer que cal recuperar és la confiança interior, de la exterior ja ens en ocuparem desprès.

Aquest home fa una mica de llàstima. Els esdeveniments l’han superat i va pel món com una ànima en pena.

Però no tot són males notícies. El BE diu que els gestors de la CAM s’enfronten a una inhabilitació per 10 anys! Doncs mira que bé. D’aquí deu anys aquests senyors ja faran malves, perquè hores d’ara són persones provectes que no s’aguanten els pets i les seves neurones ja fa molt temps que estan en el desguaç. Quina por, 10 anys d’inhabilitació!

Vargas Llosa ens diu que els economistes -encara que siguin premis Nobel, vol dir com ell- no en tenen ni idea (El País 20.5.12). En canvi ell si que hi toca. Afirma que algunes icones com Krugman, diuen tonteries i anteposa als judicis de Krugman els de Cèsar Alierta, que com ens explica Vargas Llosa, té més bona informació que no pas l’economista esmentat. I la veritat és que m’ho començo a creure perquè Alierta ho va demostrar de forma fefaent quan l’afer de Tabacalera, on va poder-se enriquint en uns 300 milions de pessetes, gràcies a disposar d’informació -en aquest cas privilegiada- i que va tenir la sort que els tribunals van declarar prescrita la causa, amb la qual cosa ja hi podem pujar de peus que hi havia causa. Com no podia ser d’altra manera, la Pilar Rahola també s’apunta a les tesis de Vargas Llosa.

Cèsar Alierta és president d’un Comitè per la competitivitat, que com tots aquests Comitès emeten informes. Un altre important dirigent, Alemany, també presideix un altre Comitè, en aquest cas de savis (CAREC), que també emet informes. No sé si se’ls llegeix Vargas Llosa, però ho hauria de fer i n’estic segur que els entendria. Són realment il·lustratius de com aquests homes saben navegar en totes les aigües i expliquen de forma molt clara com han arribat a on són.

Un i altre presideixen unes empreses que cada dia estan a la premsa i si no hi són més és pel poder de coacció que tenen. La seva actuació és discutida i discutible, però de tot això Vargas Llosa i la Pilar Rahola no en volen saber res.

El president Rajoy sofreix assetjament sexual

En la seva recent estada a Chicago per reunir-se amb els principals mandataris mundials, el president del Govern Central ha sofert assetjament sexual per part la cancellera alemanya. Els teletips informen que l’ha citat en un vaixell per donar un tomb pel riu que porta el mateix nom. No sabem si ens haurà fet quedar bé, ni quan insaciable és la senyora Merkel. No entenc com Rajoy no l’ha denunciat davant el Tribunal der La Haia de forma immediata.

Corre la brama que els espanyols tenim la sang ardent i que encara que potser curts de talla i amb bigot, sabem quedar bé davant les dames. Rajoy no és curt de talla (no sé si d’altres coses), i enlloc de bigot porta barba. Ens haurà fet quedar bé? En cas contrari, seria un altre motiu de descrèdit per a nosaltres. Jo li demanaria: faci-ho, pel bé d'Espanya!

Veurem si serà com quan el president de Gas Natural en el tema de la Opa va dir: ara hem posat el semen i que dintre 9 mesos veurem el resultat. De moment sembla que ja Merkel li ha promès que tornaran a veure’s el mes de setembre, en una reunió d’inversionistes. Esperem que Rajoy s'hi esmeri, perquè a la roda de premsa desprès del romàntic passeig en barca, se l’ha vist molt estregat.

La vida és així

La darrera conferència del “mestre tites” al Cercle d’economia continua despertant estupor, sorpresa i cabreig. Montoro, un professor que deu saber alguna cosa d’economia, no té ni idea del que convé a Espanya. Forma part del pitjor govern que ha tingut mai Espanya i segurament no hi ha recanvi, perquè el partit de l’oposició està a un pas de l’internament en un centre psiquiàtric. Aquest tòtila l’única cosa que té clara és que: la vida és així.

Tot i haver-se perdut completament i no disposar d’una brúixola per orientar-se el senyor Montoro continua dient bajanades i continua amenaçant-nos i mentint com un brètol. Quin camí ens queda? Està clar: separar-nos d’uns governants tan casposos i fer el camí pel nostre compte.

Segurament l’austeritat és una opció, però el comportament ha de ser coherent. No es pot retallar els drets socials de tots els ciutadans i seguir en el camí de la grandesa d’Espanya. No es pot fer ni un centímetre més d’AVE, no es pot seguir perjudicant l’economia productiva, no es pot seguir incrementant les diferències entre els ciutadans en base a l’homogeneïtat d’Espanya. No es pot seguir incentivant uns banquers que ho han fet pèssimament i premiant persones com el Sr. Rato. No podem dedicar diners a una banca que no fa la funció que ha de fer. És urgent la nacionalització de la banca quan descobrim que la seva privatització ha sigut un desastre.

Desviant responsabilitats

(carta enviada per la seva publicació a El País el dia 6.5.2012, no publicada)

Desviando responsabilidades

Desagradablemente sorprendido por su artículo “Un país de analfabetos financieros” del día 6 de mayo 2012. Me esperaba un análisis objetivo del analfabetismo y mediocridad de los responsables de las instituciones financieras y de su control (léase Banco de España y CNMV). Pero no. Resulta que los responsables del desaguisado financiero de nuestro país somos los ciudadanos. Nada tiene que ver con la incompetencia de los directivos bancarios que se han endeudado a corto para financiar a largo, ni de sus deficientes análisis de riesgos. Nada que ver con las entidades supervisoras que viendo toda la película, han preferido no hacer absolutamente nada hasta que la bomba de neutrones ha hecho explosión. Nada tiene que ver con los engañosos productos de las obligaciones “preferentes” que han vendido de forma engañosa a clientes, en general, de avanzada edad, con letra pequeña, pero con información verbal que podrían recuperar su dinero a través de un mercado secundario que finalmente ha resultado ficticio. Nada tiene que ver con que ningún directivo financiero ni de control (BE o CNMV) haya declarado ante el juez.

¿Qué hacían mientras el presidente de la CNMV i el gobernador del Banco de España? Pues por lo visto recomendando que esta formación -de la que ellos carecen- forme parte del currículum escolar. Genial, no les parece?

http://economia.elpais.com/economia/2012/05/04/actualidad/1336131931_321579.html