Sense Fanal IX

Som un país ric

Diguin el que diguin de la crisi està clar que som un país ric. Només cal veure el que fan els grans clubs de futbol per adonar-se que això no ho poden fer altres països que fan veure que van bé, com Alemanya, França o els EUA.
Aquí tenim tots els diners del món per fer fitxatges estrella (o estrellats) i a sobre, alguns experts ens diuen que és una inversió que empresarialment té sentit. Ho diu aquell impresentable director general del Barça i algun membre qualificat de la seva junta i el mateix Florentino.

Mentre tot el país està fent estalvis per pagar despeses socials i reduir l’endeutament, la Federació espanyola de futbol es gasta en primes unes xifres fabuloses. Dels futbolistes, res a dir, si els donen aquests diners, agafa’ls i corre. El que ja no veig tan clar és quins criteris tenen la Federació i el Govern que li dóna suport i diners. Ningú posarà ordre en aquella casa de barrets (la FEF)?
Per altra banda els espectacles que donen els mandataris dels primers clubs de futbol són realment llastimosos. Per una banda Laporta vol posar el nas en les properes eleccions per a president i designar el seu delfí, talment con si fos el mateix emperador Aznar. I no es conforma amb això, sinó que amb el seu càrrec amb data de caducitat immediata (com si fos un magistrat del TC), s’afanya a fer nous fitxatges de jugadors i no per quatre euros, sinó per molts milions.
És que al final ens haurem de creure que tots aquests presidents suquen en aquests fitxatges?
El cas Florentino potser és més complicat (o no?). Sembla que tant la Cajamadrid com el Santander li donen el crèdit que vol per les seves fantasies de glòria, mentre que empreses que han de tancar les portes per manca de crèdit no reben un duro d’aquestes entitats.
Mentre a milions de persones els toca estrènyer el cinturó (conegut com a Gürtel en alemany), aquests privilegiats clubs i privilegiats dirigents continuen malbaratant diners com si el món fos seu i no haguessin de donar comptes a ningú. De tot això en diuen sistema de mercat.

Sense Fanal VIII

La reestructuració del sistema financer

Finalment el Sr. MAFO i els seus amics han aconseguit uns cosa esperpèntica. Un mapa de caixes que no té ni cap ni peus. S’han inventat les fusions fredes (les SIP sigles que volen dir sistema institucional de protecció que ja només el nom fa pixar de riure) i les fusions calentes (absorcions). Han fet una oda a la dimensió com element definitori de bona salut, sense assabentar-se que a la resta del món mundial el que ara està en entredit és precisament això, la dimensió, to big to fail.
Els Banc d’Espanya manté una bona credibilitat i se li atribueix una bona gestió, sense que se sàpiga el motiu. El Banc d’Espanya, com a supervisor, ha vist com la banca i caixes espanyoles s’endeutaven any darrere any per continuar inflant la bombolla immobiliària i no han fet res, com a molt, amb la boca petita han dit alguna cosa d’aquest risc del totxo, però d’intervenir alguna d’aquestes entitats (bancs o caixes), res de res.

A CajaMadrid li han fet una putada (més o menys com quan Florentino ha fitxat a Mourinho). Està en camí de posar-se en un merder que ni d'aquí a deu anys se'n haurà sortit. ¿Sap que suposa una fusió (freda o calenta) amb una sèrie de caixes tan diferents i distants unes de les altres? ¿Té recursos per dirigir tot aquest procés? D'aquí un temps en parlarem...

Quan el Banc d'Espanya va comprovar que la banca i les caixes no podrien tornar els crèdits contrets amb bancs exteriors llavors com a pares condescendents, els van facilitar tot el crèdit que van voler al cost més baix possible, això si, dient-los-hi, no ho torneu a fer...
Els bancs i caixes, desprès que els van perdonar els seus deutes, van fer allò que explica l'Evangeli, van agafar els seus deutors pel coll i van escanyar-los, amb violència i sense cap commiseració.

¿Se’n recordeu d’aquells Fons del Tresor que servirien per comprar actius de bancs i caixes amb compromís de recompra? Doncs allí han acudit totes les grans entitats financeres del nostre país i sembla que el Banc d’Espanya ho troba prou bé.
Per altra banda el Banc d’Espanya ha hagut de fer coses que segurament no li han agradat massa, com canviar les normes comptables cada sis mesos per no deixar amb el cul a l’aire a determinades institucions financeres (caixes i bancs).

La reestructuració del sistema financer l’han entès aquests senyors com circumscrit a les caixes. La banca ja està bé com està, no per res, sinó perquè ho diuen ells (es veu que els deuen caure més bé). Tenen si fa o no fa la mateixa morositat (tot i que les caixes s’han dedicat a finançar temes d’habitatge de forma prioritària, sense que estigui escrit en cap estatuts ha estat així des de sempre). Els executius i els consells d’administració són més o menys igual d’incompetents, i si parlem de bandarres, segur que a la banca n’hi ha més que no pas a les caixes. Per tant, la pregunta que ens fem els ciutadans és ¿perquè només es parla de les caixes?

Sense Fanal VII

L’educació

No anem bé, diuen uns polítics i els empresaris, ambdós amb unes mancances personals de formació i de criteri més que notables, rebenten un sistema educatiu per qüestions ideològiques. El més objectiu que tenim són els informes PISA que, amb unes diferències de puntuació no massa rellevants, extreuen conclusions apocalíptiques. Els informes PISA diuen que no estem al capdavant d’Europa però també diuen que al nostre país cada vegada hi ha més joves amb més formació i que estan més ben formats que no pas 25 anys abans. Que hi ha fracàs escolar? Naturalment que hi és. Però com no hi ha de ser amb una societat fracassada (de la que en som responsables nosaltres, els adults), amb uns polítics fracassats (de la que en som responsables nosaltres, els ciutadans, per no haver-los dut a la presó o per no haver-los fet fora del govern) i que en comparació amb Europa estem per sota de la mitja. Tot és cert, com també ho és que al nostre país (digui's Catalnuya, digui’s Espanya o digui’s Europa) sempre hem estat per sota d’aquesta mitjana. Llavors, d’on ve la sorpresa d’aquests rebentadors analfabets? D'on ve la sorpresa dels polítics que dia si dia no canvien les Lleis orgàniques de l'educació?

Entretant aquests líders, polítics, econòmics o espirituals, que tot i haver nascut amb la flor al cul, alguns d’ells, no han sabut acabar una carrera universitària, que no coneixen cap llengua estrangera ni moltes de les pròpies i amb unes escasses neurones que només es belluguen per interessos, desqualifiquen els ensenyants, el sistema d’ensenyament i la formació dels joves (més ben formats que no pas els de la seva generació) i diuen coses tan útils com que cal apropar l’educació a l’empresa, quan sembla que més aviat s’hauria d’apropar l’empresa, els empresaris i sobretot els executius, a l’educació, a l’educació i a la urbanitat.

Està clar que empreses punteres com Air Comet o Marsans han hagut de tancar portes per culpa de la formació dels seus treballadors. Està clar que si la banca i les caixes han obert més oficines de les que el mercat (aquell Déu que tots haurien d’adorar) demana, és culpa dels seus empleats i de la seva formació. És clar que si totes les entitats financeres del nostre país (i la resta del món) han fet inversions desafortunades (és una forma amable de dir-ho), la culpa és de la formació dels seus empleats. Els directius, que s’autoasignen uns sous obscens, no en són responsables.
Està clar que si l’administració contracta més treballadors dels que necessita i a més no els controla, és culpa d’aquests treballadors-funcionaris.

Sense Fanal VI

Els líders de la nostra societat

Està prou clar, quan parla algun personatge que ha sigut condemnat per estafa i apropiació o robament, hi ha molta gent que li segueix fent cas. Hem vist com en el Círculo Ecuestre, un Círculo molt distingit, va organitzar una xerrada sent el protagonista Mario Conde. Mario Conde ha pagat, ha estat a la presó el temps que li ha tocat però és clar que és o ha sigut un delinqüent i a més no ha tornat ni un euro dels robats. ¿Què hi feien aquella colla de papanates escoltant a Mario Conde?¿I els papanates que ho van organitzar perquè no demanen disculpes?
Ara el nostre president ZP escolta a presumptes implicats com són Botín, González, Alierta i la premsa se’n fa ressò.
La premsa dóna veu a tots aquests personatges tenebrosos ¿perquè ho fa? ¿Tan burros són?
Em pregunto, en la reunió entre ZP i Fainé, o entre Díaz Ferran i ZP ¿de què devien parlar?
La nostra societat i el nostre país té mala sort, no tenim cap líder amb idees. No sé pas com ens en sortirem...

Sense Fanal V

El sistema judicial

Ens omplim la boca de Montesquieu i tenim una justícia i uns jutges que demanen respecte però que no se’l guanyen ni se’l mereixen. Els ciutadans hem deixat de creure en la justícia, només veiem uns jutges prepotents, moltes vegades ignorants, que apliquen una justícia que ningú entén, la qual cosa vol dir que no és justícia.
La mostra més clara d’aquesta incompetència, ignorància o mala fe, ha estat quan el Tribunal Constitucional (un òrgan i uns magistrats excelsos amb una supèrbia excelsa i més dropos que el jaure) ha proposat (als seus membres) tres diferents sentències sobre l’Estatut. ¿Pot ser que un jutge proposi tres sentències -justes- diferents? ¿Això és només incompetència, ignorància o és prevaricació?
Aquest mateix Tribunal Constitucional que degut a la “molta feina” ha deixat prescriure els delictes dels Albertos ¿mereix alguna credibilitat?
I el Consell General del Poder Judicial que a més de vetllar per la independència dels jutges també de funcions d’inspecció i disciplina ¿quan començarà a actuar enfront de jutges que tracten massa suaument a delinqüents confessos sense que es conegui el veritable motiu?
Només em ve a la memòria una frase: vagin-se’n senyors magistrats! vagin-se’n que faran un favor al país... No han sigut capaços de rebutjar una demanda presentada per uns partit sense seny, ni han estat capaços de treure una sentència en quatre anys, perquè no pleguen?

Sense Fanal IV

El cost de la crisis (qui el paga)


Ja sabem que aquesta crisi ha dut la misèria a milions de famílies que ara veuran com els toca pagar els seus costos i veuran com els autèntics culpables se’n surten “de rositas”. Els senyors Diaz Ferran, Botin, González, Alierta i molts altres, seguiran en les seves magnífiques poltrones sense haver demanat perdó ni haver pagat un euro per compensar alguna de les moltes i milionàries desgràcies que han ocasionat.
Són els únics culpables? No, de cap manera, però estan a primera fila.
Aquests comportaments indecents i aquests repartiments de costos obscens, desmoralitzen els ciutadans. Naturalment que cal fer alguna cosa per solucionar la crisis, però els que han originat aquest daltabaix, els rics i els lladres no han de col·laborar? No els hi hem d’exigir que paguin pels desastres que han ocasionat?
El govern de ZP farà el que és més fàcil, endossar la factura als més dèbils, als que no poden fer altra cosa que aguantar el xàfec. Digui el que digui ZP pagaran els de sempre. Entretant ens diuen que no poden fer pagar els rics perquè fugirien, anirien als paradisos fiscals on els tracten més bé. La conclusió és que hem de tractar amb delicadesa els estafadors, els que s’han fet rics sense saber com, els que ens amenacen amb treure del país els seus diners.

Sense Fanal III

El sistema econòmic

Insignes economistes, intel·lectuals i polítics, siguin de Columbia, de la UPF o d’altres universitats, segueixen amb el seu discurs de que el mercat és l’únic sistema que pot fer funcionar l’economia de forma eficient i que en cap cas se li poden posar fronteres (o portes).
Aquests il·lustrats ciutadans segueixin amb aquest discurs en moments com l’actual en que tenim una crisi galopant que ha portat a la misèria a milions de persones. Això és un exercici de cinisme, incompetència, ignorància i immoralitat.
Pel que fa a les mesures per sortir de la crisis ningú sap que s’ha de fer. Uns demanen la reestructuració laboral (acomiadar sense costos, sembla que així enlloc de 4 milions d’aturats en tindríem vuit). Uns altres demanen que els bancs donin crèdit -que no en donen o només en donen als seus amics, altrament ¿perquè serveixen els bancs?- Cal reduir la despesa pública, és cert, les despeses pugen més que els ingressos i això és la ruïna.
En el nou panorama dissenyat per ZP no hi haurà inversió pública i l’ocupació pública (un 17%) no podrà consumir tant, no es vendrà tant i no es produirà tant. Ens durà aquest esquema a la deflació?
Altres diuen que cal apujar els impostos, reduint la renda disponible i per tant el consum (ja cal que ens preparem, perquè això si que es produirà).
Està clar que ningú sap que s’ha de fer i quan estàs instal·lat en un sistema d’economia de mercat on tot s’ha de solucionar sense fer res, la resposta és fàcil: continuar sense fer res. El petit problema és que abans se solucioni tot aquest desgavell hauran quedat molts cadàvers a la cuneta.

Sense Fanal II

Responsables de la crisi

Genèricament hem fracassat i aquest fracàs l'hem d’atribuir als nostres líders (polítics, econòmics i espirituals).
Per tant persones com el president de la CEOE (que ha rebut el recolzament dels principals empresaris del país, els nostres admirats líders econòmics) continuï al davant de la patronal dels empresaris quan sens cap mena de dubte hauria d’estar a la presó per estafa (d’Air Comet, on va vendre bitllets i no va donar el servei o a Marsans, on ha fet el mateix), és una cosa que indigna els ciutadans, insulta la intel·ligència i enfonsa encara més avall a tot el sistema judicial i polític.
Que els senyors banquers tinguin la cara dura de donar opinió de com s'hha de sortir de la crisi quan estan en l’origen del problema i, a més, alguns d’ells té o hauria de tenir comptes pendents amb la justícia, és una cosa que clama al cel.

Pel que fa als polítics, en el poder o en l’oposició, no mereixen ni que se’ls dediqui ni una sola ratlla, com no sigui per demanar el seu processament de forma immediata. No ho han sabut fer, ni han sabut dimitir. No han assumit cap responsabilitat. No els acuso de mala fe (no n’estic segur), però si d’incompetència.

No pot estar en el timó d’una nau aquell que no sap navegar i no sap on és el nord i on és el sud i no sap llegir una brúixola.

Sense Fanal I

Espanya no és Grècia... però no sabem què és

Finalment els humans hem estat capaços de desacreditar i desenmascarar un sistema econòmic que a la pràctica no funcionava, em refereixo a l’economia planificada; i les ments preclares del planeta s’han dedicat a fer odes al sistema capitalista, per ser el millor de tots els sistemes que es fan i es desfan (el sistema capitalista és aquell en que cadascú fa el que li dóna la gana, sense cap mirament i que, miraculosament quan un de nosaltres procura fer-se ric, actua de forma tal que beneficia a tota la societat).
El capitalisme sense fronteres és glorificat per economistes, polítics, empresaris i persones que saben el què és viure bé. Per tant, cal fer-los cas.

Quan estem immersos en una crisi poden passar moltes coses, una d’elles és que el govern i el país gasti més del que ingressa i per tant, es viu a crèdit i del crèdit i si no es canvia la tendència la fallida és propera.
Els orígens de l’actual crisi estan clars. Els governs en són culpables per haver desregulat tot tipus d’activitat econòmica amb l’argument que és essencial pel bon funcionament del sistema capitalista. Els banquers -que se suposa dirigeixen els bancs- s’han comportat com uns autèntics brètols, i aquest comportament ha fet la crisi més profunda -en diuen comportament procíclic-. A més hi ha hagut aquella cosa de la bombolla immobiliària que va enriquir a uns quants espavilats i que ens feia somiar desperts creient que érem rics. Per la banda de la producció ha estat en boca de tots aquella cosa que en diuen productivitat i resulta que anem en el furgó de cua: no som capaços de produir amb la mateixa eficàcia que altres i això és culpa dels treballadors que cobren massa i treballen poc i poc eficientment i segurament són dropos.
Finalment hi ha el tema de l’educació. Al nostre país estem maleducats i per resoldre aquesta qüestió hem de fer un pacte per l’educació, un pacte que l’han de dur a terme persones pràcticament analfabetes (els dirigents dels partits polítics) i que no saben el que es porten entre mans.

Amb aquest diagnòstic ara ja només ens queda aplicar la medicina i ZP ja ha dit com hem de sortir d’aquest forat negre. I no només ho ha dit ell sinó que insignes ciutadans que han demostrat la seva vàlua com Díaz Ferran de la CEOE, Alemany el president del Círculo d’Economia, insignes banquers com Botín i González també s’hi han apuntat i demanen -per els altres- unes mesures més contundents i dures, per més que tots ells segueixen engruixint els seus ingressos o mamandurries (no se’n pot dir sou) d’una forma obscena.
Amb els avals d’aquests ciutadans i les mesures de ZP sembla clar que els brots verds estan a la cantonada i això ben aviat serà una selva, només cal que passin quinze dies i ja tornarem a ser feliços.

Els que manen ens diuen que hauran de pagar els que tinguin més recursos, així ens quedem tranquils. Segurament no pagarà Fabra a qui la declaració de renda li sortia a retornar, o el mateix Camps que també tenia un patrimoni ben ridícul. Tampoc pagaran els efectes de la crisi els Albertos, Alierta, Botín, perquè ¿quina mesura de ZP els afecta? No són funcionaris, no estan jubilats i l’IVA se’l passen per un lloc. Ni tampoc afectarà a Gerardo Díaz Ferran, que fins i tot per poder sobreviure ha hagut d’estafar els seus clients i empleats per fugir de la seva crisi personal i ni tan solament amb això ho ha aconseguit.
Resolta aquesta qüestió (de la crisi i el seu guariment), seguiré els propers dies amb uns comentaris complementaris sobre els punts anteriors.

Keynes i Sala i Martín

Despropòsits sobre economia

(carta enviada a La Vanguardia per la seva publicació 17.5.2010, no publicada)

El Sr. Sala i Martin (17.5.2010 lvd) nos obsequia con otro de sus capítulos de fundamentalismo de mercado. En su afán de notoriedad descalifica a Keynes a quien seguramente no ha leído con la debida atención. ¿Schumpeter era un estúpido cuando calificó a Keynes entre los 10 grandes economistas de la humanidad?
Si me lo permite voy a añadir otra consideración más, posiblemente se ha olvidado de un cuarto error: cuando habla de economía de mercado ¿a qué se está refiriendo? Al sistema de mercado español donde seguramente más de la mitad de la economía está intervenida (las concesiones, la producción energética, autopistas, agua, petróleos, agricultura, comunicaciones, telefonía, empresas estratégicas, etc.etc.), y toda la economía en régimen de monopolio o oligopolio (la banca). ¿A qué sistema de mercado se está refiriendo?
Nos dice que en su libro expone las soluciones mágicas que pasan por la restructuración del mercado de trabajo (léase despido libre), a la mejora de la productividad (reducción de salarios de los trabajadores ignorando los otros inputs que forman parte de la productividad), a la formación de los estudiantes que adolece de muchos problemas (entre otros el de los enseñantes como él mismo). ¿No será que el sistema de mercado en el mundo real no existe?
Y sigue con su abanico de medidas para reformarlo todo para que como decía un ilustre escritor, todo quede como estaba.
Bien, le haremos caso, dejaremos de atender a Keynes que según Sala i Martín no daba pié con bola, pero ¿cree que atendiendo a sus ideas mejoraremos en alguna cosa?
Sinceramente pienso que a base de hacer frases para épater les bourgeois puede vd. pasar a los anales de la trivialidad.

Un món a l'inrevés

Quan els deslleials demanen lleialtat

(carta enviada a la bústia de l'Avui el 2.5.2010 per la seva publicació, no publicada)

El president del govern central demana lleialtat al PSC i la vicepresidenta de la Vega demana respecte institucional i diu que no es bo fer res aconsellat per les presses, per si no ho han endevinat es referia al TC, aquell òrgan de l’estat tan eficient, disciplinat i treballador.

Recollons que és fort això!
El Sr. Rodríguez Zapatero, se’ns pixa un dia si i l’altre també. I les institucions del país (especialment les judicials) semblen el país de Pancho Villa.

Ja sabem els ciutadans que els polítics han de vetllar sobretot per la seva poltrona, ja sabem que moltes vegades s’han d’empassar més d’un gripau, i que algunes vegades han de renunciar a una cosa que es diu dignitat, però una cosa és que renunciïn a la seva dignitat (ells sabran el què és fan) i l’altra és que deixin sense dignitat al poble català.

El dia següent de la demanda del president del govern central, el president Montilla i el seu portaveu Iceta, ja han aigualit la festa. Demanen excuses als seus homòlegs de Madrid. Excuses, de què? Si us plau president Montilla tingui una mica de dignitat!

Si no poden o no saben aguantar la pressió del PSOE, perquè no pleguen?