El
líder de Ciudadanos és un home aparentment brillant: bona verborrea, control
dels escenaris i poques idees però repetitives. Gairebé el mateix que els passa
a PPC amb la seva líder —cadàver polític— Alícia Sánchez Camacho.
A
més té èxit i cada dia “convenç” a més ciutadans que són seduïts o abduïts per
la seva simplicitat argumentaria.
Ahir
a 8TV es va escenificar aquesta qüestió. Alberto Rivera responia el que li
semblava, tant si tenia a veure amb la pregunta com no (devia estudiar a la
mateixa escola que la Sánchez Camacho). Els seus arguments no tenien fissura:
la legalitat no ho permet, la Constitució no ho permet, la Constitució no es
pot reformar. No ens dóna la gana.
En
el programa esmentat, a més d’una primera entrevista amb Cuní, hi havia els
periodistes Nadal, Rahola i Antich. Ho
van fer força bé i van voler presentar preguntes compromeses però amb respecte
a totes les idees. L’excepció va ser la Rahola que està acostumada als diàlegs
de cafè (és a dir, amb constants interrupcions que van fer malbé la seriositat
de les preguntes).
Les
respostes de Rivera no van moure’s ni un mil·límetre del guió memoritzat i
repetit en totes les televisions espanyolistes a les que Rivera és aficionat: no
és legal, no és permès. Catalunya no és una nació, és una autonomia. Cap
Constitució reconeix el dret a l’autodeterminació. L’autodeterminació és un
dret que no existeix. Res a dir sobre els drets dels ciutadans que estan per
sobre de qualsevol Llei pactada. La unitat de la pàtria és indissoluble. I, com
va dir la Rahola, cada vegada amb un discurs més semblant al d’altres temps en
que els drets i la democràcia no existia.
Cap
resposta a que si el dret a l’autodeterminació no existeix, com és que en cent
anys el nombre d’estats s’ha multiplicat
per quatre. Aquests més de 75 estats nous que s’han creat en els
darrers 100 anys, són il·legals segons el ponderat criteri de Rivera? Perquè
diu (encara que Ciudadanos tenen un 7,5 % del vot de Catalunya), si majoritàriament
els catalans volen votar per decidir el seu futur, la democràcia —de Rivera— no
permet que votin. De quina democràcia parla Rivera? On collons ha estudiat la
democràcia? Va estudiar dret, però va anar a classe cada dia?
Aquest
matí he sentit a Catalunya Radio una entrevista a Sánchez Camacho. La mateixa
cantarella. No es pot. No es vol. La legalitat està per damunt de tot. No hi ha
dret a decidir. La unitat de la pàtria.
Aquesta
nit passada ja em va costar dormir després de sentir a Rivera. Avui ja vaig
servit havent sentit a Sánchez Camacho. Aquests líders afecten a la meva salut,
no només física, sinó mental. El metge m’ha recomanat que deixi de
escoltar-los, que em posi cera a les oïdes.
Rivera
i Camacho tenen un ideari: anar contra Catalunya; anar contra la llengua
catalana; salvar la sagrada unitat de la Pàtria espanyola i després parlar de
la corrupció quin cas més rellevant és el cas Palau, encara no resolt. Però
això es diu des d’un partit que està podrit per la corrupció, en el que tots
els seus líders estan emmerdats per aquesta corrupció, no només els actuals
sinó també els anteriors (cas de l’expresident Aznar i dels seus ministres).
La
fatiga d’aquests líders és inaguantable. L’estupidesa i l’estultícia d’aquesta
gent ja no s’aguanta. He decidit no llegir ni escoltar res del que faci
referència a aquestes persones. Que tinguin sort, però que sàpiguen que són
responsables de bona part de les desgràcies actuals d’aquest país i que la
història els declararà traïdors al seu país (si és Catalunya), o
quintacolumnistes (si el seu país és Espanya).
