El
descrèdit, la infàmia, l’obscenitat, han envaït el PP i la Justícia. Fins ara
els veiem agafats de bracet més contents que un gínjol. Però han vingut els
mals temps, i els ciutadans hem començat a fer el que toca, que es posar les
peres a quarto a aquests dos estaments, superbs, arrogants, malcarats,
malvats,...
Rajoy,
que sempre ha fet l’estàtua, es troba en que l’ombra de la corrupció -i alguna
cosa més que l’ombra- envaeix el seu territori. Tot el que toca es transforma
en merda. I així pretén deixar un país en un estat comatós, d’encefalograma
pla.
La
justícia, jutges i fiscals dels alts tribunals, han mostrat la seva cara més
fosca. El TC que entre les seves files té individus sota la sospita de
prevaricació. El CGPJ que solament actua en contra dels més desfavorits i
dèbils. Uns tribunals, Superiors i l’Audiència, amb uns jutges que haurien de
tornar a l’escola i aprendre redacció, coherència i ètica. Amb una arrogància
només comparable a la seva incompetència i sectarisme. Un president del TSJ de
Navarra que s’atreveix a insultar els ciutadans dient que hi havia una “turba
enfervorecida” a les portes on uns jutges estaven escrivint una sentència obscena,
i amb un jutge, que va deixar un vot particular vomitiu, al que qualifica de
bon jutge. Si aquest és un bon jutge, com seran els altres?
I el
que ha superat totes les expectatives ha sigut que les associacions de jutges i
fiscals tant conservadores com “progressistes” -com si n’hi haguessin de
progressistes- han sortit en bandada per carregar-se a un individu tan
indesitjable com el ministre de justícia -que s’ho mereix-, però que fins ara
no els havíem vist el pèl per demanar una justícia com cal, especialment al
CGPJ -Lesmes- que sempre fa l’orni quan es volen criticar els estaments
corporatius de la justícia.
Ja que
els jutges i fiscals es creuen designats per Déu, i per tant, intocables pel
poble, com és que no han fet res per demanar dimissions de jutges tan parcials
com els del TC, el TS i l’Audiència?
Mentre
els polítics diuen cínicament que acataran sempre les decisions de la justícia,
i el Parlament no diu res ni presenta cap proposta per reformar aquest estat de
coses, els ciutadans sí creiem que tenim dret a no respectar les decisions
judicials, especialment aquelles que o no s’entenen o que s’entenen massa bé.
Els
arrogants jutges i fiscals, creuen que els que no hem estudiat dret no podem
opinar, i els ciutadans creiem que si les sentències no s’entenen és que estan
mal resoltes i que, tal com passa en les empreses privades, quan un la caga, ha
de deixar el seu lloc i la seva poltrona, a no ser que a més hagi d’anar a la
presó.
Rajoy
i Lesmes, com a representants dels dos estaments, han de saber que se’ls demanarà
responsabilitats per la seva actuació presumptament delictiva, i que si els
ciutadans fóssim com cal els hauríem de fer fora del poder de forma immediata.
El
problema és que el país es decanta cap a l’ultradreta. Quan fem fora el PP en
vindran de millors? Serem capaços d’elegir millors governants que els actuals?
De ser-hi hi són, però no està gens clar que els ciutadans espanyols ho tinguin
clar. El model PP està esgotat i les males còpies no haurien de tenir cap
possibilitat.
L’alternativa
està en l’esquerra, però, on és l’esquerra? El PSOE ja no és esquerra, Podemos
no s’aclareix. Els catalans tenim una esperança, la de deixar de formar part d’un
estat en demolició i començar de cap i de nou. Per malament que vagi, sempre
ens anirà millor que continuar formant part d’aquest Estat que només té
ressentiment i odi, un Estat venjatiu. Contra els catalans, contra els bascos,
contra els espanyols que demanin democràcia.
