És
un mantra que es repeteix fins a la
infinitat. Ho diuen des d’Espanya, cosa que és normal. Ells defensen que els
catalans formem part d’un imperi i, per tant, hem de fer el que diu la
metròpoli. Mentre el president Rajoy afirma que vol una Espanya on tots els ciutadans
siguin iguals, el resultat és que els catalans sofrim un tracte indigne,
menyspreu i maltractament en les desenes i desenes de qüestions que tenen un
sentit econòmic, però també polític. Tenim un Estat que ens va a la contra i
aquesta afirmació està avalada pel fet que totes les lleis que promulga el
Parlament català són recorregudes per l’Estat i el que és més greu, se’n surt i
queden congelades. Ara, sense cap vergonya, el president Rajoy diu que les
noves competències del Tribunal Constitucional —que tots sabem que no és
neutral— van per immobilitzar Catalunya quan a ells els convingui.
Tornem
doncs al mantra: la secessió fractura
la societat catalana. Deu ser així perquè ho afirma Rajoy, Sánchez, Rivera i
segurament alguns més. I la cosa és molt clara: en les darreres eleccions, que
segons aquests doctes senyors esmentats abans, encara no sabem si són
plebiscitàries. I que a més estan tots d’acord en que els catalans mai podrem
decidir el nostre futur, això és cosa de tots els espanyols. Què collons s’han
cregut aquests catalans!
No
hi fa res que els Tribunal Internacional hagi tret una resolució que diu que la
democràcia està per sobre la llei, no hi fa res que el dret a decidir estigui
en molts dels tractats internacionals fins i tot alguns signats per Espanya. La
conclusió és clara, la nació única és una argolla que no ens podrem treure mai
de sobre. Mai es permetrà opinar als catalans sobre el seu futur, el que podríem
dir un referèndum.
Tampoc
hi fa res que el trencament de la societat catalana sigui només en el cas en
que les forces sobiranistes, en escons i en vots, han superat les forces
unionistes. Hi ha un trencament i prou.
En
canvi, no hi ha trencament quan la situació és a la inversa. Quan les forces
unionistes han superat a les sobiranistes. Llavors és compleix la llei. És la
democràcia ben entesa.
I es
pot dir el mateix d’Espanya. No sempre hi ha hagut majories absolutes al
govern. Llavors, si aquestes majories no eren les volgudes per tot el poble, es
trencava la societat espanyola? No ho he vist en boca de cap polític espanyol.
Com
es veu clarament, aquest trencament de la societat catalana no és altra cosa
que una parida d’aquells que amb una sola neurona manifesten que el que veuen
no els agrada, per més que compleixi el que la democràcia està per sobre la
llei.
Els
que posen la llei per davant de la democràcia —Rajoy, Sánchez, Rivera— afirmen
que guanyaran el secessionisme amb la llei i amb els vots, no s’han plantejat
mai fer-ho a través del convenciment.
Curiosament
al president Rajoy no se li acut parlar amb el Govern de Catalunya, ni amb cap
altra de les seves institucions democràtiques. Potser no se’n ha oblidat,
perquè els catalans només els queda obeir. Els que preconitzen aquestes idees són
tota la colla que no volen que es trenqui Espanya, i per aconseguir-ho faran el
que calgui, amb la llei, amb els vots, amb la “democràcia”, i amb totes les
armes de que disposi l’Estat, és a dir, volen aixafar els catalans, perquè s’entengui.
