Aquests
dies, de forma casual, he pogut veure dues entrevistes a 8TV de Narcís Serra,
president de Catalunya Caixa i d’ Adolf Todó director general, i ara president
de la nova institució remodelada.
He
quedat esmaperdut de la cara dura dels interfectes. Si jo pertanyés al Consell
d’Administració de Catalunya Banc ja els posaria les peres a quarto a aquests
desaprensius desvergonyits. Aquests senyors han tingut la gosadia de
desqualificar el Consell d’Administració, el mateix que els va posar en el
poder, dient que no tenen ni idea del que és l’activitat financera.
Sort
en tenim d’ells que si saben de què va la cosa i han dut, entre tots dos, la
Caixa a una transformació en Banc i a
més han encapçalat una fusió entre pomes podrides que els ha dut a l’actual
situació.
Un i
altre han afirmat que tot ve del passat (no us sona aquesta excusa?) i que ells
no són els piròmans, sinó els bombers que estan sufocant el foc. S’empesquen
una versió que en el seu moment van
avisar a totes les autoritats (Banc d’Espanya, Generalitat, Diputació i també
segurament ho van dir al Vaticà).
Aquesta
transparència que segons aquests executius es manifesta en totes les seves
actuacions, no expliquen com la primera cosa que van fer va ser apujar-se els
sous d’una forma desorbitada (quan eren una oenegé, una caixa d’estalvis). La
segona cosa que van fer va ser treure de l’informe aquell paràgraf que deia que,
en compliment de la LORCA, les dietes que cobraven en representació d’altres societats
participades per la Caixa, s’ingressaven a la Caixa. I finalment, tots aquests
informes denunciant la mala gestió del passat no es reflecteix en la Memòria de
l’entitat. A què ve aquests joc brut? No és engany als impositors i desprès als
accionistes?
Segurament
aquests senyors deuen ser molt llestos, però una cosa i altra no s’ha reflectit
en la seva gestió i, en aquests moments, la Caixa o el Banc estan en una
situació galdosa de la que en són responsables directament, per més que
intentin explicar que la culpa ve dels que la van fundar.
Va
ser hilarant la resposta del Sr. Todó, quan Cuní, en una entrevista forçà amable,
li va preguntar com era que un banc que havia rebut diners públics es permetia pagar
l’euro de les receptes dels seus impositors. La resposta és digna d’un home que
no en té ni idea del que són els diners públics i del què és la responsabilitat
de gestió d’aquests diners.
