dimarts, 28 d’agost del 2007

Infrastructures

Recentment l’ex-president Pascual Maragall (que Déu ens el guardi a la reserva molts anys) ens ha ofert una de les seves sempre “atinades“ reflexions. En aquest cas venia a dir que si l’Estat no pot pagar les infrastructures necessàries a Catalunya ja que necessita els diners per altres Comunitats i altres destinacions, que ens ho muntem nosaltres com sempre hem fet, és a dir, recorrent a la iniciativa privada i prescindint de l’Estat Central excepte per pagar impostos, generant una nova font de negoci per a uns quants espavilats, al temps que l’economia catalana seguirà estrangulada com està passant aquests darrers anys.
Molt bé, doncs si és així, que ens expliqui perquè collons volem tenir un Estat Espanyol.

Un altre geni de les idees -el periodista Joan Oliver- (Avui, 6.8.2007) ens deia que si tots sortíssim al mateix temps de Barcelona, no hi hauria carreteres ni autopistes que ho suportessin. Al mateix temps feia una oda a Acesa, dient que era el sac de les garrotades en el que descarregaven la seva ira els ciutadans que havien pagat per anar per una via ràpida i segura i no ho aconseguien. Aquestes idees estan suportades per un sistema, el liberalisme, font on segurament el Sr. Oliver deu haver begut la seva ciència. I, ens l’hem de creure doncs ell ha conegut l’altre costat del liberalisme, l’Administració i la burocràcia, en una llarga temporada (quan va ser funcionari i director de TV3).
Només faltava que aquests dos senyors es postulessin directament com a consellers o presidents d’Acesa cobrant les mamandurries corresponents.

El que no puc entendre és com encara els directors dels diaris els publiquen aquestes bajanades. Els interfectes que pensin el que vulguin, però els agrairia no ens molestin amb les seves xorrades.

Per altra banda el periodista David González (Avui, 28.8.2007) ens explicava com el mes d’agost s’havia passejat per les autovies d’Espanya sense que ningú el molestés, sense cap embús i, naturalment, sense haver de pagar peatge. Deia que volia ser espanyol perquè els espanyols tenen un Estat que els protegeix i els dóna serveis, cosa que no tenim els catalans i que els nostres governants autonòmics no se’n acaben d’assabentar, i per veure que tot va bé només cal veure la cara de satisfets que fan els nostres polítics.

I ara toca parlar del Govern. El Govern del Tripartit no explica quantes ni quines carreteres s’han fet o s’han compromès sota la fórmula de “peatges a l’ombra”. Ningú parla de revisar res de res. És la sacralitzada seguretat jurídica dels defensors de l’estat de dret (allò de Santa Rita Rita... i si algú ha fet el viu o alguna cosa incorrecta, més val no remenar-ho que encara prendríem mal). El Govern del Tripartit no explica altres projectes de millora de carreteres que fer noves concessions a Acesa per ampliar a quatre carrils l’autopista. El Govern del Tripartit no parla de fer les autovies que hi ha a tot l’Estat espanyol lliures de pagament i prefereix mantenir el camí de carro que és l’actual Nacional II o la Nacional 340. L’únic exemple que tenim a tot l’estat espanyol en que la unió de les quatre capitals catalanes s’ha de fer per via de pagament. Si, està clar, ens diuen, aquesta és responsabilitat del Govern Central, que bé oi?, però ¿com és que els diferents Governs autonòmics sempre han donat aprovació al Pressupost General de l’Estat? Això no vol dir que hi estan d’acord? Que m’ho expliquin!
Ara (lvd 29.8.2007) el Sr. Montilla diu que de cap manera es pot fer un front per frenar els Pressupostos del Govern Central, perquè creu que Rodríguez Zapatero complirà. El Sr. Montilla deu tenir raó, però ¿no seria més clar dir que si el Pressupost General inclou les inversions necessàries per Catalunya li donarà suport i en cas contrari s’hi oposarà? Perquè hem de fer un altre acte de fé? Que m’ho expliqui!

Pel que fa als ferrocarrils he tingut ocasió d’anar a València amb un tren “ràpid”: l’euromed. Per carretera, des de Barcelona a València, hi deu haver uns 300 i escaig quilòmetres. Per tren n’hi deuen haver alguns menys. El meu tren va anar sobre l’horari previst (més o menys, cap cosa a comentar), però la sensació de tren ràpid no la vam tenir cap dels passatgers. El tren va complir l’horari, unes 3 hores de trajecte, amb dues parades pel camí de 5 minuts. Si no fos perquè el personal de tren ens va entretenir amb begudes i altres atencions, hauria dit que era un tren “borreguero” dels que ja no se’n veuen a Europa ni tan solament quan es tracta de trajectes curts i/o que fan parada a totes les estacions.
Ara sabem que el nostre Vicepresident de la Generalitat ja ha creuat les fronteres i ha viatjat al món mundial i, per tant, ha de saber com funcionen els trens en els països normals com pot ser a tota Europa. Ara no tenen excusa. El model el tenen davant del nas.
Així doncs, volen fer el favor el Govern i tots els diputats a posar-se a treballar d’una vegada!

La Ministra del Govern Central ens diu que aviat serem l’enveja de tota Espanya (no es talli, perquè no de tota Europa o de tot el món?); el nostre Conseller del ram no se sap que diu, ni sembla tingui cap discurs propi.
Ara ja no sabem si les inversions aprovades es porten a terme i sembla com si quan es parla d’inversions es parlés només de diners, no de projectes concrets. És com si els diners a cabassos fossin suficients per fer canviar les coses. El què s’ha de fer amb aquests diners no té cap importància. I molt menys donar explicacions de cap on han d’anar aquestes inversions o aquests diners.
En l’acte polític del dia 28.8.2007 el Sr. Montilla (lvd 29.8.2007) va presentar amb detall (!) les inversions a realitzar. Més o menys ve a dir que el programa de desdoblament de la Nacional II i la nacional 340 va per bon camí i a bona velocitat (!). Pels que no hi entenem sembla que només estan parlant del desdoblament als extrems de Catalunya, des de Tarragona per avall, on ja el trànsit no és tant important i el dany a les autopistes de pagament és menys sensible. Quan el President parla de les inversions a rodalies no diu si quan el 2012 (ja té collons la cosa) s’acabin les inversions previstes el resultat serà que els trens funcionaran amb regularitat ni si els passatgers aniran asseguts i no com ara que han d’anar com a sardines en llauna en tots els trajectes de rodalies.
Això si, tindrem un tren d’alta velocitat que servirà perquè uns quants (pocs) puguin anar a fer el pilota a Madrid, al Govern Central, mentre que la majoria que utilitza aquests mitjans de transport (forçats, no hi ha alternativa) s’hauran de fer fotre. Pel que fa al desdoblament de les carreteres nacionals ni se sap quan s’acabaran ni quan es començaran.
Sap el que els dic als nostres benvolguts governants, que se’ls poden posar a un “puesto” aquest AVE i aquest aeroport fantàstic, i aquest meravellós pla d’inversions que vostès n’estan tant cofois. Jo només tinc pressa per perdre'ls de vista.

dilluns, 20 d’agost del 2007

Festival Internacional hip hop de Torredembarra








Carta al Sr. Alcalde i tot el Consistori de Torredembarra
(enviada per correu electrònic el dia 20.8.2007 a torredembarra-ajuntament@publiweb.es)


Referència:
XXL 9ª edició Summer Edition
Festival Internacional de Hip Hop, Reggae i esport
Dies 17 i 18 d’agost 2007-08-19 de 12.00 a 3.00. Gratis
Organitza Grup de Joves. Col·labora: Patronat de Turisme, Patronat de Cultura, Regidoria d’esports de joventut



Com cada estiu el seu Ajuntament ens obsequia amb un Festival prou notable (pel soroll que fa). Aquest any ha tocat un Festival Internacional (!), i, per tant, deuen haver vingut gent de fora del nostre país (parlaven en castellà, res estrany, com alguns Regidors d’aquest Ajuntament). Altrament no hem sabut veure cap persona de més enllà de les nostres fronteres.

Com ja deuen saber pel seguiment que sens dubte fan dels diners que aquest Ajuntament inverteix en cultura, el Festival ha estat un èxit. Devien venir més de 100 persones (sense descomptar naturalment els alcoholitzats, altrament hauríem de reduir l’assistència). Potser eren pocs, però hi havia el millor de cada casa. Tots bastant jovents (la mitjana devia ser d’uns 17 anys) i tots carregats amb la seva ampolla de licor (d’on l’haurien tret si eren menors d’edat, però això són coses sense importància que sens dubte la seva policia ja ho deu haver detectat). Per si no ho sabessin efectivament, el Festival va seguir àmpliament els horaris del programa i des de les 12 del migdia fins a les tres de la matinada (llargues) vam poder gaudir d’un soroll infernal, un soroll sense cap melodia, perquè com saben el Festival en qüestió no era de música sinó només una improvisació verbal (si no coneixen de que va la cosa poden consultar a wikipedia).
Fos com fos es va dur a terme el concurs i nosaltres que som residents (no empadronats; dit més clarament, no votem i per tant no cal que ens tinguin en compte) però si paguem uns impostos prou generosos i que estem a uns 300 metres de distància d’aquest lloc d’emissió de soroll, vam poder (per força) comprovar l’ingeni d’uns nois i alguna noia completament “descerebrats” i els seus graciosos acudits. El seguiment era fàcil ja que el seu vocabulari no era superior al d’un nen de P3, això si, amanit de paraulotes constants i frases sense cap sentit i d’un mal gust notable. Cada concursant disposava d’uns temps en el qual indefectiblement sortien les paraules, mierda, hijo de puta, puta madre, cabrones, policia hijos de puta, i poca cosa més, però ja se sap, és la creativitat, és el rap, és la improvisació.
Per cert, el seu Ajuntament té alguna norma sobre l’emissió d sorolls? És compleix en el cas del Festival en qüestió? (al programa hi consta: Equipo de sonido y luces: 20.000 wattios de sonido y 48.000 de luz, 2 pantallas gigantes)

El divendres a més vam poder assistir a una competència entre un grup d’havaneres i els del hip hop, instal·lats un de l’altre a uns 200 metres i se suposa que tots dos tenien autorització de l’Ajuntament. Naturalment van guanyar per potència els del hip hop, tot i que els assistents de les havaneres guanyaven per golejada als del Festival Internacional. Total, va ser un desastre... Qui devia ser el funcionari que va aprovar aquesta disbauxa? Qui devia ser el polític que ho va recolzar?

Val a dir que el temps atmosfèric no ha estat massa favorable per gaudir amb plenitud el Festival i per la matinada sobre les 4 fins que el temps (atmosfèric) els ho permetia, els joves assistents embellien les platges dormint la borratxera i fumant porros, fins i tot el darrer dia van trobar sopluig a les tendes que hi ha instal·lades al Passeig i tot i el cansats que estaven encara van tenir temps d’empastifar les lones amb els seus artístics esprais.

Algun dany col·lateral ha portat doncs aquests Festival. Mai tan pocs havien tocat la pera a tants. Tots els veïns del barri, sense distinció n’estaven fins al cap de munt del Festival i de la mare que els va parir (incloent amb això a l il·lustre Consistori). Alguns veïns ja han anunciat que cap més any estaran presents a Torredembarra en aquestes dates, que s’ho facin! Diuen...
Naturalment, no cal que els ho digui, són pocs i potser al final no ho faran, ja que l’any vinent no se’n recordaran i, a més, com ja els he dit abans, són residents que no voten.

I ara canviant de tema. He tingut ocasió de passejar-me pels Munts. Em resulta bastant inexplicable perquè s’autoritzen edificacions de varies plantes sense que els carrers estiguin fets, sense aceres, sense calçada.... A tot Torredembarra a l’estiu l’augment de la població és notable. Em sembla que seria absurd que descobrís que aquest (el turisme) és l’oli que fa funcionar el poble. Aquest, amb el seu afegit, i també la construcció. Però ¿perquè s’autoritzen edificacions a llocs on els carrers encara no estan fets? Ni tampoc sembla massa raonable que la recollida d’escombraries sigui tant precària. En alguns punts no es recull cada dia, els contenidors estan malmesos, no tenen tapa, són insuficients, amb el que les escombraries van a parar a terra, al seu voltant. Els veïns paguem impostos com si hi fóssim tot l’any, perquè quan arriba l’estiu els serveis són manifestament insuficients)
Tot això em crea el dubte de si no valdria més que dediquessin tot el seu esforç i enginy a resoldre aquests temes de govern més que no pas a promoure una cultura tant dubtosa.

Ja sé que alguns regidors diuen que a ells els han votat “para mandar” (i ho diuen en castellà). Jo, modestament, els diria que potser estan confosos. Els van votar per aplicar un programa, per governar, per administrar, sempre d’acord amb els interessos del poble, mai segons els vingui de gust.

Per tant, tornant al Festival, pot ser que els residents d’aquest poble siguem uns incults, però ens agradaria poder gaudir d’una mica de tranquil·litat. El turisme de borratxera que volen impulsar no ens interessa, però si vostès creuen que cal continuar, perquè no el fan davant de casa seva?

Els saluda atentament,

divendres, 3 d’agost del 2007

Catalunya Confidencial

A les fosques

No m’ho acabo d’empassar. Ha quedat clar que als ciutadans, una vegada més, se’ns han pixat a la boca.
Fins quant ha de durar tot això? Què esperem per rebel·lar-nos? Aquest és un crit desesperat per demanar alguna reacció de tots nosaltres, els ciutadans de tota mena.
Què ha passat aquests dies que ens hem quedat a les fosques? Ningú ha explicat el perquè. Alguna cosa he llegit de que una xarxa amb una espècie de bak-up per situacions d’emergència no existeix. Que fins ara les idees sobre les xarxes eren unes altres (quines?) i, consegüentment, la xarxa construïda no preveia resoldre situacions com la que es va produir ja fa uns dies.

He llegit alguns comentaris sobre si el President d’Endesa en els primers moments no havia donat la cara. Jo penso que devia estar de vacances (com quan el Prestige el Ministre del ram) i, per tant, no se’l podia molestar. Cal recordar que aquest any el President d’Endesa s’ha augmentat el sou el 100% i devia tenir ganes de gastar-ne unes miques i gaudir del merescut descans desprès dels nervis provocats pel temor de perdre la seva poltrona degut a una opa hostil. De totes maneres segurament va ser la decisió més responsable, no comparèixer, perquè primer havia d'estudiar-se la llicó. Pel dia a dia ja té el seu conseller delegat!
El President de REE si que va acudir des de el primer dia per dir que no era responsabilitat seva. Tothom sembla que no té ganes de posar-se amb REE, els seus representants ens semblen menys xulos i segurament guanyen menys diners que els d’Endesa. Una i altra, però, són empreses privades tot i que la influència del Govern de torn sempre s’hi deixa veure, com a mínim amb el nomenament dels seus primers responsables.
Entre tant, el President de la Generalitat, no fa gaire temps Ministre d’Indústria, reclamava accions contundents contra els responsables, perdó, contra les empreses, perquè ja se sap que els seus directius són, per definició i de forma misteriosa, irresponsables, igual que el Rei. Els directius només tenen com a funció embutxacar-se diners.
Reclamava el Sr. Montilla el que segurament hauria hagut de resoldre quan era ministre. I amb les seves reclamacions va aconseguir que els ciutadans sense llum (sense llum no vol dir que fossin tontos) fossin indemnitzats, però no que es fes la llum.
Per la seva banda Endesa deia que, d’acord, indemnitzava, però que no en tenia la culpa.

Aquesta darrera afirmació mereix que ens hi aturem un instant. Si no tenen la culpa perquè paguen? I si la tenen perquè no se’ls obliga a reconèixer-ho?
Sigui com sigui el que em resulta estrany en aquest sistema de mercat que vivim hauria de portar a que quan un la caga la paga, però a les elèctriques de sa Majestat, això no passa. Crec que hauria de fer-se pública la relació de consellers d’Endesa i veure quin grau de responsabilitat té cadascun d’ells. Si Endesa paga i no té culpa, han d’acomiadar al President i Conseller Delegat; si tenen culpa els han d’acomiadar igualment. I si no saben justificar el que ha passat han de plegat tots, per inútils!

Aquesta situació em recorda la d’alguns Consells d’administració. Per exemple el de Caprabo, empresa en la que "la Caixa" va entrar, no només en el capital sinó que hi va colocar un president florero i un parell de consellers més que havien d’ajudar a l’empresa a millorar la seva situació. Des del moment d’aquesta decisió, però, l'empresa va anar de mal en pitjor, fins que al final van arribar a la solució de vendre-la. Ben segur que no era responsabilitat dels nous consellers que els devia agafar per sorpresa la nova activitat, ja que sense ser de casa bona aquests senyors no devien estar acostumats a anar al super i, per tant, era una activitat de la que ho desconeixien tot. Així i tot em pregunto, a banda de cobrar, que hi feien el president “florero” i els nous consellers en aquest Consell d’Administració?

Però tornem a les elèctriques. I el Consell d'Administració què hi diu a banda de cobrar les substancioses dietes que tenen aprovades per ells mateixos. Semblava que alguna vegada els consellers haurien de donar la cara, cal recordar qui hi ha en aquest consell d'administració?

Per altra banda ens diuen que es tracta d’una matèria liberalitzada (!), quan en realitat es tracta d’un mercat en el que cap consumidor se’n pot escapar, no es pot canviar de companyia, no pots escollir res de res. Els preus estan els fixats pel govern central i les inversions de manteniment de la companyia s’acorden amb els diversos governs autonòmics. Però és possible que d’això se’n digui un mercat liberalitzat! A veure senyors, siguem seriosos. És que una empresa no sap quines inversions ha de fer per mantenir un determinat nivell de qualitat? Això no passa ni a l’Àfrica! (i demano perdó als africans). La gestió d’aquest Consell d’administració és d’una irresponsabilitat i incompetència total. Així i tot alguns periodistes qualifiquen d'excel·lent gestor al seu President cosa que jo no nego però que metre sigui un funcionari no pot demostrar.

Si el Govern autonòmic no és capaç de resoldre aquesta situació, si el ministre del ram tampoc i les companyies fan el que els dóna la gana, quina solució ens queda?
La primera cosa que em ve al cap em sembla prou clara: hem de canviar tota aquesta colla d'ineptes.

Això és el que em semblava a mi, però de cop i volta ha vingut la llum a les meves neurones (evidentment no la de Fecsa-Endesa) i començo a albirar per on pot anar la cosa.

No us sembla estrany tot aquest conjunt de desastres? Pot ser que hi hagi una mà negra que ho organitzi? He arribat a la conclusió que sí, que existeix aquesta mà negra. No ho dieu a ningú, però el Tripartit deu ser una avançadilla de la Internacional Anarquista. Estan demostrant amb fets que qualsevol tipus de govern és nefast pel poble i, sibil·linament estan demanant al poble que reclamem un retorn a l'anarquisme, als principis sagrats d'aquesta doctrina. Volen posar en pràctica les idees de Godwin, Proudhom, Bakunin, Tucker, Kropotkin... El Sr. Montilla deu ser un membre important de la lògia anarquista i els seus suposats contraris (Carod Rovira i Saura), deuen ser els seus escolanets.

Per tant, en espera d'aquest estat de "perfecció", digueu amb mi: visca l'anarquisme!