Els ciutadans hem pogut veure el documental de
referència. Un documental de sèrie negra
de les policies corruptes tolerades (sinó aplaudida), pels polítics.
De la seva visió en sorgeix la indignació. ¿Com pot ser
que encara avui en dia no s’hagi reobert aquest cas desprès de les moltes
irregularitats que s’han posat de manifest i de les vides que han quedat
afectades, sense que cap dels que havien d’investigar aquestes irregularitats
se’n hagi donat per assabentat?
Naturalment que hi ha moltes coses que algú hauria
d’explicar, i aquests haurien de ser els òrgans de control de la guàrdia urbana
i els mossos d’esquadra, i els de la justícia. Els alts tribunals del país, no
tenen res a dir en aquest cas? No sé de qui és la competència, però no serà per
manca de Tribunals que s’ha donat aquest gran buit. Des del TSJC, a les
Audiències hagudes i per haver, el Consejo General del Poder Judicial i tots
els altres que ni solament en conec els noms, no han de moure el cul una vegada
que els ciutadans ho aplaudiríem? Les Fiscalies, no són perquè s’apliquin les
lleis? Quan es farà la Transició a la Justícia? Quan tindrem jutges amb
ideologia, com tenim tots els ciutadans, però que siguin capaços de separar-la
a l’hora de dictar sentència. I el jutge que ha pres la precaució de salvar
l’honor del cap de la guàrdia urbana (afortunadament ja no al seu front), no
n’ha tingut prou en observar els disbarats que ha comés la seva col·lega des de
l’any 2006?
I pel que fa a la Guàrdia Urbana i a la policia diguis
com es digui. Algú els hauria d’explicar quina és la seva funció. Són servidors
dels ciutadans. Aquests brètols prepotents que maltracten els ciutadans haurien
d’anar directament a un camp de reeducació, però si pot ser a Guantánamo,
perquè vegin els magnífics resultats de les seves actuacions.
He sentit a la ràdio un representant d’un sindicat de
la Guàrdia Urbana, la Sepol, —en castellà naturalment—, en que diu una cosa que
és certa, que hi ha un gran perjudicat, el guàrdia que va ser ferit greument i
ha quedat impossibilitat, però ignora olímpicament la mort d’una noia, per
suïcidi, que no tenia res a veure amb aquest cas i que per un conjunt d’actuacions
més que dubtoses per part de la Guàrdia Urbana i d’una jutge va anar a parar a
la presó. No diu res de la complicitat de la Guàrdia Urbana en amagar la
informació i les tortures. El que aquest representant no perd en cap moment és
el seu to de prepotència, jutjant els fets i el col·lectiu com si fossin els
jutges. Fa una mica d’angúnia sentir aquest representant i el to que utilitza. És
com quan ahir, per la televisió, vaig sentir a Santiago Abascal de Vox que deia
que ells “no tenien vergonya —i aquí es podia haver acabar la retribució— per
defensar la seva ideologia”. Per sort, no sembla que aquests ciutadans intolerants,
tinguin la més petita possibilitat de governar, perquè d’altra manera, la seva
ideologia és: nosaltres tenim raó, i el que noli agradi, que s’hi posi fulles.
Aquesta és la idea democràtica d’aquests grups.
Des del Ministre de l’Interior, pel que afecta al país
veí, o el Conseller de Governació, pel que afecta al nostre país, haurien de
donar directrius molt clares de quina és la funció de la policia i, aquell que
se’n desviï un mil·límetre, apartar-lo del cos de forma immediata, veient
sempre si a més, ha d’anar a la presó si ha comés algun acte indigne o delictiu.
Aquesta fatxenderia dels servidors públics s’ha d’acabar de forma radical.
Alguna opinió s’ha pogut sentir dient que el
documental és només una visió de part. Sí, d’acord, però i si l’altra part no
vol acudir a la cita, que s’ha de fer? Deixar d’explicar el que té tota
l’aparença d’un cas de corrupció, amb l’agreujant de violència i tortura per
part de qui reté la força legal?
Aquesta aprovació dels polítics amb l’actuació de la
policia, el mateix que solen fer els jutges, s’ha d’acabar. Ningú no té
l’exclusiva de la veritat, i, per tant, s’ha d’escoltar als uns i als altres.