La brutalitat de la guàrdia civil

La darrera actuació de la justícia amb la detenció de nou joves acusats de rebel·lió i terrorisme ha tingut just la publicitat que demanava el govern de Madrid.

No entraré en els molts interrogants que hi ha sobre el fiscal i el jutge que han dirigit aquest cas, sobre les proves obtingudes i sobre les acusacions  probablement inventades. Sobre de quins eren els indicis per investigar durant 18 mesos a uns ciutadans concrets. Ho va ordenar un jutge, i si va ser un jutge, quin jutge va ser i quins eren els indicis? Espero que tots aquests punts s’aniran aclarint en el transcurs del temps immediat. Ni tampoc entraré en las nombroses i impresentables declaracions dels polítics i de la majoria dels mitjans.

De moment només constato que una actuació judicial que està sota secret de sumari està difonent-se als membres del govern central i de tota la premsa de la caverna, que ho utilitza en l’entorn del mal gust i la indecència. I de pas dir i constatar que això de filtrar informació d’un sumari és un delicte, però ho persegueix o perseguirà algun fiscal? Sembla que no, els fiscals i la fiscalia està només per perseguir determinats delictes. Els delictes que afecten als drets humans no els interessen, ni tampoc els que afecten a les minories més, quan, si ho investiguessin probablement sortirien enllaços inexplicables entre la justícia la policia i determinada premsa.

Només vull fer esment d’una qüestió menor. És absolutament necessari utilitzar la brutalitat que hem tornat a veure i que es marca de la casa, de la guàrdia civil per entrar en el domicili dels presumptes imputats?

Cal esbotzar la porta d’entrada amb mètodes com el que ens ensenyen en les pel·lícules de sang i fetge? A banda de l’ensurt per a tota la família en sentir la bestialitat dels cops per esbotzar la porta, costi el que costi, hi ha l’operació de registre. És necessari destrossar tota la casa, desordenar papers, llibres, objectes, com si hagués passat la gota freda? Qui en respon de tot això? Grandes-Marlaska, Pedro Sánchez, ho pagaran ells de la seva butxaca? Fins on arriba el cinisme, la brutalitat, la prepotència del govern de Pedro Sánchez? Els donaran una medalla pels mèrits contrets i al seu cap Pérez de los Cobos, un ex-delinqüent, el tornaran a promocionar?

Justícia preventiva? Si fos així, segur que tots els líders polítics d’avui i tots els jutges i fiscals dels “alts” tribunals, haurien de ser detinguts i portants davant d’un tribunal de veritat.

Com ho diu Elisa Beni “...és el que té acceptar les lleis i les maneres que xoquen amb els principis democràtics quan creiem que ens protegeixen i que només incumbeixen a d'altres, mirem cap a un altre costat. Fins que et venen a buscar...”

El TSJC no vol aldarulls

El TSJC va disposar a mitjans de febrer d’aquest any que els Mossos d’esquadra vigilessin de forma permanent les seus judicials. Al TSJC li era igual que els mossos haguessin de detraure potser més de 500 mossos de les tasques habituals que tenen encarregades i per tant quedessin desateses. Els és igual que la delinqüència es vagi estenen per tot el territori, que els ciutadans d’extrema dreta deixessin d’estar sota vigilància i estenguin la seva violència i que els ciutadans en rebin les conseqüències. Els magistrats volen entrar i sortir dels seus palaus de justícia, si no pot ser aclamats al menys sense reprovacions públiques, sense manifestacions en contra dels disbarats que un dia sí i l’altre també aquests tribunals dictaminen.

Enlloc de servir als ciutadans que paguem el sou a aquests funcionaris de la justícia, ens exigeixen un plus de seguretat per a ells que cap dels ciutadans (que els paguem el sou) gaudim. Sembla com si haguessin descobert que poden dirigir les forces de seguretat al seu gust. Ho poden fer? Sembla que estan autoritzats, ho diuen les lleis, però totes les forces, sense mesura? Ni un mosso per altre activitats? És una qüestió de raonabilitat més que no pas de justícia pròpiament, però demanar raonabilitat a la justícia no sembla que avui sigui una cosa raonable.

Mai com ara havíem sentit a parlar tant dels jutges i fiscals. Caldria remuntar-nos als temps del franquisme per trobar uns jutges tan “patriòtics” i tan autoritaris, però, tant ha canviat la justícia des de llavors? Recordem que sí hi ha hagut una renovació en tots els poders de l’estat, no ha sigut així en la justícia que segueixen sent els mateixos o els seus successors.

Tant els molesta que alguns ciutadans els puguin fer pam i pipa o els treguin la llengua quan entren en els “seus” palaus? Prefereixen posar en risc la seguretat dels ciutadans, la seva vida,  abans de que la seva excelsa pell corri el perill de que se li esclafi un ou o un tomàquet a la seva toga? No us sembla que una mica miserables i envanits sí que ho son?

I que ningú es pensi que els fiscals estan exempts d’aquesta responsabilitat. En realitat, els fiscals són la quinta columna introduïda en la justícia que ajuda a que la justícia estigui dins de les institucions més depauperades.

Al president en funcions

Fins quan, Pedro Sánchez, abusaràs de la nostra paciència? Quan de temps et burlaràs de nosaltres, els ciutadans, amb la teva supèrbia? Fins quin límit arribarà la teva desenfrenada ànsia pel poder? Quan deixaràs de confondre els teus desitjos amb els desitjos del poble?

Ja fa temps que calia que tu  fossis lliurat als tribunals de justícia, de la justícia de veritat, no la que tu i tots els líders corruptes que t’acompanyen i que heu remenat les cireres des de la Transició, heu convertit en una caricatura.

Ometré els casos més antics, però que en quatre anys haguem d’anar a quatre votacions perquè tu i els teus nous amics (PP i Cs) vulgueu perpetuar les desigualtats entre els ciutadans, i vulgueu posar davant dels drets humans el valor d’una pretesa unitat de la pàtria. O que entre els partits en el poder hagueu organitzat unes clavegueres de l’estat, especialment contra els ciutadans catalans, no mereix altra premi que entrar a la presó de forma immediata. O que mentiu de forma descarada dient que no hi ha presos polítics, o que els resultats de la darrera votació han dit clarament que els ciutadans demanem un govern progressista però sense cap participació dels sobiranistes. O que hagueu fet tot el possible per posar muralles entre ciutadans que sempre han conviscut pacíficament per mitjà de la mentida i de l’odi.