No cal insistir més; gràcies als mitjans de
comunicació sabem com de malament actuen els polítics i els líders econòmics i
financers.
El passat dia 22.2.2013, sense anar més
lluny, el programa d’en Cuní a 8TV, ens deia com de malament estava actuant el
president de la Generalitat en la convocatòria de la Cimera contra la corrupció;
de fet venia a dir que era un il·lús o insinuava alguna cosa pitjor: que no
volia fer res per resoldre el tema de la corrupció. Ho deia ell i després se li
van afegir els seus tertulians que, tots, estaven d’acord en que no es podien
barrejar les coses. No es pot fer una reunió conjunta dels representants dels
tres poders per veure d’arribar a una conclusió que canviés l’actual estat de
coses. Això —deien— és una tasca dels parlamentaris i ja sabem com són de
diligents i com tots viatgen en el mateix vaixell i en la mateixa direcció.
La veritat és que després d’haver sentit a
Cuní congratulant-se durant més de 10 minuts pel premi que havia rebut ell i el
seu programa de televisió, sentir com desautoritzava el president de la
Generalitat per la seva incompetència, feia remoure una mica els budells. Qui
és Cuní o els seus tertulians per opinar d’aquesta manera? Quina és la seva
autoritat moral? I que consti que Cuní no deixa de ser un referent i un
periodista exportable i presentable. Però si aquest home actua així, com hem de
valorar el que fan els altres periodistes insidiosos, mentiders i petulants?
Sóc conscient que pertànyer al grup Godó té
algunes servituds, però cal mostrar-les tan clarament?
Alguna vegada veig el programa de la Sexta,
al Rojo vivo, on es comenten totes
les desgràcies que ens passen dia a dia i que s’incrementen amb l’actuació del
govern central, on s’han reunit una pandilla
d’incompetents i corruptes com mai s’havia vist fins ara.
Els tertulians, naturalment, són tots
periodistes, i fa pocs dies s’escandalitzaven perquè en un lliurament de premis
de cinema, els artistes i els directors de cinema, s’havien permès expressions
crítiques contra l’actuació del govern i dels seus ministres, tot i que el que
semblava els havia ofès més profundament era que opinessin sobre qüestions que
no eren de la seva competència, se’ls estaven menjant el terreny.
Un periodista d’ El Mundo, deia que el que ell esperava dels artistes subvencionats
amb els diners de tots, era una actitud diferent i que se cenyissin a parlar de
cinema. S’hi va ajuntar aquell pobre home que es director de La Razón. Cap d’ells va dir que la
premsa també estava subvencionada i, mentre desautoritzen els actors a parlar
de benestar i política, ells s’atribuïen la facultat de poder parlar de tot,
del que entenen (poca cosa) i del que no entenen (gairebé tot).
El pobre director de La Razón, va argumentar
que els actors, sense estudis i sense cultura (!) havien de parlar del seu tema
i deixar de criticar el Govern. S’oblidava aquell home que avui els artistes
solen tenir més formació acadèmica i cultura que no pas molts periodistes.
Però no són només els dos periodistes
esmentats els que pensen d’aquesta manera. En les ràdios i les televisions
trobem tot tipus de tertúlies sobre temes d’actualitat, i qui millor que els
periodistes per informar-nos i explicar-nos aquestes notícies. I no diguem ja
quan a més de donar-nos la seva excelsa i fonamentada opinió, afegeixen aquella
frase: perquè la gent ho entengui, que ja és el súmmum de la ignorància i de la
impertinència.
De totes maneres, si això és el que passa a
les tertúlies, no caldria que ens preocupéssim. El problema ve quan aquest
exemple s’estén a altres actors de la nostra societat. És el cas de la
incontinència verbal dels dits banquers (que no ho són, són simplement gestors
que per diversos camins s’han situat a la cúpula d’un banc), que massa sovint
donen la seva opinió sobre coses que tampoc entenen i els mitjans les
reprodueixen.
És el cas dels polítics, que no han sabut
veure la diferència entre ser tertulians (que és com actuen la majoria dels polítics)
i ser polítics, que són aquells que expliquen quina és la seva estratègia i
deixen aquella fórmula tan casposa de “i tu més”.
