La justícia altra vegada

D’escàndols cada dia n’hi ha, del PP principalment però també d’altres partits polítics.

I la justícia com ho resol? Doncs malauradament ho tenim molt clar.

Del desastre d’Alvia, el maquinista n’és el culpable. Al comandament de la nau d’infraestructures hi havia Ana Pastor ministra de Foment i Rafael Català, secretari tècnic que a banda de les seves responsabilitats directes va intentar corrompre a una testimoni del PP.

Del Prestige, el culpable és el capità del vaixell ferralla. Ni Rajoy, ni Fraga, ni la comandància de marina, tenen cap responsabilitat, per més que van prendre les resolucions més contraindicades per resoldre el drama.

En l’operació Kitchen, es van utilitzar fons reservats per un  fet delictiu: robar documents que podien inculpar a Rajoy. Estan implicats, primer de tot, el xofer de la família, i després —quan han vist que potser no colaria— comandaments policials, com Ignacio Cosidó, ara portaven del PP al Senat, però ningú parla de Fernández Díaz, que no s’han atrevit a cessar perquè no expliqui gaires coses, ni tampoc de les responsabilitats de la Soraya ni del Mariano.

No cal ni parlar de l’Operació Catalunya, organitzada per Fernández Díaz, a qui ningú li ha demanat responsabilitats —o si els l’han demanat no han reeixit— per aquesta acció altament delictiva.

L’Informe P.I.S.A. (Pablo Iglesias Societat Anònima), un informe sortit de la policia, un document d’extorsió que no volen reconèixer. Finalment ho va assumir Manos Limpias, que abans que ho fes Vox assumia les denúncies que convenia al poder o a les seves tèrboles intencions.

Altres operacions de les Clavegueres de l’Estat apareixen per tot arreu, però l’actual “líder delinqüent” del PP ha posat a la direcció del partit a Ignacio Cosidó i Jorge Fernández Díaz: tot una declaració d’intencions.

Alguna vegada la justícia mirarà cap on es produeixen els delictes?

El curiós cas de Vox, PP i Ciudadanos

Aquests tres partits han arribat a la conclusió que l’única manera de fer-se amb el poder és pactar entre ells. Que els programes d’un i altre siguin diferents -potser no tant- no importa absolutament res. El que importa és aconseguir el poder, com sigui.

El cas que més crida l’atenció és el seu supremacisme sense cap base respecte a les dones, que ha quedat com un dels “principis” innegociables.

Soc dels que penso que si les dones volguessin acabar d’una vegada amb aquesta comèdia macabra de Vox i els seus aliats -PP i Cs- ho tenen molt fàcil: ni un vot de dona a cap d’aquestes tres formacions. I si tenim en compte que les dones, mil amunt mil avall, són el 50% de la població, aquestes formacions no sortirien ni als diaris més llagoters del país, que genèricament són els de la capital d’Espanya.

De fet el comportament d’aquests homes s’assemblen com una gota d’aigua a una altra, al tractament que els islamistes donen a les seves dones, fins al punt que alguna d’elles -com han fet algunes dones del PP- hi donen suport i ho defensen.

Un dels problemes intuït, no verificat, és que les dones potser pateixen el síndrome d’Estocolm, es a dir, se senten unides a aquests ciutadans descerebrats i maldestres que promouen idees i fets contra les dones i contra els Drets Humans.

A ells els és igual que des de 2003 fins ara (temps en que disposem de dades) el nombre de dones assassinades siguin de l’ordre de 1.000 (MIL !!!). Més que no pas els assassinats per terrorisme d’ETA durant més de 50 anys.

Com pot ser aquesta forma d’actuar tan incongruent de la dreta-ultradreta? Suposo que ha de ser deguda a que en els assassinats d’ETA, les víctimes  majorment van ser polítics i militars, mentre que en el cas de les dones, tot i la seva disgregació en estrats socials i culturals molt diferents, no tenen aquesta visió. També pot ser que de petits, Abascal i Casado, en el col·legi de monges a que ben segur devien anar, les monges els fotessin alguna bufetada ben merescuda, per ser els delators de la classe, els covards que tiraven la pedra i amagaven la mà, els que apallissaven les nenes. No ho sé.

La (manca de) sensibilitat de Vox i PP, especialment dels seus líders, em resulta sincerament incomprensible. Es que Casado i Abascal no han tingut mare? O potser no l’han conegut? Són persones que les seves mares els van abandonar en alguna inclusa? I no tenen dones que els estimin, ni germanes, ni filles ni netes, ni amigues? Per què aquest odi visceral contra les dones? Són éssers sense sentiments com les amebes? Han tingut desenganys amorosos perquè la dona que pretenien els ha descobert la seva ànima fosca i els ha engegat a pastar fang?

Només alguna d’aquestes greus situacions d’abandó, de rebuig, o semblants, podrien “explicar” aquest ressentiment contra les dones. Però hauria de quedar clar que aquest odi i ressentiment no pot ser degut a cap d’aquestes possibles situacions o altres que desconec, l’explicació ha de ser perquè ells son éssers infrahumans, d’una espècie que ja no pertany ni món animal, on els mamífers més esquerps guarden sempre aquesta estimació i respecte per les dones que els han cuidat i fins i tot, potser els han estimat. 

Francisco González Rodríguez: un crack de la banca acaba de jubilar-se

L’ex-president del BBVA Francisco González s’acaba de jubilar. Ho ha fet amb tots els honors. Els diaris de Madrid li han fet un bonic elogi, tot i que no saben ben bé de què parlen. És el que correspon, quan un se’n va (del treball o d’aquest món) tot son elogis.

A banda de la fotesa dels diners que ha “guanyat” durant tots aquests anys, li ha tocat (una expressió ben encertada) una pensió de 80 milions d’euros.

Val a dir que aquest fet no ha tallat gens ni mica a aquests senyor que des del seu departament d’estudis sempre ha dit que el sistema públic de pensions era insostenible, no podia permetre’s pagar unes pensions de 900 euros com a promig. Des d’una jubilació de 80 milions d’euros és obscè parlar d’aquesta manera. És la grandesa de quan estàs assegut en una poltrona a deu mil metres d’alçada pots criticar i injuriar un sistema públic de pensions.

El senyor González, a banda dels 80 milions, cobrarà també la pensió de la Seguretat Social, com no, si havia treballat més de 15 anys i tot ajuda per arribar a final de mes.

I quins han sigut els mèrits d’aquest home? Doncs molt clars. Primer, ser amic de Aznar, que en el seu moment el va col·locar com a president d’Argentaria, una banca pública que Aznar va voler privatitzar. González venia del món dels comissionistes, i Aznar va creure que aquest era el perfil necessari per una privatització on hi ha molkts diners per a distribuir. Després va venir la fusió amb el BBV i els banquers de Neguri. En la fusió González va ser copresident, però resulta que no es va assabentar de que el banc pagava als consellers uns quantitats que les ingressava a Jersey. Era diner opac, tan opac que González, sent copresident no se’n va assabentar i va aprofitar aquest fet per descavalcar el seu contrincant a la presidència -Ybarra-. En aquells temps alguns altres banquers fora d’aquest circuit no podien dormir tot el que volien, els preocupava l’afer de Jersey, per què devia ser?

Situat ja a la cúspide del nou banc -BBVA- en l’any 2003 el banc valia 45 mil milions. Al cap de gairebé dos dècades ell va deixar el banc en 31 mil milions. Els clients del banc, no tenien més queixes que amb un altre banc qualsevol. El accionistes, molts d’ells es van considerar arruïnats per la gestió de González. No era només pel sobresou-indemnització de 80 milions que es va adjudicar ell mateix, era sobretot pels més de 15 mil milions que van perdre aquests accionistes en la gestió del Sr. González (pràcticament una pérdua de mil milions per cada any de la seva gestió).

Això forma part del misteri que mentre els dirigents de l’Íbex es van apujar els ingressos en un 17% entre els anys 2014 al 2017, mentre que en els treballadors l’augment va ser d’un 4%. Alguns banquers fan veure com si fossin imprescindibles, casos únics, però el cert és que no es veritat, son gent que han arribat on han arribat seguint el circuit d’amics in coneguts i que es saben moure molt bé en aquests ambients.

Francisco González és un d’aquests casos.