Unes
notes malgirbades
Els
Intel·lectuals
Els
intel·lectuals espanyols no hi són ni se’ls espera. ¿Pot ser que gairebé ni un
dels intel·lectuals espanyols no vegin les barbaritats del govern central
presidit per presumptes corruptes i presumptes —o no— totalitaris procedents
del franquisme més pur? ¿Poden continuar impassibles davant el dogmatisme, la
intolerància, la injustícia, la corrupció del govern central? La covardia fa còmplices.
La
justícia
La
justícia, que ben segur té excel·lents professionals i altres que no ho són,
com passa a les millors cases, no s’acaba de decidir en plantar cara a totes
aquestes actuacions totalitàries, covardes i miserables d’aquest Govern Central
que cada dia ens fa més fàstic. Les institucions de la justícia no s’han decidit
a plantar-se davant de tanta estultícia. Segur que bona part en té la culpa els
alts tribunals i els seus components, anomenats pel Govern i a les seves
ordres. Tenim casos vergonyants de presidents de Tribunals amb carnet de
partit, amb manifestacions prèvies que els haurien hagut d’inhabilitar, i fins
i tot amb casos com els d’Eugeni Gay, que ara a més es dedica a signar
manifestos que copien fil per randa l’ideari de Ciudadanos i del govern del PP,
amb un historial galdós que faria millor de no recordar-nos.O el de Francesc de Carreras, amb una evolució política encomiable, cada vegada més escorat a la dreta extractiva, i que té en el seu haver la creació de C's, el partit quina primera i única ideologia era anar contra la immersió lingüística.
Els
partits
Hores
d’ara han desaparegut partits que semblava podrien fer oposició i discutir
el model de país (PSOE), però darrerament s’han lliurat en cos i ànima al PP,
rient-li totes les gràcies i fent veure que són l’oposició. És el mateix que fa
Ciudadanos quan va a la Moncloa a fer l’escena del sofà.
Resultat:
A banda de Podemos i els partits perifèrics, hi ha unes eleccions a la búlgara,
un sol partit, que fa i desfà a interès d’uns quants, els seus amics.
El
Govern Central
El
Govern Central ha perdut la poca vergonya que els quedava. Ara es veuen en cor
de mentir com a norma, d’obrir les clavegueres de l’estat al seu benefici
particular, de no donar compte de cap de les seves actuacions delictives, de
tenir un president del govern indigne que no vol demanar perdó pel Yak-42 que
va costar la vida a 62 militars espanyols que arriscaven la seva vida en
guerres provocades per aquest govern, que no es veu en cor de sancionar a un ministre
indigne —Trillo— causant d’aquesta obscenitat i en canvi li permet seguir amb
un càrrec públic quan hauria d’asseure’s davant del jutge. D’haver deixat
podrir els casos de l’Àlvia i del metro de València, quan en ambdós
hi ha responsabilitat del govern i també de l’ara ministre de Justícia Rafael
Català, llavors secretari d’estat de Foment. D’incomplir les resolucions del
Tribunal Constitucional quan no li agraden, mentre la vicepresidenta està cada
dia reclamant el compliment de la llei: pur cinisme i mala llet.
Els
mitjans
Els
mitjans propers (en distància), com El Periódico aixeca la bandera de la
imparcialitat de la fiscalia i de la justícia. Deu tenir un pegat a l’ull o
forma part també de la brigada Aranzadi. L’acompanya, amb una de freda i una de
calenta, La Vanguardia, que cada dia que es treu la careta deixa veure la seva
ideologia més banal.
El
País s’ha transformat en un tabloide, amb un consell de redacció on hi ha
insignes ciutadans com Felipe González, Francesc de Carreras i tuti quanti.
Avui, un sectari i mediocre periodista d’aquest diari s’atreveix a dir que el
expresident Mas va ser el pitjor president de Catalunya de tots els temps, i es
queda tan ample.
Dels
altres mitjans, no cal dir gaires coses. Molt pitjor. A les televisions, si fem
zàping ens trobem amb tertulians rabiosos o estúpids que no tenen la més petita idea de
l’equanimitat.
La
conxorxa
L’economia
del país està a les ordres dels poder fàctics econòmics. Ara, en plena operació
“diàleg”, que mai ho ha volgut ser perquè el govern central ni tan sols ha
volgut sentir les peticions que fa el govern català, es reviu el cas 3%. És la
tercera o quarta vegada que l’estat, quan li convé, envia a afinar els seus
fiscals i detenen a determinada gent que pensen poden sofrir les conseqüències
d’haver-se declarat independentistes.
Ningú s'explica perquè la justícia no resol d’una vegada aquesta qüestió. Hi ha
corrupció i pagament de favors, sí? Doncs que s’actuï. No, doncs que es tanqui
el cas d’una vegada.
De
les altres vegades que la fiscalia ha avisat als mitjans per fer algun escorcoll, hi ha algun resultat? Sembla que sí. Van obtenir una nota
manual d’un empresari que havia donat diners a Convergència per mitjà d’una
transferència bancària, no com ho feia el tresorer del PP amb coneixement del seu
president Rajoy, amb maletins i diners en efectiu i amb profusió de notes
escrites, declaracions d’haver cobrat diners i comptabilitats extra-comptables.
Per
altra banda, haurien de saber aquests orelluts de la fiscalia, que si després
de 3 anys reviuen una operació, si hi hagués algun document complicat, ben
segur hauria desaparegut.
Amb
l’operació 3% hem vist com per decisió de la fiscalia —no del jutge— han
detingut una sèrie de empresaris i polítics. Bé, ja veurem per quines raons ho
han fet o si quedarà com tantes altres vegades en que només és mostrar paquet,
dir a tothom qui mana. El que sí no viem és que els “empresaris” del palco del
Bernabeu hagin sofert el més petit problema per haver pagat diners per obtenir
favors. Els Florentinos i els Villar Mir, només per esmentar-ne algun d’ells,
continuen com si sentissin ploure i, com a mínim, són molt més “culpables” que
els empresaris que acaben de detenir. Això és justícia?
I anem
als Trillo i al exdirector de la Guàrdia Civil. El primer un home covard i
sense consciència com correspon a qui ha dut les martingales de la Gürtel i els
altres femers del PP. Quan a exdirector de la Guàrdia Civil, un home sense
estudis i sense sentit comú ni sentit del ridícul (a qui se li acut fer-se un
retrat amb medalles de llautó?), un home amb una gestió nefasta i fins i tot
amb importants responsabilitats en les morts del Tarajal, pot ser nomenat
conseller d’una empresa elèctrica? Quins consells pot donar? El govern deu dir que de més rucs s’han
anomenat. Potser sí, però no s’acabarà mai aquest comportament delictiu del
govern?
Les
elèctriques tenen butlla per fer el que els doni la gana? Ja se que des dels
temps d’Aznar els ministres d’indústria han estat col·laboradors necessaris
d’aquestes estafes de les elèctriques, però, no seria hora que el Govern
comencés a saber com es configura el preu de la llum i deixés de ser un
regulador que no sap de què va la cosa? Aquest any passat a 600 mil famílies se'ls
van tallar la llum, pobresa energètica. Sembla que està contrastat que s'han
produït 50 morts, de fred, d’inanició, de misèria. El PP, el PSOE i Ciudadanos no volen
aprovar cap moratòria sobre aquesta qüestió. Deuen pensar que els pobres ja hi
estan acostumats a patir, no els vindrà d’una mica.
Conclusió
La
cosa més desmoralitzadora de totes. Amb un govern corrupte i incompetent com el
del PP els ciutadans els seguim votant cada vegada que ens posen unes urnes. Ja
sé que a l’Amèrica de Trump passa el mateix, però hem de reconèixer que això es
totalment decebedor. Tenim el govern que votem, no hi ha cap dubte, però el
resultat és per fugir corrents d’aquest país que es diu Espanya.
A
Catalunya, si més no, tenim el PP a distància. L’hem condemnat a la
irrellevància. A la resta d’Espanya ja s’ho faran, però, són conscients del que
estan fent? Tenim la clau per canviar aquests individus que governen sense cap
garantia ni de competència ni de legitimitat, i no ho fem. Per què?
