Fins ara li ha sortit força bé la cosa. La premsa ha lloat l’encert d’aquest home. Ara, esperonat per aquestes lloances, s’ha llançat a la piscina. L’article del dia d’avui al País n’és la mostra més clara. L’estava llegint plàcidament fins que he arribat al paràgraf següent: En septiembre del 2007 se manifestó, con el estallido de la crisis de las subprime, que el modo de crecimiento que la economía mundial mantuvo hasta entonces había llegado a su agotamiento (por eso, pienso, nadie es culpable: o se hacía lo que se hizo o no se crecía en la medida en que se deseaba crecer). O sigui que no hi ha culpables? Que bé oi?
Aquest paràgraf és revelador de la consistència de la seva anàlisis. Una emissora de TV, em sembla que era una tertúlia de migdia de TV4, ho va arrodonir, afegia a tot això el tema dels nacionalismes (sense aclarir que hi pintaven en el pastitx, però donant una visió negativa, una visió que els nacionalismes també eren culpables de la crisi). No va acabar aquí la cosa, sinó que ho va complementar en que la seva bola de vidre (un estudi fet per ell mateix) on afirma que el PIB experimentarà una taxa de variació del -4,4% aquest an y 2010.
Felicitats Sr. Niño Becerra, amb uns quants com vostè el país es refaria en dos dies.
