Rahola versus els "purs"

Fa uns dies criticava la Rahola per les seves opinions prop de la segregació escolar. Avui vull reconèixer que la Rahola ha expressat unes opinions molt encertades i valentes respecte a l’afer de Garganté.

Garganté és un eixelebrat que ha actuat utilitzant males arts en el seu intent de pressionar un metge per fer-li canviar la seva declaració contra la guàrdia urbana, i no sé si aquest home és dolent de mena o és més curt que una cua de conill. El més estrany de tot és que el seu partit —les CUP—, representant de la “puresa política”, encara no l’hagi expulsat.

L’incivisme no és patrimoni ni d’esquerres ni de dretes. L’incivisme és el més oposat a la democràcia, paraula que tan s’omplen la boca els intolerants.

Tots els partits poden tenir el seu espai independentment de la seva dimensió, però els que no se’l mereixen, val més que desapareguin. Què estan fent les CUP pel país i pels desvalguts? Res. Aturar tota forma de govern, i així no podem funcionar. Quan vulguin poden dissoldre’s. 

L'hora dels delinqüents

Dia sí, dia també, surten informacions de Panamà o de la cantonada, en la que descobrim que els poderosos —siguin polítics, siguin empresaris o simplement hagin “heretat” una fortuna—  no volen pagar impostos.

Sí ho fessin a cara descoberta potser els podríem entendre, però ho fan amb antifaç. No s’atreveixen a donar la cara i en canvi, la majoria d’ells, sinó tots ens volen convèncer que hem de ser bons minyons, que cal que paguem impostos per subvenir les despeses de l’estat del benestar.

Aquell xicotet agre i desagradable que va ser president d’Espanya i es diu Josemari, és un bon exemple. Ara és un presumpte delinqüent, perquè ha estafat a l’estat i, per tant, ens ha estafat a tots. És inspector d’hisenda però no sap fer la seva declaració d’impostos. Deuria entrar al cos per recomanació.

Però més lluny d’això, aquest home agre i desagradable, s’atreveix a visitar al ministre d’Hisenda per demanar explicacions de com li poden fer això a ell (això=fer complir la llei), i és aquí on se li veu el llautó, i un s’adona que no té capacitat per fer molt més que aquestes bajanades. El ministre d’hisenda també hauria d’explicar perquè el va rebre, però això és una altra història.

En la seva situació una persona intel·ligent hauria fet mutis i s’hauria amagat durant una bona temporada sense dir ni piu. Però ell no, ell ha posat una denúncia a la fiscalia per protegir el seu dret a la intimitat (és equivalent al dret a estafar?).

Recollons que se’n ha de ser de ruc per actuar d’aquesta manera! Sap que encara ha de demanar perdó per la guerra d’Iraq on s’hi va ficar pel seu compte i amb mentides com una casa de pagès. Sap que ha de donar explicacions sobre les comissions cobrades del seu amic Gadaffi sense que es conegui molt bé el motiu. Sap que ha de donar explicacions sobre l’origen de la seva fortuna i sap moltes altres coses que li poden anar a la contra, i encara galleja!

I en un altre ordre de coses. M’imagino un Consell de Ministres en el que tothom té els ulls baixo i no s’atreveix a mirar a ningú, o bé perquè té coses a amagar o perquè no es refia del que està al seu costat. Jo els recomanaria que fessin com els alcohòlics anònims: que cadascú digués públicament els seus pecats i acte seguit ja se’n confessés amb un capellà de l’Opus. Desprès, veurien com se’ls alleugereix l’ànima i poden re-emprendre amb la seva feina que avui per avui passa desapercebuda si no fos per la mania de fer coses estranyes com el ministre de l’Interior.

A qui se li acudeix de donar una placa de comissari d’honor a l’inefable periodista llagoter Marhuenda? Reconec que ho fa molt bé de defensar l’indefensable i estar sempre al costar dels corruptes del PP, però calia donar-li una placa? I donar medalles a la verge, o crear una plaça de agent de seguretat d’Aznar a Panamà (per què a Panamà? és que Aznar no se’n mou d’allí i els ciutadans hem de pagar els capricis d’Aznar de viatjar constantment per països on millor que no hi vagi).

Rahola i l'educació

(carta publicada al Punt Avui el dia 27.4.2016)

Normalment no miro 8TV per la nit, però per circumstàncies personals de salut que m’aconsellen que durant uns dies no surti de casa, he pogut sentir la seva col·laboració amb en Cuní.

El tema en qüestió és l’educació, sobre la que Rahola afirma haver-hi pensant molt, i defensa a ultrança la segregació de nens i nenes a les escoles. És la llibertat, afirma. Per a continuació, dintre el seu al·legat afegir: qui són els polítics per decidir aquestes coses? No ho diu, però jo entenc la conclusió, que haurien de ser els periodistes, com ara ella, els que decidissin aquestes coses.

No sembla que la Rahola conegui tot el que ja han dit fins a la sacietat els pedagogs al respecte. Però si seguim el seu raonament de que no passa res per segregar els nens i les nenes a l’escola, perquè no fer-ho segons religió que practiquen els pares? O segons el color de la pell dels nens? No ve a ser la mateixa cosa?

Per favor Rahola, no pensi tant i raoni una mica més.

Papers de Panamà

Hi ha dues afirmacions que són certes: si no surts als papers de Panamà és que no ets ningú, i segona, si no escrius alguna obvietat sobre aquest tema tampoc.

Per tant, com fins ara no surto als Papers de Panamà, em poso a la feina.

Hi ha dues idees que la gent “benestant i benpensant” vol posar damunt la taula. Una, que tenir un compte offshore no és il·legal. Dos, que no tots els que tenen un compte offshore són delinqüents.

Només l’elaboració d’aquestes dues idees són suficients per tractar d’irresponsables, hipòcrites i estúpids als seus expositors.

Com que tot això pot ser legal? La cobdícia d’aquests individus és una cosa que clama al cel. Si ho pensen, que s’ho callin. Que  no ofenguin a la gent que compleix amb el “contracte social”. O es pensen que això és la selva?

Avui han donat la notícia que des de Brussel·les han aprovat una llei on es castiga la fuga d’informació de les empreses. Un text ambigu que no aclareix de si el fet en qüestió és un delicte, cal necessàriament denunciar-ho.

Ho han aprovat per majoria. Ara bé, la pregunta que els faria és: quins diputats ho han aprovat? Quins lobis s’han interessat per aquest tema? Hi ha hagut contrapartides?

Una vegada més està clar que Europa —els seu parlament— no té les idees clares. El que han aprovat és tapar la corrupció, i ben segur que aquí s’hi hauran trobat molts eurodiputats d’això que en diem Espanya.

Els papers de Panamà tenen de bo que a més de denunciar casos de corrupció, blanqueig i altres delictes, mostra documents incontrovertibles, no com quan la policia de l’inefable ministre de l’interior Jorge Fernández mai se sap quines han sigut les fonts dels seus informes i només han servit per escampar la merda.

Un ministre que nomena comissari honorari al inefable Marhuenda, que dóna medalles a imatges de la verge i promociona policies de dubtosa credibilitat, no mereix estar ni un minut més al front del seu ministeri. No sé si per ineficaç, per corrupte o per ridícul, però està clar que hauria de dimitir ja.

Perquè no premia al regidor que sí va denunciar el cas Gürtel i no com diu la tontaina de l’Espe? Aquest sí que se la mereix la medalla.