dilluns, 31 de maig del 2010

Sense Fanal IX


Som un país ric

Diguin el que diguin de la crisi està clar que som un país ric. Només cal veure el que fan els grans clubs de futbol per adonar-se que això no ho poden fer altres països que fan veure que van bé, com Alemanya, França o els EUA.
Aquí tenim tots els diners del món per fer fitxatges estrella (o estrellats) i a sobre, alguns experts ens diuen que és una inversió que empresarialment té sentit. Ho diu aquell impresentable director general del Barça i algun membre qualificat de la seva junta i el mateix Florentino.

Mentre tot el país està fent estalvis per pagar despeses socials i reduir l’endeutament, la Federació espanyola de futbol es gasta en primes unes xifres fabuloses. Dels futbolistes, res a dir, si els donen aquests diners, agafa’ls i corre. El que ja no veig tan clar és quins criteris tenen la Federació i el Govern que li dóna suport i diners. Ningú posarà ordre en aquella casa de barrets (la FEF)?
Per altra banda els espectacles que donen els mandataris dels primers clubs de futbol són realment llastimosos. Per una banda Laporta vol posar el nas en les properes eleccions per a president i designar el seu delfí, talment con si fos el mateix emperador Aznar. I no es conforma amb això, sinó que amb el seu càrrec amb data de caducitat immediata (com si fos un magistrat del TC), s’afanya a fer nous fitxatges de jugadors i no per quatre euros, sinó per molts milions.
És que al final ens haurem de creure que tots aquests presidents suquen en aquests fitxatges?
El cas Florentino potser és més complicat (o no?). Sembla que tant la Cajamadrid com el Santander li donen el crèdit que vol per les seves fantasies de glòria, mentre que empreses que han de tancar les portes per manca de crèdit no reben un duro d’aquestes entitats.
Mentre a milions de persones els toca estrènyer el cinturó (conegut com a Gürtel en alemany), aquests privilegiats clubs i privilegiats dirigents continuen malbaratant diners com si el món fos seu i no haguessin de donar comptes a ningú. De tot això en diuen sistema de mercat.