divendres, 28 de maig del 2010

Sense Fanal VII


L’educació

No anem bé, diuen uns polítics i els empresaris, ambdós amb unes mancances personals de formació i de criteri més que notables, rebenten un sistema educatiu per qüestions ideològiques. El més objectiu que tenim són els informes PISA que, amb unes diferències de puntuació no massa rellevants, extreuen conclusions apocalíptiques. Els informes PISA diuen que no estem al capdavant d’Europa però també diuen que al nostre país cada vegada hi ha més joves amb més formació i que estan més ben formats que no pas 25 anys abans. Que hi ha fracàs escolar? Naturalment que hi és. Però com no hi ha de ser amb una societat fracassada (de la que en som responsables nosaltres, els adults), amb uns polítics fracassats (de la que en som responsables nosaltres, els ciutadans, per no haver-los dut a la presó o per no haver-los fet fora del govern) i que en comparació amb Europa estem per sota de la mitja. Tot és cert, com també ho és que al nostre país (digui's Catalnuya, digui’s Espanya o digui’s Europa) sempre hem estat per sota d’aquesta mitjana. Llavors, d’on ve la sorpresa d’aquests rebentadors analfabets? D'on ve la sorpresa dels polítics que dia si dia no canvien les Lleis orgàniques de l'educació?

Entretant aquests líders, polítics, econòmics o espirituals, que tot i haver nascut amb la flor al cul, alguns d’ells, no han sabut acabar una carrera universitària, que no coneixen cap llengua estrangera ni moltes de les pròpies i amb unes escasses neurones que només es belluguen per interessos, desqualifiquen els ensenyants, el sistema d’ensenyament i la formació dels joves (més ben formats que no pas els de la seva generació) i diuen coses tan útils com que cal apropar l’educació a l’empresa, quan sembla que més aviat s’hauria d’apropar l’empresa, els empresaris i sobretot els executius, a l’educació, a l’educació i a la urbanitat.

Està clar que empreses punteres com Air Comet o Marsans han hagut de tancar portes per culpa de la formació dels seus treballadors. Està clar que si la banca i les caixes han obert més oficines de les que el mercat (aquell Déu que tots haurien d’adorar) demana, és culpa dels seus empleats i de la seva formació. És clar que si totes les entitats financeres del nostre país (i la resta del món) han fet inversions desafortunades (és una forma amable de dir-ho), la culpa és de la formació dels seus empleats. Els directius, que s’autoasignen uns sous obscens, no en són responsables.
Està clar que si l’administració contracta més treballadors dels que necessita i a més no els controla, és culpa d’aquests treballadors-funcionaris.