Mentre
es desboca sense rumb ni criteri el govern de l’estat acorralat per la
corrupció i el sectarisme, intentant que els jutges, els fiscals i la premsa
amiga, els facin la feina bruta, crucifiquin els polítics catalans i obrin una
“causa general” contra el sobiranisme, veiem com acusen a ciutadans innocents de
delictes inexistents i els condemnen sense proves.
Els
jutges i els fiscals han sigut la mà executora de la voluntat del poder
polític, que no el que diu la llei. No són tots els jutges -que n’hi ha
d’honestos-, però sí dels que estan en els alts tribunals de la justícia, els
que han sigut nomenats pels partits polítics ves a saber per què. Aquests alts
magistrats moltes vegades s’ofereixen per resoldre els casos que tenen sobre la
taula d’una forma ad-hoc, “interpretant” la llei segons conveniència del govern
i segons les seves creences. Són la cara oposada del fiscal italià que va
acabar amb la Tangentopoli, és a dir el que ara en diríem Gürtel, Canal Isabel
II, Taula, Púnica, Clavegueres de l’Estat, Piolin, Rescat de la banca, Rescat
de les autopistes de Madrid, Ave’s sense control ni rendibilitat econòmica ni
social, Cies, Eros, Finiquito en diferido, Descabezamiento del soberanismo,
Amnistia fiscal, etc.
Aquesta
aplicació “torticera” de la justícia ben segur ha de causar vergonya a la
majoria de jutges del país, que són els que s’esforcen per resoldre els litigis
d’acord amb el que diu la llei, sense retòrcer les interpretacions, fins al
punt que molts d’ells deuen tenir dubtes del sentit d’aquesta funció que avui no
té res d’imparcial i que està perdent la credibilitat i la dignitat.
Aquest
govern de l’Estat i aquests magistrats dels alts tribunals, estan causant un
mal enorme a tot el país -inclosa Espanya-. Avui ningú confia en la justícia,
se sap que és absolutament aleatòria i dirigida i les interlocutòries d’aquests
magistrats són de pena, de pena i vergonya. És només incompetència, o hi ha
alguna altra cosa?
Tenim
a la presó homes plens de raó. Homes que no han comés cap delicte, però que
aquests jutges dogmàtics dominats ideològicament per unes idees
antidemocràtiques, regiren cels i terra a la recerca i creació de proves que
justifiquin les seves sentències torticeres, demanen informes a aquells que són
parcials i fins i tot són còmplices, per convertir-les en delictes, quan no ho
són.
I són
els partits polítics que observen tot el dia les enquestes d’intenció de vot,
els que de forma immisericorde s’apunten a la “festa” de dur a la foguera els
que no pensen com ells.
Els
jutges i fiscals, com a braç executor del govern, entren en un terreny perillós.
Un jutge ha obert una causa per determinar si la il·luminació d’un llaç groc a
l’ajuntament de Calella, és una malversació de fons. Altres, en base a un power-point,
determinen responsabilitats d’aldarulls i violència a uns independentistes. I
ara, el govern i Ciudadanos intenten complir una maldat llarg temps
planificada: destruir el sistema d’educació català que tants bons resultats ha
tingut en educació i en integració. Volen decidir sobre les escoles, que cap
d’ells mai ha trepitjat, no saben com funcionen, ni tenen la més petita idea de
pedagogia.
Per fi
el ciutadà Rivera, de trista memòria, veu aproximar-se el seu somni: només una
llengua -el castellà-, menyspreu absolut a la intel·ligència i a la cultura, tots
cantant el “cara al sol”, i el ciutadà eme.punt.rajoy, en hores baixes i amb
probabilitats de ser imputat, vol sobrepassar a Rivera en el seu dogmatisme i
autoritarisme.
Aquest
país té més d’un problema, un d’ells, una justícia que no s’ha regenerat, que
continua sent la mateixa d’abans de la Transició. Una justícia que fa política
i que les seves resolucions estan impregnades d’ideologia. Mentre això no es
solucioni, no avançarem ni un mil·límetre. No hi haurà de progrés, ni justícia.
La desigualtat passarà a ser una cosa immutable. Els més forts dictaran les
normes i acapararan el poder, no per les urnes, sinó per la força.
