El millor dels mons: sense govern del PP (ni tampoc de cap altre)

Estem en un atzucac. No hi ha manera de formar govern. Primer Rajoy que no s’atreveix, després Sánchez que sap que si no forma govern ja es pot acomiadar de la política, és la seva darrera oportunitat. Rivera, fa el que ha fet sempre, dir una cosa i fer-ne una altra. És l’home més perillós. Sempre m’ha fet més por un home estúpid que un home intel·ligent, i Rivera n’és l’exemple.

El millor que ens pot passar, especialment als catalans, és que mai aconsegueixin formar govern, i que en aquest llarg interregne surtin totes les malifetes que han fet els polítics. Sense el control actual de les institucions pel govern, veiem com dia rere dia, anem coneixen la indecència dels governants.

Mentre, l’economia funciona. El govern central segueix atacant qualsevol actuació que es faci des de Catalunya, però la seva catalanofòbia perd impuls. El suflé es desinfla. Semblava que el PSOE era un partit necessari, i el PSC, també. Però una vegada vist el què representen potser podem dir que són prescindibles.

Per fi s'albira un acord polític

Els informats em diuen que la dreta de sempre continuarà governant. Entre tant es farà algun canvi perquè res canviï. Quin mal hem fet els ciutadans perquè ens caigui aquesta plaga bíblica?

Sembla que la cosa ja està clara. Espanya sortirà del seu atzucac. Rajoy i Rivera estan d’acord en gairebé tot. Ara Rivera farà el paperot per fer veure que la corrupció li interessa, però en realitat a Rivera només li interessa una cosa: el poder, i desprès, ja en segon terme, la unitat d’Espanya i la destrucció de tota diferència entre els espanyols i, naturalment, entre aquestes coses la llengua catalana.

El senyor Rajoy més de 50 dies després del 20-D ja té un document escrit amb cinc punts bàsics: creixement i ocupació, fiscalitat, finançament de les comunitats autònomes, educació i enfortiment institucional.

Dos punts no estan inclosos: el desafiament de l’Estat contra Catalunya i la corrupció generada per aquest Estat. Però Rivera sempre amatent ja està pensant en que contra Catalunya, tot s’hi val, però contra la corrupció cal veure els efectes col·laterals i per tant, cal tractar-ho amb tota la consideració del món.

De totes maneres, de cara al futur d’aquesta Espanya tan complicada de la que molts volem sortir-nos, resulta bonic veure aquests dos líders, als que els desitjo una curta vida política en benefici dels ciutadans, asseguts amb tota cordialitat fen-la petar com si estiguessin a casa del sogre. Deurien parlar del darrer cas de corrupció (o potser ja n’hi ha un altre hores d’ara). Què diu el ciutadà Rivera del Ritaleaks?

Podran els interessos de la dreta més casposa posar-los d’acord per a governar?

Patriotisme

Estem astorats per la proliferació de declaracions d’una sèrie d’homes que avui encara estan pendents de donar explicacions sobre el seu tèrbol passat, en la majoria dels casos i amb fortunes inexplicables que han acumulat per la via política.

Estic parlant de les declaracions dels diplodocus de la política que no volen que canviï res, perquè a ells ja els va prou bé. Els primers de la llista són els ex-presidents Felipe González i Aznar. Però recentment s´hi han afegit els Corcuera, Leguina, Guerra i altres excelsos personatges que, a la sortida d’un dinar per confabular contra la democràcia, es van declarar que són els únics representants amb sentit d’estat i en definitiva del patriotisme i la veritat. Evidentment haurien hagut de passar la prova de l’alcoholisme, perquè ben segur que si no anaven beguts els haurien d’internar en un psiquiàtric.

Quan s’adonaran de que són uns homes intranscendents que el millor que poden fer és, no donar un pas al costat, no, sinó desaparèixer?