Notícies del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Aquest Tribunal ha tombat una sentència del Tribunal Suprem espanyol. En principi res a dir. Hi ha desacords, punts de vista diferents, interpretacions...

Ara bé, quan tenim una justícia espanyola que és com és, resulta una mica sospitosa la sentència emesa per aquest alt Tribunal, ara revocada.

Estic parlant de la “clàusula sòl” que ja el Tribunal Suprem va declarar abusiva, però en un joc de mans que ningú no va entendre, va decidir que només es retornaria una part dels diners estafats, els que els bancs van cobrar als seus clients des de maig de 2013, data de la sentència, en endavant. No recordo les argumentacions però en definitiva era per donar solvència al sistema financer, per protegir-lo, ja que és un element sistèmic, estafador però sistèmic.

Els ciutadans, que és fotin! Però el Tribunal de la Unió Europea no hi està d’acord i dictamina que s’ha de retornar tot, des del primer cèntim.

Els bancs, acatadors de la legalitat, diuen que s’haurà de demanar el retorn estafat, client per client, el que mostra ja com anirà la cosa.

D’aquests plantejaments en sorgeixen zones fosques. Pel que fa al Tribunal Suprem caldria esbrinar si quan van dictaminar en favor dels bancs i contra els clients, van prevaricar i si a més en van treure algun profit. I si no va ser així, és que són més rucs que la patusca.

Primera conclusió: bé sigui una cosa o l’altra, esperem que aquests alts magistrats embolicats amb es seves togues, tinguin la dignitat de dimitir de forma immediata. Tothom es pot equivocar, però quan hi ha dubtes de si no s’han comportat com calia i a més l’han cagat, els queda aquesta solució: dimitir, no els demanarem més responsabilitats, perquè, entre altres coses, qui ho investigaria, i qui ho jutjaria?

Segona conclusió: pel que fa als estafadors -els bancs- recordar que tenen els serveis jurídics més ben pagats de l’univers (no sé si són competents), que són els que se suposa han proposat aquestes clàusules de protecció. I aquesta discussió no ha vingut ploguda del cel, sinó que fa temps que està sobre la taula. La supèrbia dels dirigents bancaris ha sigut la de sempre, clàusules d’adhesió i si no els agrada que s’hi posin fulles. En altres casos semblants –com la manipulació dels índex de referència, les penalitzacions han sigut importants. En aquest cas ningú sembla demani cap responsabilitats als banquers. Ni el Banc d’Espanya, ni el ministre d’economia, ni cap Tribunal d’aquests que fumen puros i van a la Maestranza, deuen pensar: xanta la mui que el busnó diquela. Per què?

La justícia del PP

La independència de la justícia és un cadàver. Veiem coses insòlites, com la segona autoritat de la Generalitat catalana havent d’anar a declarar davant d’un TSJC que no vull qualificar però que forma part d’un sistema judicial absolutament desacreditat. Seran tots aquells jutges que passaran a la història per haver sigut uns miserables que s’han plegat a la voluntat d’un partit corrupte com és el PP, del seu govern, o el que encara és pitjor, no s’han plegat sinó que ho han fet de bon grat, perquè el seu sentit de la justícia els ha dut ha tirar endavant aquestes actuacions.

Veiem com el Tribunal Superior de justícia arxiva les indignes i delictives actuacions del exministre Fernández Diaz i d’aquell tèrbol personatge que és de Alfonso.

Veiem com el president Rajoy s’amaga de fora covarda i còmplice amb totes aquestes injustícies i manipulacions, comeses pel seu govern i els diaris amics, com en el cas de Xavier Trias i la seva voluntat d’implicar-lo en accions d’evasió i blanqueig per mitjà d’informacions falses.

Veiem un Rajoy que l’únic que el preocupa són les eleccions i poder seguir actuant sense retre compte a ningú, tal com va anunciar en un recent sopar del PP en el que segons la vicepresidenta havia tingut un lapsus degut als molts sopars i molt beure, és a dir, devia anar torrat, encara que quan està seré també se li “entertolliga” la llengua i el cervell.

El que no veiem és que un govern que ha empastifat tot el país de corrupció, que ha creat les desigualtats entre els ciutadans més grans de tots els temps, que ha gestionat el país com si fos la seva finca privada i que no hi ha hagut cap reacció que pugui dignificar la política, ans al contrari, fent veure que no passa res per accions que en qualsevol país democràtic hauria fet caure el govern en ple i alguns dels seus components estarien asseguts davant d’un jutge imparcial.

Derogació Llei Reforma Laboral?

La noticia que la proposició del PSOE de carregar-se la Llei de Reforma Laboral de Rajoy ha aconseguit els suports suficients, tot i que no obliga al Govern a retirar-la.

Així i tot em sorprèn desagradablement que el Partit Democràtic de Catalunya (Convergència), s’hagi posat al costat de Ciudadanos (la qual cosa només per això ja els hauria hagut de fer pensar una mica) per abstenir-se.

Molts ciutadans ja estem cabrejats pel fet que en el seu moment, quan l’aprovació, el PP hagués comptat amb el suport de Convergència.

Crec que haurien de donar alguna explicació per aquest fet i per l’actual, i no s’hi val a allò que diu el PP (que per demanar la derogació s’ha de presentar una alternativa, que sí té tot el sentit del món, però no deixa de ser una excusa de covards i cínics), perquè el que cal és que de forma immediata els dropos dels parlamentaris estiguin ja treballant per formular una llei nova que sigui una mica menys indigne que la que van aprovar el PP i Convergència.

BancdEspanyaLeaks

Finalment els jutges s’han posat a la feina i entre altres, investiguen el Banc d’Espanya per la seva connivència amb la sortida a borsa de Bankia i per mirar cap a un altre cantó quan les coses ja estaven al mateix costat del precipici.

Ben segur que el govern central també forma part d’aquesta conxorxa, en la que es tractava de salvar els pocavergonyes que manaven en aquell banc (primer Caixa) tots bons amics dels polítics de tots colors, però predominantment del PP.

Veurem a Rato, Blesa i al Governador del Banc d’Espanya a la presó? Tornaran els dos primers els diners estafats? L’alt tribunal que va apartar al jutge Elpidio serà imputat per mala fe i incompetència? Tot això és el que veurem en els mesos (anys?) venidors, el més probable però, és que no es vegi el final de l’embolic fins que la separació de poders sigui realment un fet i deixi de governar el PP (l’actual i l’anterior on aquell home petit —nlo em refereixo a l’estatura sinó a l’escassetat de neurones— i amb cara de mala llet governava).