El somriure de la Mona Xita ¿o era la Mona Lisa, o potser la vicepresidenta Soraya?

Una altra vegada la vicepresidenta Soraya es mofa dels catalans. Avui, quan ha donat la notícia de que l’Estat transferia cent i escaig de milions als catalans (dels més de tres mil que deuen), ho diu rient-se’n, i diu ho fan perquè ara es porten bé.

No estic fent broma. És una cosa seriosa, una falta de respecte a tots els catalans per part d’un Govern Central que no té cap credibilitat i té una barra més que notable.

Ja en comencem a estar tips de que a més de quedar-se els diners generats pels catalans, després, afirmin amb tot el desvergonyiment, que són diners de tots els espanyols, que ens cobren interessos del tristament famós FLA, i a més, se’n riguin.

La senyora Soraya, potser no sap com funcionen les coses dels diners entre l’Estat i Catalunya. Per si no se’n recorda li ho explico:

L’Estat recapta tots els diners d’impostos a Catalunya i en retorna els que li sembla. El finançament de Catalunya hauria de discutir-se, les bases, com es fa el repartiment, els imports, cada cinc anys, però el Govern Central diu que ara no toca perquè a ells no els dóna la gana. I poc a poc, cada vegada es queda més diners dels catalans (i també de les altres comunitats autònomes). És cert que l’Estat Central té moltes despeses, ha de construir milers i milers de quilòmetres de noves vies d’AVE, on no hi viatja ningú, ni s’espera que en el futur s’omplin, ha de pagar resolucions de contractes mafiosos com els de Castor, ha de donar prebendes a les elèctriques per conceptes que ningú entén, ha de permetre que les grans societats —les de l’Íbex—, tributin a menys del 10% de l’impost de societats, ha d’aprovar amnisties fiscals perquè a la llista hi ha noms molt coneguts i són gent que no està acostumada a pagar impostos, ha de repartir sobres amb diner negre als membres insignes del seu partit, ha de mantenir la cabra de la Legió, i moltes altres coses, totes elles necessàries. I més, perquè l’Estat Central necessita aquesta prova de magnificència, de ser el país del món amb més quilòmetres d’AVE, amb més atur, amb menys recursos per reduir la pobresa, i amb més retallades a l’educació i la sanitat, amb menys recursos per combatre la corrupció, amb més intervenció en la justícia quan li convé, amb més desigualtat social i també moltes altres coses.

Grosso modo, per cada cent euros en retornen només 90, els demés se’ls queden. El que seria just és que els catalans enviéssim a Madrid els nostres homes de negre per veure com es gasten aquests diners el Govern Central, i si no hi estiguéssim d’acord, de forma immediata intervenir-los, desposseir-los dels seus càrrecs en mala hora guanyats, i crear una comissió per aprovar, si correspon, factura per factura tots els diners que el Govern Central es gasta amb els nostres diners.

Si és fes d’aquesta manera veuríeu com de forma immediata la rialla de la senyora vicepresidenta es congela de forma immediata i deixa de comportar-se com una col·legiala que ha fet trampa en els exàmens.

Un altre 20 N

El Govern del PP ha elegit un dia especial —el 40è aniversari de la mort d’un dictador sanguinari— per confirmar que el seu govern és continuïtat del que va deixar Franco fa 40 anys, i per confirmar-ho, han tornat a legislar contra els catalans.

El joc brut de l’Estat és una constant i, a més, hem de sentir i suportar les mentides i el cinisme del president Rajoy i dels seus correligionaris.
Ara ens diuen que aportaran diners a Catalunya —els nostres diners— si no ens apartem del bon camí, i ho diuen sense posar-se vermells. Qui collons són aquesta gent per pontificar sobre quin és el bon camí? De bon camí només n’hi ha un: la democràcia, i demòcrates està clar que no n’hi ha al govern de Rajoy. Jo els agrairia que diguessin que no poden suportar els catalans perquè es queixen quan se’ls ofèn i se’ls maltracta, que es queixen quan el finançament de l’estat del benestar és redueix a Catalunya i, per tant, als catalans. I per postres, aquests catalans ara diuen que volen marxar d’Espanya, d’aquesta Espanya casposa i corrupta (aquí també hi ha corrupció), que governa de forma injusta per afavorir els rics i els amics.

A Ciutadans i Vox no els agrada que es consulti als ciutadans i per això han presentat una denúncia a l’Agència de Protecció de Dades, i aquesta ha multat a dues entitats cíviques impecables. ¿Aquesta Agència no ha considerat convenient multar al govern per la filtració del ministre de l’interior quan va donar dades dels jutges que havien participat en la redacció d’una Constitució Catalana? ¿O li sembla bé que el ministre de l’interior filtri notícies —encara que siguin falses— d’autoritats catalanes amb l’únic objectiu de escampar la merda?

Ciutadans, per boca de la senyora Arrimadas, imputa als catalans tenir el deute més alt de totes les comunitats i afirma que l’Estat ha hagut de posar diners de tots els ciutadans per aquest finançament. La senyora Arrimadas sap que això no és cert (i si no ho sap ha de plegar). No fa gaire que es va publicar l’article de la professora Marta Espasa on s’explica que des de l’any 2010 fins al 2013 els diners públics (la distribució percentual entre l’estat i les comunitats) van sofrir un transvasament des de les comunitats a l’estat central de 8 punts, i això és una quantitat de diners immensa, sense res que ho justifiqui perquè les comunitats han seguit assumint responsabilitats, mentre que l’estat només té al seu càrrec el sosteniment de les parades militars, les operacions del pare del president Rajoy i el sosteniment de la cabra de la Legió.

Llegeixo que les enquestes diuen que C’s trauran un molt bon resultat a Catalunya. Si ho votem els catalans no em quedarà més remei que aguantar-me, però la meva decepció serà total. Com pot guanyar a Catalunya un partit anticatalanista, sense altre ideari que el anar “en contra de”, com pot tenir un sol diputat aquest partit dirigit per espanyolistes ambiciosos i sense ètica?

Si els catalans els cedim un sol diputat, després no ens podrem queixar. Ciutadans no enganya. Des del primer moment sabem qui són i què volen. I hauran aconseguit el que persegueixen, homogeneïtzar el país, fer desaparèixer les diferències, fer desaparèixer la diversitat. Del català com a llengua en mans de C’s mai més se’n sabrà res. De Catalunya com a país faran tot el que podran per fer-lo desaparèixer. Què trist...

El Círculo fa política

El Círculo de Economia comença la seva declaració dient: “Dadas nuestras responsabilidades empresariales y vinculación al mundo económico y financiero podemos afirmar que la ruptura de la legalidad…” Anem a veure, quines són les responsabilitats empresarials i de vinculació al món econòmic d’un club d’amics que es troben per discutir sobre temes que moltes vegades ni entenen. Per a mi no són diferents dels jubilats que van a un esplai i manifesten les seves opinions sobre el temps o la política mentre juguen a cartes. Per fer política, senyors de El Círculo, hi ha una cosa que se’n diu partits. Perquè no s’hi apunten o en funden un que es digui “crony capitalism” o alguna cosa semblant.

Això no obstant, he de reconèixer que en el seu manifest (a banda del més que discutible canvi de rumb) diuen també algunes coses que són certes: “En Cataluña existe un profundo y amplio malestar social con el funcionamiento actual del Estado de las Autonomías…”, “Pero el Gobierno y los partidos políticos de ámbito estatal han sido renuentes a dar respuesta política a ese malestar social…”, opinions que en la majoria dels casos han sigut amagades per la premsa amiga (de qui?).