dissabte, 5 de juliol del 2014

La senyora Esperanza Aguirre es despatxa a gust


He sentit a la radio com la Espe acusava a Pablo Iglesias d'haver estat subvencionat pels governs chavistes veneçolans. L'he sentit dient que no li tremolarà el pols si ha de fer fora l'alcalde de Brunete. I també té la cara dura de demanar una "auditoria" a l'Estat autonòmic.


Però, ¿com pot aquesta senyora parlar de subvencions chavistes a Podemos quan al seu partit —el PP— té un embolic de milions d’euros de diner negre, de sobres de percepcions fraudulentes als seus dirigents, que no volen investigar ni donar la cara, que intenten coaccionar el poder judicial i que han dut el país a la misèria? Quina credibilitat té aquesta senyora després dels números que organitza amb la policia municipal en no deixar fer-se la prova d’alcoholèmia i/o drogadicció, envestint una moto d’un guàrdia municipal i fugint esperitada pels carrers de Madrid talment com si fons una carrera de fórmula 1? No és la seva Comunitat —Madrid— la seu de la corrupció Gürtel quan ella era la Presidenta? Com pot ser que el seu partit no l’ha expulsat encara?

Aquesta és la cara de la marca Espanya, aquesta és la regeneració que proposa el PP.






 

dijous, 3 de juliol del 2014

Govern, competència i honestedat: l'explicació d'un oxímoron




Primer dia de juliol, el Govern ens anuncia que les elèctriques ens tornaran els diners que ens havien cobrat de més. Naturalment, no hi ha cap sanció per aquestes companyies que ens han estafat. Segurament és la conseqüència de tres coses:  la incompetència del Govern,  els interessos inconfessables del Govern i les elèctriques, l’existència a les cúpules de les elèctriques d’uns gestors sense escrúpols.

Però el Govern ens diu que ara si que aniran bé les coses. El mercat, que com tots sabem és un mecanisme neutre, fixarà el preu de la llum. Hi ha alguna curiositat a destacar. Primer, que el mercat (aquest en concret) està format per un potent oligopoli que té la facultat d’alterar el preu de la llum quan li doni la gana. La primera mostra és el preu que ens facturaran en el segon trimestre que diuen ha pujat entre un 12 i un 18% i que segurament absorbirà el “deute” que tenen les companyies amb els seus clients. La segona curiositat és que els consumidors no sabem ni sabrem —a priori— el preu que haurem de pagar per la llum. Com es pot veure es tracta d’una novetat mundial. Es com si quan anem a la carnisseria a comprar un quilo de vedella ens diguessin: el preu te’l cobrarem tal com determinin els mercats (de Chicago o de la subhasta apanyada, tal com fan les elèctriques); a final de mes, t’enviarem la factura a casa.

I ara una bona notícia. Ens diuen que les companyies telefòniques de tot Europa (però especialment les espanyoles) abaixaran els cost del roaming un 50%. Què bé!

I fins ara, que havien fet? Una estafa consentida i aplaudida pel govern?