Els
consumidors veiem com cada dia s’apugen les tarifes elèctriques; les grans
companyies tenen carta blanca per fer el que els dona la gana, i el govern de
torn dona totes les facilitats.
El
primer gran embolic hauria de ser fàcilment corregible —si no hi haguessin
interessos espuris o interessos reconeguts però amagats—.
Rajoy,
l’oracle de Delfos, va avisar que el preu de la llum baixaria quan tornés a
ploure. Ha plogut a bots i barrals i la llum no ha baixat, tot al contrari. No
és normal que el preu de llum aconsegueixi els preus més alts el mes d’agost.
Rajoy no sabia res de l’energia i no sé si d’altres coses, però els ministres d’indústria
haurien d’haver-se assabentat de com funciona aquest sistema de la formació de
preus en l’electricitat.
Unes dades
1.De juny
a agost ha pujat un 9% per a les famílies.
2.Aquest
any un 85% més de producció hidroelèctrica que l’any passat. També aquest any
el vent ha bufat més que l’any passat, un 5% més de producció eòlica. També cal
tenir en compte que les indústries a l’estiu tenen menys producció, sí que hi
ha aires condicionats, però no en grau suficient per afectar a una pujada de
consum.
3.Espanya
té un a sobre-instal·lació de producció d’energia, és a dir, tenim més fàbriques
d’electricitat de les que necessitem i el govern ha decidit que aquest error de
les companyies el paguin els ciutadans, que no és ben bé el que fa el govern en
tots els casos. Per exemple si un ciutadà s’equivoca i compra un pis per a
viure i no el pot pagar, què fa l’Estat: l’ajuda a expulsar-lo de casa seva
perquè els bancs no hi perdin ni un xavo. Si un altre ciutadà agafa els pocs
diners de la indemnització i posa un petit negoci i fracassa, que fa l’Estat,
li diu espavila’t!
4.Menys
producció solar gràcies a la política erràtica dels governs espanyols.
5.Problemes
en les centrals nuclears, no poden refrigerar-se suficientment en els rius ja
que la temperatura de la seva aigua ha pujat.
6.El
petroli ha pujat prop del 50%. És el rei de l’energia i totes les energies estan
indexades al preu del petroli. No hi ha cap raó per a que sigui així. Però no
hi ha cap central que produeixi electricitat amb petroli, i sí amb gas.
7.El
gas a pujat en el Mar del Nord un 70%. El carbó ha pujat prop del 20%. Preu del
CO2, el preu s’ha triplicat.
8.Si
hem produït més electricitat hidroelèctrica que no pas amb carbó, això hauria
d’haver fet baixar el preu de l’electricitat, el misteri i l’explicació esta en
les regles de joc. Sempre paguem l’electricitat al preu de la més cara
produïda. Això té alguna explicació lògica? No! Ha de ser alguna imposició de
les elèctriques -on en els seus consells hi tenen o han tingut personatges
il·lustres com Felipe González, que s’avorria perquè no entenia res, entre
altres coses com li pagaven 300 mil euros a l’any per no fer res
9.El mercat
lliure no existeix.
10.Les
renovables són més barates, estan canviant
el mercat.
Es redueix la demanda d’energia per al transport: un 25%
|
Puja la producció hidroelèctrica: un 83%
|
Puja la producció eòlica: un 5%
|
El preu per megawatt és de 70€, el preu històric més elevat.
|
Disminueix la producció solar: un 8%
|
Disminueix a
producció nuclear: un 8%
|
Factors que haurien de fer pujar el preu de la llum
|
El preu del
petroli s’apuja un 43%
|
El preu del gas s’apuja
un 58%
|
El preu del carbó
s’apuja un 26%
|
El preu de l’excés
de CO2 s’apuja un 230%
|
El preu per megawatt
és de 70€, el preu històric més elevat.
|
Disminueix la
producció solar: un 8%
|
Disminueix a
producció nuclear: un 8%
|
Altres
costos descontrolats: els regulats, portar la llum a casa per la xarxa de la
Companyia que en té la responsabilitat, pagar el deute multimilionari contret
amb les elèctriques per valor superior als18.000 milions, una partida més gran
que la dels 16.000 d’impostos, excessos de producció instal·lats, i segurament
en trobaríem encara molts més.
Que la
solució és difícil. Segur que sí, perquè les autoritats pertinents no han entès res del que han fet. Una primera cosa
seria enviar a la garjola a tots els ministres d’indústria des de la Transició
i a tots els polítics que han usat les portes giratòries, en especial les de
les companyies elèctriques. Això estovaria els camins per trobar la solució de
tot plegat. Després vindria, inexorablement, anar pels corruptors, els
consellers delegats de les grans companyies, que haurien de fer companyia als
seus col·legues polítics.
El
problema està no en l’encariment de les matèries primes, sinó en la regulació
aprovada a gust de les elèctriques i amb la connivència dels polítics..
Dos factors rellevants:
1.Les subhastes de
l’electricitat, que no han fet més que embolicar la troca i permetre no la
cobertura, sinó l’especulació.
2.Dins la caòtica (o
no tant) regulació hi ha el fet de que el preu fixat pel mercat, sempre és el
cost de l’energia més cara. Per tant, si ara produïm més energia eòlica,
hidroelèctrica, fotovoltaica, és igual, el preu que es fixa per a tota
l’electricitat produïa serà de de l’element més car. Si és el carbó, el carbó,
si és el gas, el gas, si és la nuclear, doncs aquesta serà la que fixarà el
preu.
Cobrir
tota la província de Cuenca de plaques solars, donaria llum per a tot el món!.
Jorge Morales, un expert que ens explica com funciona aquest món corrupte de
les elèctriques. Una afirmació que potser s’hauria de polir una miqueta més,
però que ens serveix per explicar com ho han embolicat els governs i les
elèctriques.
El
govern espanyol no fa res per resoldre aquests abús mafiós, en part perquè la
UE és la primera interessada en que pugi el preu de la llum per afavorir les
renovables.
De tot
això el que destaca és que els partits que s’ocupen de les coses que afecten
als ciutadans (no cal posar noms, veritat?), no els preocupa gens ni mica. Ni
una sola acció per saber què passa, ni una sola pregunta per esbrinar si els
sistema és just o bé està ideat per una sèrie de mafiosos. Entretant els
partits “constitucionalistes” —que no ho són— estan ocupats en no sé quines
històries dels “màsters” dels indignes polítics que aprofiten totes les
gangues. Que la llum als ciutadans —no a les empreses, que això és un altre
tema— s’apuja en un any 200 euros per família, que es fotin!
