Uns jutges i fiscals asilvestrats

Ens ha caigut una plaga bíblica: uns jutges i fiscals assilvestrats situats en els màxims llocs del poder judicial, uns personatges que son capaços d’engegar el país a fer punyetes abans d’aplicar la llei de forma honesta, només amb la finalitat de mantenir la seva supèrbia, ignorància i mala fe, només per creure’s salvadors de la pàtria, tal com va reconèixer per escrit el president del TS i del CGPJ a un jutge de Barcelona remarcant que aquest jutge havia canviat la història d’Espanya. Es pot ser més sectari per part d’aquesta suposada autoritat? No saben que ells no han de canviar res, que el que han de fer és impartir.t justícia?

Sí, avui ja podem dir sense temor que la supèrbia, ignorància i mala fe d’aquests magistrats, perquè fa temps que quan es parlava d’aquests personatges sempre s’afegia que eren unes persones amb “profunds coneixements de dret” i ara, de cop i volta, han quedat aigualits i ofegats en un profund basal de ridícul.

Després de totes les malifetes comeses en els darrers temps per aquests “il·lustres” senyors ens hem convençut de que amb ells no es pot anar ni al bar de la cantonada. Sabem que avui ells són impunes i per tant irresponsables de totes les manipulacions i disbarats que se’ls passi per la barretina. Malauradament és així. La separació de poders mal entesa els ha dut a una impunitat absoluta.

Va ser el PP qui va dissenyar fa temps aquest entorn de jutges favorables a unes determinades idees, i van ser promoguts els que estaven d’acord amb aquestes idees i comportaments. La pàtria al cor, i la cartera ben resguardada i plena de bitllets de ves a saber d’on. Fixem-nos que el PP se n’està sortint molt bé en la seva posició de campió mundial de la corrupció de tots els temps. Hem vist el desvergonyiment increïble dels jutges del Suprem del Tribunal de Comptes i de la Junta Electoral Central, amb les seves interpretacions de les lleis, amb les seves anades i vingudes, amb les sancions a l’ex alcaldessa de Madrid per haver malbaratat una quantitat increïble de recursos públics, hem vist com la declaraven impune, irresponsable, intocable, exonerant-la de qualsevol acte delictiu. És només un exemple, n’hi ha de més sagnants.

Doncs va ser el PP qui va construir l’estratègia de posar els jutges afins a les idees que la pàtria era el més rellevant i la corrupció era una cosa tolerable.

En el judici al “procés” hem vist com instructors incompetents i malvats han donat per bones proves manifestament falses, que en la sentència hi ha errors garrafals que farien enrogir a un estudiant de dret de primer any, hem vist les mostres de supèrbia i de manca de sensibilitat dels jutges i fiscals. Que s’ho mirin com vulguin, el resultat és que han posat a la presó i a l’exili a tot un Govern legalment constituït, han empresonat a la presidenta del Parlament de Catalunya per haver deixat parlamentar i el que és més rellevant, se’n senten orgullosos del mal que han fet.

Per postres, tenim als principals líders de la ultradreta —de dreta no n’hi ha— demanant que es compleixi una sentència injusta i ho fan des de la seva il·legitimitat de delinqüents convictes o quasi convictes.

I ja per acabar ¿és veritat que alguna vegada aquests magistrats i fiscals van jurar respectar i fer respectar les lleis? Si fos així, quina explicació ens donaran a tot el que ha passat i stà passant cada dia quan surt el sol?

Quan demanaran perdó el CGPJ, el TS, la Fiscalia, el ministre de l’Interior, la ministra de Justícia, i el president en funcions del govern espanyol?

Ens repetirà Felip que la llei s’ha de complir i que la llei és igual per a tothom? Tornarà a apostar per la unitat de la corrupció enfront de la democràcia? Veurem...

Nota: dels energúmens líders del partits que només han estès l’odi i multiplicat les falsedats ni en parlo ni espero altra cosa que veure’ls desaparèixer.

Em comença a molestar que ciutadans cultes, tertulians i magistrats s’entretinguin en explicar-nos als altres la diferència entre aquests dos conceptes, com si fóssim imbècils.

Jo suggereixo que ho expliquin de la forma següent: Impunitat, és com el cas de Felip, més conegut com El preparao I (fill de Campechano I) que pot fer el que li doni la gana, ser partidista, sectari, presumptament fer negocis com el seu pare li va ensenyar, i no retre comptes. El mateix cas d’aquests jutges de Suprem que es permeten tota classe de disbarats i, per ignorància i mala fe, sentencien amb proves més aviat escabroses. O el cas de C’s, Vox i PP, partits amb indicis clars de delinqüència, que es permeten insultar a tort i dret sense que ningú els porti davant del jutge per difamació.

Immunitat és un dret sagrat, que el que el detenta, en el seu cas pot ser jutjat segons unes regles concretes que tothom ha de respectar, inclosos els jutges capaços de enfonsar el país abans de perdre la seva toga i senyoria.

 Carta publicada a El Punt-Avui

27 desembre 2019 2.00 h

Immunitat i impunitat

GERARD PALACIN

Em comença a molestar que ciutadans cultes, tertulians i magistrats s’entretinguin a explicar-nos als altres la diferència entre aquests dos conceptes, com si fóssim imbècils. Jo suggereixo que ho expliquin de la forma següent: Impunitat, és com el cas de Felip, més conegut com El Preparao I, que pot fer el que li doni la gana, ser partidista, sectari, presumptament fer negocis com el seu pare li va ensenyar, i no retre comptes. El mateix cas d’aquests jutges del Suprem que es permeten tota classe de disbarats i, per ignorància i mala fe, sentencien amb proves més aviat escabroses. O el cas de Cs, Vox i PP, partits amb indicis clars de delinqüència, que es permeten insultar a tort i a dret sense que ningú els porti davant del jutge per difamació. Immunitat és un dret sagrat, que el que el deté, en el seu cas, pot ser jutjat segons unes regles concretes que tothom ha de respectar, inclosos els jutges capaços de enfonsar el país abans de perdre la seva toga i senyoria.

Barcelona

Malversació

 El Suprem, l’Audiència i el Tribunal de Comptes, s’ho passen pipa descobrint o inventant casos de malversació a Catalunya, a la Catalunya del procés.

Queda clar que la Generalitat de Catalunya no té poder ni facultats per comprar un bolígraf, si no hi ha una declaració jurada de que aquest bolígraf mai servirà per escriure la paraula independència.

Així el testimoni del tinent coronel Baena —il·lustríssim testimoni que va ser jutjat pel delicte contra la integritat moral, coses passades, que el Suprem deu pensar que no té cap importància—, un home que va tenir relació de bon rotllo amb els mossos, havia sigut professor a l’escola dels mossos, ben considerat des del punt de vista professional, des del punt de vista de la investigació..., ha treballat sobre fonts obertes, és a dir premsa... i escoltes telefòniques... un investigador que surt del punt de vista insurreccional no fila fi.

Ha declara que no tenia cap animadversió contra els processats, cosa que clarament no és certa, no es tracta només dels tuïts de Tácito, sinó de la seva animadversió mostrada àmpliament en l’emissió del seu informe o diligències ple d’ombres i veritats, vull dir mentides.

Segueixo amb la malversació. Qualsevol quantitat, per petita que sigui serveix per demostrar la malversació del govern català.

Ara bé, de totes les milionàries malversacions demostrades derivades de les malifetes de la Gürtel i de l’actuació delictiva dels dirigents del PP —inclòs Casado que forma part del pinyol del grup— d’aquest fets, valorats pels òrgans més alts de la justícia, canviant jutges, canviant fiscals i posant persones addictes al PP, d’això ni la fiscalia, ni el tribunal de comptes, no en parlen. Són en aquest cas milers de milions, no de factures emeses no pagades de 100 mil euros del govern català, no! Són diners embutxacats pels dirigents del PP a títol particular i del PP com a partit. Això no té cap importància.

Dels fiscals que van d’excursió —despeses pagades— a Colòmbia, amb el testimoni de la ara ministra de justícia, i allí alternen a unes noies menors d’edat, se’n sap alguna cosa? O com les noies eren indígenes no tenen cap importància?

Del control que per la porta del darrera du a terme el PP del Tribunal Suprem, com està la investigació?

Dels policies de Madrid que fan declaracions amenaçadores a ciutadans i polítics, pel fet de ser de la una policia de la ultradreta, considera la fiscalia que no cal investigar? I dels Generals de la guàrdia civil que fan “pronunciaments”, què? I de l’autorització del TS a la ultradreta a manifestar-se i fer apologia del franquisme en l’acte d’exhumació del dictador, no cal parlar-ne?

De les denúncies posades per Cs amb mala fe i fonamentades amb mentides i notícies falses, i amb resultat d’arxiu de la denúncia, no cal que Cs pagui les despeses ocasionades? No cal investigar els líders polítics que amb sou “només” de diputats viuen com autèntics rajàs de la Índia, tampoc cal ni parlar-ne? Els milionaris líders de Vox ja veiem com vulneren la llei per construir-se el seu palau, però i Rivera, d’on surten els diners per portar el rumb de vida que porta? Les injúries i falsedats de Rivera, no cal investigar-les.

I dels costos d’una segona votació només perquè a Pedro Sánchez li ha passat per la barretina, no cal parlar del milers de milions que costa?

I podríem seguir amb les vendes d’habitatges públics protegits a fons voltors que el Tribunal de Comptes va sancionar fins que es va adonar que la responsable era fet la senyora Botella i llavors va canviar d’opinió i la va exonerar. Això és malversació (a banda de prevaricació i altres delictes). I que dir de totes les malvestats de l’AVE, del que no es coneixen culpables, o del cas Castor, o de tots els favors que es fan a la banca, amb la participació de Lesmes rectificant una sentència ja escrita, o de... tantes i tantes corrupteles d’aquest Estat en descomposició.

Doncs no. Ara el fiscal del suprem creu que a qui ha de perseguir per quatre o quatre-cents delictes, és Laura Borràs. Que per la informació publicada diuen que va efectuar una compra de 12 mil euros sense haver complert no sé quines circumstàncies, passos i autoritzacions i que, per tant, aquest fiscal creu que ha de tenir prioritat aquesta investigació a totes i moltes més milionàries en euros, però que afecten a la dreta o bé al govern.

Mentre molts d’aquests fiscals i magistrats porten un nivell de vida que mereixen un premi per haver fet compatible el seu sou oficial amb els seus signes externs.