Marius Carol fa d'economista

Aquest home avui se’ns ha "desmelenat" (ai no, que és calb com una bola de billar!). Sense baixar del cavall entra a matar en contra de l’economista Krugman (que també pot equivocar-se) i de les seves opinions sobre Grècia.

Ve a dir el mateix que el periodista Inda, en el sentit que els responsables de la pobresa són els pobres. Després el periodista Inda traient salivera per la boca i empastifant els seus contertulians amb la seva mala bava quan és posa impertinent, diu que ell no ha dit això, que són els demés els que menteixen. Però deixem aquest home que és diu Inda de dubtosa credibilitat i anem pel que diu Carol.

Retreu a Krugman que la actual situació de Grècia es deu exclusivament als errors dels dirigents hel·lènics. Evidentment, té una part de raó, però i tot el que ha fet la troika de traspassar el deute públic dels bancs privats als estats (és a dir, als ciutadans) i d’exigir unes polítiques econòmiques absolutament discutibles que han acabat d’ensorrar a Grècia, què ens en diu el Sr. Carol?

Sap vostè com ha disminuït el PIB Grec? Sap vostè com han disminuït els salaris i els llocs de treball de l’administració? Sap vostè el grau d’atur induït per les magnifiques polítiques de la troika que actualment tenen els grecs? Sap vostè si els treballadors, als que segurament vostè voldria reduir encara més el seu salari, quina disminució han sofert en els darrers anys?

Podríem dir que les retallades que han sofert els grecs han sigut descomunals? Ens parla del dèficit, i vostè sap que actualment el dèficit primari (entrades i sortides, sense interessos del deute total), és zero? Sap vostè que el forat és el deute i no el dèficit?

Vol dir que la bola de vidre no li ha caigut al seu cap i li ha remogut les neurones de tal manera que ja no coordinen?

Desajustaments en la nova política

Un desconegut regidor de l’ajuntament de Madrid, fa temps (el 2011), va publicar uns tuïts clarament ofensius i fora de to. Diu que feia humor negre sobre l’holocaust, terrorisme, etc.

Evidentment aquest home és un tal·lós i no té defensa possible, i el dir que avui tots els partits fan el mateix (i és veritat), no és cap justificació. Aquest home cal que deixi la política.

Afegeix la llegenda

El descobriment d’aquests tuïts es deu al ministre de l’interior Fernández Díaz que ho va encarregar a la seva policia (eldiario.es: http://www.eldiario.es/politica/Interior-investigacion-judicial-Zapata-policial_0_398960682.html).

El ministre Fernández Díaz, en canvi, no té cap sensibilitat sobre l’acte d’homenatge a la “división azul”, presidit per la delegada del govern Llanos de Luna. La “división azul”, com tots sabem, lluità al costat dels nazis en defensa de l’antisemitisme, del genocidi i altres agudeses. Aquest home pot seguir un minut més en la política?

El govern i els banquers

Veiem amb desgrat asseguts a la mateixa taula i compartint idees el ministre Montoro i el president del BBVA González.

A banda dels èxits i errors que un i l’altre hagin pogut tenir en la seva vida política i laboral, els ciutadans no entenem gaire aquesta comunió d’idees entre aquests representants de coses que no són igual, i moltes vegades contradictòries.

Els senyors del govern es possible no hagin tingut massa encert en les seves polítiques per sortir de la crisi i sí han triomfat en el creixement de la desigualtat.

El Sr. González forma part de l’excels grup dels banquers que han ajudat a generar i aprofundir la crisi amb les seves obscenes polítiques i la no assumpció de responsabilitats.

El govern i els banquers s’han posat d’acord en que les seves empreses són institucions sistèmiques, massa grans per a fer fallida i, per tant, el govern ha injectat els diners que ha fet falta perquè no fessin fallida. I això ho feien al mateix temps que les retallades sobre els més desafavorits es multiplicaven.

Ara el banquer per excel·lència, el Governador del Banc d’Espanya, s’apunta a una rebaixa de salaris, perquè tot i el creixement de l’economia, el dèficit continua disparant-se. Una minúcia: ell s’apuja el seu sou, perquè segurament com la senyora Esperanza Aguirre no pot arribar a fi de mes.

El que em resulta especialment obscè és que el Sr. González, amb el seu currículum meritocràtic (el seu amic Aznar el posa de president d’Argentaria, desprès, sent copresident del BBVA aprofita per fer fora el team de Neguri, degut a que tenien comptes i percepcions dineràries en paradisos fiscals, dels que ell –copresident del banc-, no en sabia res, i podríem continuar), es permet fer política i parlar de política com si algú li hagués demanat la seva opinió: “el populismo es un viaje a ninguna parte”.

Sr. González, si vol fer de banquer, està en el seu dret, i si vol fer de polític també, però deixi d’estar als dos llocs privilegiats i deixi de fer prèdiques que no li toquen!

Mariano impugna

Ho impugna tot el que vingui de Catalunya. Tant li fa si és legal o no, si té sentit o no. És un  home que governa amb la Constitució a la mà i la testosterona com a màxima expressió del seu sentit d’estat.

Entre tant, hem pogut veure a la vicepresidenta del govern central com anunciava aquestes impugnacions i fins a quin punt són dolents els catalans.

Tot això ho diu amb la seva rialleta de conill prèvia a qualsevol explicació.

Ara suposo que sortiran els comunicadors que van renyar al president Mas quan la xiulada perquè els va semblar (només a ells) que somreia.

El mestre Cuní, i tu més

Desprès d’una brillant entrevista (brutal!, que diria la Rahola) de Cuní a Rivera de C’s, en la que va mostrar “tota la coherència” del seu partit quant a pactes, i prioritats, Cuní va interpel·lar a la Rahola per comentar la jugada.

Rahola venia a dir que si la regeneració l’ha de dur el C’s, estem arreglats! Cuní, tirant aigua al vi, va voler donar una visió més conciliadora i reconeixia que si bé en la campanya electoral C’s va dir unes coses que ara no s’aguanten, això mateix ho fan tots els partits. És a dir, i tu més! Gran argument el de Cuní que sembla que encara no s’ha adonat que la ideologia de C’s és la defensa del nacionalisme espanyol més acadèmic, i la lluita contra els altres nacionalismes i les llengües que no siguin les de l’imperi.

Sé que deu ser complicat mantenir equilibris en l’emissora del Conde, però no volem periodistes llagoters. No calen arengues incendiàries des dels mitjans, però tampoc claudicacions innecessàries.

Xiulada II

L’essència és la xiulada, el que no té cap valor és la corrupció del Govern que posa la sanció.

La comissió anti-violència s’ha reunit avui des de la una. A les dues els ha agafat gana i han anat a dinar (devia ser un bon dinar perquè hi han estat entre 4 i 5 hores).

El compromís era de donar la resolució (sanció a no se sap qui, però sanció) a les 7 de la tarda.

Aquest és l’exemple dels horaris europeus? No saben que són els servidors dels ciutadans i que han de ser exemplars? O potser es creuen com aquell nano malcriat que volia colar-se en el parc d’atraccions i els va etzibar: no sabes con quién estás hablando! I va afegir: cállate, puto xino! Per si no ho saben era un membre de la reialesa, d’aquesta que no podem xiular.

Aquesta pobra gent ho tenia pelut, primer perquè eren 8 o 10 els reunits (si més no a l’hora del dinar) que fa que costi consensuar una decisió, i segon perquè ja els han marcat el camí: hi havia d’haver sanció.

Borratxos com devien estar desprès d’una copiosa festa gastronòmica, adequadament regada amb begudes espirituoses, no sé si n’hauran encerta alguna resposta.

Abans de donar-la, hauran hagut de consultar amb les essències més ràncies del govern, els que proposen lleis anticonstitucionals (com la llei mordassa),els que s’embutxaquen sobres de diner negre, els que donen indults als seus amics corruptes, i tuti quanti.

Ara resulta que els mitjans de Madrid, demòcrates des de sempre, van veure que el president Mas se li torçava el llavi, i va deduir que se’n estava fotent de la xiulada.

Es necessita ser miserable per arribar a aquestes conclusions.

Nota: hores d’ara encara no ha sortit la resolució del comitè anti-violència, haurem d’esperar que se’ls passi els efectes dels efluvis.