Quan els herois deixen les
armes per perseguir el mal
A
principis dels anys 40 apareix el super-heroi Batman i el seu editor, poc temps
després, afirmava que Batman no tornaria a enfrontar-se amb els dolents amb una
arma a la ma. En el transcurs del temps els seus creadors van anar canviant el
seu aspecte físic i personalitat a fi de mantenir el ritme de vendes. La
veritat és que no sóc prou coneixedor del personatge ni estic al corrent de les
seves darreres aventures, però si em sembla interessant que aquest super heroi
deixi en pau les armes de foc a la Ciutat
Gòtica on exercia la seva missió en la lluita contra el mal, cosa que no va
succeir a la ciutat d’Aurora on, en l’estrena de la pel·lícula "The Dark
Knight Rises", hi va haver una carnisseria entremig d’un raig de tirs
espantós. Però a Aurora no en van tenir prou amb aqueta carnisseria. El 12 de
gener passat, novament, un altre individu a la mateixa localitat, va assassinar
tres ciutadans i després va ser abatut per un policia.
La lluita contra el mal
Malauradament
avui no hi ha herois que lluitin contra el mal a pit descobert. El que més
tenim, són psicòpates dogmàtics que volen preservar la seva única visió del
món. Un exemple és la darrera pel·lícula -Els
Miserables-, basada el l’obra de Víctor Hugo, on Javert, l’inspector de
policia, lluita amb tot el coratge i convenciment per fer que es compleixin les
lleis, sense ni tan sols pensar si les lleis tenen alguna relació amb la
justícia en el seu sentit ètic i moral.
Michael
Moore, l’autor del film Bowling for Columbine (2002),
explica en un article recent que, des que Caín se li’n va anar l’olla i matà
Abel, sempre hi ha hagut persones que, per una raó o una altra, perden el
senderi per cometre actes atroços de violència.
La historia
n’és plena d’exemples. Al segle I aC, l'emperador romà Tiberi es complaïa a
llançar les seves víctimes des d'un penya-segat a l'illa de Capri a la
Mediterrània. Herodes amb el degollament de tots els nens de menys de dos anys,
va marcar la seva fita personal. A l'edat mitjana, Gilles de Rais, un cavaller
francès aliat de Joana d'Arc, en un estat suposadament de bogeria (o potser era
dolent de solemnitat), va acabar assassinant i torturant a centenars de nens.
Unes dècades més tard, Vlad l'Empalador, que va inspirar el personatge de
Dràcula, va assassinar nombrosos habitants de Transilvània amb els procediments
més horribles. En l'actualitat (o sempre ha estat així?), els psicòpates
assassins proliferen a tot el món, independentment de quina sigui la legislació
sobre armes de foc. El supremacista blanc, estúpid i malvat, Breivik, a
Noruega; el carnisser escola a Dunblane, a Escòcia; l'assassí de l'Ecole
Polytechnique de Mont-real; l'autor de la massacre a Erfurt, a Alemanya... una
llista interminable. El de divendres 3 agost passat a Aurora, Colorado i
novament el 12 de gener a la mateixa ciutat, o el 14 de desembre del 2012, a
Newton, Conneticut i, malauradament, continuarà...
El món d’avui
Les armes i
les matances sempre han estat una bogeria, però hi ha una diferència entre els
EUA i la resta del món. Als EUA hi ha dos dies “Aurora”, 365 dies de l’any, el
que suposa que, almenys 24 nord-americans morin cada dia (entre 8000 i 9000 a
l'any) en mans de pertorbats i malvats pistolers equipats amb armes de foc.
Tot i que no
ho vulguin reconèixer aquests crims es duen a terme emparant-se en la
Constitució i, la proliferació i descontrol de les armes de foc, hi tenen
alguna cosa a veure.
Els americans creuen que des de la fundació del seu
país (ara fa poc més de 200 anys), per consignes que emanen d’algun Déu, tenen
dret a l’ús de les armes, tantes com vulguin, sense restricció. L’argument és
que no són les armes que maten els homes, són els homes que maten els homes. La
qual cosa és certa, però també és cert que aquesta bogeria de les armes als EUA
és una cosa realment espantosa. Desconeixen un dels principis de la Unesco: La cultura de la pau, i la necessitat d’estendre-la
mitjançant l’educació, el diàleg i la cooperació.
Als EUA hi
han 300 milions d’armes de foc en mans privades
(una per càpita), moltes d’elles pràcticament armes de guerra, de
repetició, capaces d’engegar 100 trets sense haver de reposar el carregador. Té
això alguna relació amb l’autodefensa?
Cadascuna de
les massacres d’innocents sembla aconseguir cotes cada vegada més altes en
l’atrocitat i en la maldat. Matances en una escola secundària, en un campus
universitari, en un cinema on estrenaven la darrera pel·lícula de Batman; en
un, meeting per escoltar a la seva
congressista; en un centre comercial d’Oregon; i en una escola primària matant
nens que tenien entre 5 i 10 anys.
L’exemple d’Amèrica
Davant l’escàndol
que ha ocasionat la darrera matança, els republicans dels EUA han reaccionat, i
els estats d’Uthah i Oregon han decidit armar els mestres i les mestres, que ja
estan fent practiques de tir. O sigui que, problema resolt.
Dels
estúpids assassins no en vull saber res. No mereixen el més petit record. El
que si hauríem de gravar en la nostra memòria és: quins eren els somnis de tots
aquells nens assassinats? com es deien? què volien ser quan fossin grans?
gaudien jugant a pilota o els agradava dibuixar? quina era la seva veu i quines
eren les seves paraules per definir el món en que havien aterrat? per què han
tingut una vida tan curta? Podem continuar fent veure que això són danys
col·laterals de la modernitat?
La resta del món, és millor?
Pot semblar
que estic estigmatitzant els americans com a poble obsedit per les armes, cosa
que, en aquesta faceta, és certa. Però no com a conjunt de ciutadans que, ben
segur, en molts altres aspectes els americans continuen i poden continuar
donant-nos lliçons de comportament, de democràcia i de moltes altres coses.
I tornant a
les armes en mans de civils: costarà molt que els nostres líders polítics i
econòmics s’impliquin en un tema com aquest. Usualment el que saben dir aquests
líders, és que avui molta gent pateix i que cal fer alguna cosa per canviar
aquest estat de coses, i quan acaben de dir això, tornen als seus negocis
particulars, bé sigui l’enriquiment personal, bé sigui pel manteniment del
poder, per poc ètics que siguin unes actuacions i altres. Espanya és un gran
exemple d’aquest cinisme dels dirigents. I també
tenim a casa nostra pares que ensinistren els seus fills en l’ús d’armes de
foc, per més que algunes vegades se’ls escapi un tret al peu.
Però, és el
problema de les armes en mans de civils el més rellevant que tenim a la nostra
societat? Crec que no. Alguns podran dir que els genocidis d’alguns governants
i països (com per exemple Síria, Irak, i molts països de l’Àfrica i de l’Orient
Mitjà), són molt més esgarrifosos i significatius que aquests afusellaments
massius a Occident. És cert, però aquestes massacres d’innocents són
significatives pel que representen les armes i el seu descontrol generalitzat,
quin únic objectiu és el benefici dels lobis armamentistes. No voler reconèixer
aquest fet és fomentar una societat violenta i insolidària.
