El sermó de cada dia

Ahir vaig poder seguir el sermó de Pedro Sánchez. Ho vaig resistir deu minuts. Em sona a “dejà vu”, tot i que diu coses diferents cada vegada que obre la boca. Ara aquest gran país que és Espanya ens anuncia que el Congrés ja tindrà competència: obren les tavernes, que era una necessitat, doncs tot i que els congressistes tenen el fetge ben gros el llenguatge que s’utilitza al Congrés fa una mica de vergonya, no al congressistes, que no en tenen, sinó als ciutadans que els escoltem. També obriran les terrasses i restaurants, i finalment la gran notícia, torna la Lliga de futbol! No li va quedar temps per dir alguna cosa de l’educació. Pel que es veu no preocupa al Gobierno i encara menys a l’oposició. Continua doncs la tradició espanyola, obrir abans les tavernes que les escoles. Bé Pedro, Bé Casado. Tindrem futbol i seguirem tenint les cues de la misèria cada vegada més llargues i el Gobierno aprovarà ajudes pels que no tenen ingressos, però aquestes ajudes no es pagaran.

Els magistrats del Tribunal Constitucional

Finalment el TC ha decidit admetre a tràmit la petició dels presos polítics catalans.

Ara ses senyories es prendran un descans que pot durar anys. No hi ha cap termini perquè dictin sentència. Fins i tot poden especular en que molts d’ells estiguin jubilats, i no hagin de donar la cara en un assumpte tan tèrbol que el de la sentència de l’1-O.

Entretant podran dedicar-se al que més els agrada: bons tiberis, regats amb alcohol abundantment, tot i que hauran d’anar amb compte perquè en el seu dia ja van enxampar un magistrat –“un dels seus”- conduint borratxo i sense casc.

Ses senyories no tenen cap problema per prevaricar i posposar una sentència amb la intenció d’evitar que altres tribunals superiors puguin dir-hi la seva. Ells, sense que ho digui la Constitució, són immunes i inviolables, tota vegada que són ells qui ho dictaminen. Ho tenen ben organitzat aquests nois. Són servidors dels ciutadans i no ho saben!

Els magistrats rebutgen suspendre la sentència del TS mentre estudien el cas, per no apreciar cap tipus d’urgència que ho justifiqui. Estan complint injustament condemnes de més de 10 anys de presó, en porten més de dos anys en un dur règim, i els magistrats, des de les seves magnífiques cases i fent cada dia el que els sembla, no aprecien cap urgència. Quina cara dura!