Ja em
disculpareu però no puc respectar a una justícia que no em respecta.
Aquest
país, del que encara no ens hem pogut desfer, que es diu Espanya, té unes
institucions corcades. En realitat no són les institucions, sinó els qui les
representen, els que en formen part.
Comencem
pel Tribunal Suprem: La darrera instància espanyola a que es pot recórrer les
resolucions d’altres tribunals. Ara mateix aquest Tribunal Suprem té bloquejada
l’exhumació del dictador Franco. El tema sembla ser han de dedicar totes les
seves energies a condemnar —de mala manera i falsificant les proves que calgui—
els independentistes catalans, ara presos polítics. Com pot ser que l’exhumació
d’un dictador quines despulles haurien d’haver sigut llençades a un lloc
ignorat per tothom, tingui un monument que el glorifiqui com el Valle de los
Caidos? Un dictador que va assassinar a centenars de milers de persones tingui
aquests privilegis? Un dictador que el Suprem blanqueja al, que designa com a
Cap d’estat quan va ser un colpista. O és per respecte a la seva família que va
robar tot el que va poder i encara viu d’aquests robatoris? És necessita una
indecència supina per posar pals a les rodes a aquesta exhumació.
Continuem
amb el judici del procés. Un president del Suprem que té sobre les seves
espatlles l’ombra de la prevaricació, de la corrupció i el sectarisme, pot continuar
presidint aquest tribunal? Els seus col·legues en el tribunal tenen algun mèrit
rellevant a banda de ser gent addicte al règim? Aquest tribunal, que està
retenint de forma impúdica i fraudulenta a uns homes i dones en presó preventiva
perquè l’odi que traspuen pels porus els reclama venjança per no se sap per
quins motius, i els permet modificar el resultat d’unes eleccions en no
permetre una igualtat a tots els candidats, anul·lant milions de paperetes que
havien votat aquests candidats legalment establerts i els han deixat sense representació.
Com
s’ha de qualificar aquest acte? Això que ha fet el Suprem no és un cop d’estat
a la democràcia? Com és que aquest tribunal no ha estat cessat de forma
immediata i els han posat en presó preventiva en espera d’un judici del Tribunal
de La Haia?
Em
deixo al calaix l’actitud fatxenda i perdonavides d’aquest tribunal durant el
procés, una actitud impresentable en uns funcionaris que estan al servei dels
ciutadans i no a l’inrevés, als qui falten el respecte degut i que tenen una
funció molt clara que sembla se’n hagin oblidat.
La
Fiscalia per la seva banda també ha oblidat quina és la seva funció. Està
definida en la Constitució:
124.1. El Ministerio Fiscal,
sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros órganos, tiene por misión
promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos
de los ciudadanos y del interés público tutelado por la ley, de oficio o a
petición de los interesados, así como velar por la independencia de los
Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción del interés social.
Ja sé
que: la defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans... és interpretat de
forma “torticera” pels mateixos fiscals, però tinc ben clar què vol dir:
defensar el dret de tots els ciutadans: no inventar-se delictes que no
existeixen, no crear proves falses, i no retorçar les coses per adaptar-les a
la seva ment malalta... coses que està clar que la fiscalia no compleix. I
també deixar d’una vegada aquest aire prepotent i fatxenda que intenta amagar
la seva ignorància i la seva persistència en amagar la veritat.
Avui
els hem tornat a veure actuar. Quina vergonya! Repeteixen com un lloro tot el
que van dir en la primera sessió del judici, com si no hagués passat res en les
seves interminables sessions. I no només això, sinó que han persistit en
embolicar la troca, en no aclarir res, en inventar-se coses que no estan en el
codi penal i coses que no han passat en la realitat. Ahir vam haver de sentir
que el fiscal deia que el cop d’estat havia existit, per més que el codi penal
no el contempla, havia existit perquè ell ho considerava així, havia creat un
nou delicte. El fiscal va aportar una referència per fer bonic Kelsen, que
segurament el fiscal devia haver llegit les solapes. Es necessita ser ase per
dir aquestes bestieses.
A
aquests homes i dones el desitjo que els remordiments no els deixin dormir per
les nits i que quan toqui, se’n vagin al lloc que en l’altra vida els correspon
a les persones que han sigut malvades, perquè veig molt difícil que en aquesta
vida paguin tot el mal que estan fent.
També
cal dedicar unes paraules a l’acusació popular, en aquest cas, l’extrema dreta.
¿Com pot un sistema democràtic mantenir una acusació popular dirigida per dos
energúmens que han fet un paper d’estrassa durant el judici? Uns advocats
—suposo que ho són— que parlen de violència quan el seu cap de files va sempre
amb una pistola a la butxaca i que provoquen aldarulls allà on van. La imatge
acaba de definir l’estat espanyol amb el que les paraules no diuen: una
vergonya per la justícia, però sobretot pels ciutadans que ho estem patint. Que
enlloc de fer una conclusió de la seva “aportació” van fer una “soflama patriòtica”
sense cap més contingut que l’odi i el desig de fer mal.
Amb
tot aquest panorama, com volen que ens sentim espanyols quan les institucions
de l’estat van en contra dels catalans, contra la seva llengua, contra les
seves institucions, contra les llibertats democràtiques. Com podem sentir-nos
germans d’un poble que amb el seu silenci beneeix (i aplaudeix) totes les
arbitrarietats i injustícies que dia sí dia també ens troben sobre la taula.
Com podem sentir-nos a gust quan cada dia els mitjans de la caverna —pràcticament
tots els de la capital— menteixen atribuint al poble català actuacions
delictives.
El que
volem és que ens deixin viure tranquils, que s’oblidin de nosaltres.
