El preu de la benzina

L’oligopoli petrolier ha determinat que quan arriba el mes d’agost cal apujar la benzina, perquè els ciutadans estan de festa i no se n’adonen. Els que tampoc se n’adonen són els òrgans supervisors, que també deuen estar de festa (o és que hi estan tot l’any?), i com es tracta dels seus amics ja els sembla bé. Total, si és un augment insignificant: un 3,23% la benzina i un 1,71% el gasoil. Això deu ser el que pensa aquell senyor tan espavilat que és el Ministre d’Indústria, que tot el que toca ho trenca.

També en algun racó de la premsa podem llegir que el petroli cru “Brent” cotitza al voltant dels 100 dòlars, el preu més baix dels darrers nou mesos. I deu ser que una cosa i altra no tenen res a veure. Una cosa és el preu que compra el cru la petroliera i l’altre és el preu al que el ven, i com es tracta d’acords entre petrolieres, res a dir.

Per desengreixar els periodistes diuen que així i tot el preu dels carburants a Espanya segueix sent dels més baixos de la UE, això si, si es treu l’efecte dels impostos (que són més baixos que a la UE) el preu —el de la petroliera— continua sent dels més alts. I és que no hi ha res millor que tenir amics en el Govern…

El petroli de Canàries

(carta enviada a l'Avui per a la seva publicació: 15.8.2014. No publicada)

Aquests dies el President autonòmic de Canàries està entrant amb una certa virulència contra les decisions que, amb nocturnitat i traïdoria, està prenent el Govern del PP.

Ahir, una tertúlia de la Sexta, va ser força entretinguda si no hagués estat tan penós veure tres tertulians pràcticament analfabets en aquest tema (i no sé en altres com ho porten), com criticaven agrament al President canari.

No van voler entrar en comparacions entre les decisions preses a Balears i les preses a Canàries, i a més, es posaven les mans al cap dient que aquell home (el president canari) utilitzava arguments polítics i no els tècnics. Què li demanen a un polític? Com a mínim si argumenta en aquest sentit potser els tertulians entendran alguna cosa.

A aquests tertulians els seria útil llegir el llibre de Stiglitz (El preu de la desigualtat), on explica clarament que quan la indústria del petroli pressiona per aconseguir més perforacions en alta mar o pressiona per aconseguir lleis que les eximeixi plenament d’assumir les conseqüències d’un vessament petrolier, en realitat estan demanant una subvenció pública.

Quan es parla d’extraccions del subsòl no es pot deixar de banda els seus efectes. En realitat el que passa és que es redueix la riquesa del país, a no ser que es reinverteixi en capital humà i/o físic.

Per tant, el ministre Soria i el seu President expert en hilillos de plastilina, ho haurien de tenir en compte.