El jutge Llarena demana una providència

Carta publicada a l'Avui el dia 21.4.2018

Aquest salvador de la pàtria és l’instructor d’una causa política. Ara vol que li demostrin que no s’ha gastat diners en el Procés català. No sé a quin cole devia anar Llarena, però el dia que explicaven que es pot demostrar les coses que s’han fet, però no les que no s’ha fet, no devia anar a classe.

Montoro no és sant de la meva devoció, però jo hauria contestat al jutge que em digui ell perquè afirma que hi ha hagut malversació de diners públics, en què es basa, i si m’ho demostra llavors canviaré d’opinió. Així potser podríem saber si la instrucció es va basar en un encàrrec exprés o bé un informe seriós.

Ara ja no es conforma en fer el ridícul a Alemanya, vol que quedi constància que també aquí pot fer el ridícul.

Terrorisme d'Estat

Estem vivint uns fets de difícil comprensió. El Govern espanyol i la justícia, estan agredint a una part de la població. Els altres ciutadans no són tractats millor (només cal veure el repartiment de la riquesa), però de moment es pensen que estan segurs.

Ho fan seguint tècniques terroristes (llegiu Mary Kaldor). És a dir, l’agressió és arbitrària i, per tant, tots els ciutadans saben que poden rebre les conseqüències d’aquest macabre sorteig. D’aquesta manera el terror s’estén a tota la població, que en definitiva és el que persegueix el poder establert, perquè el terrorisme l’ha inventat l’estat. Ja se sap que com més es masega la carn, més tendra es torna. Vegi’s que van fer els espanyols  a Amèrica, els americans amb els indis, els nazis, Stalin, Mao, o les dictadures Sud-americans. Els jihadistes no són més que uns imitadors.

El que està clar és que les coses aniran a pitjor, no tant per culpa d’aquest execrable govern i jutges, sinó pels que no diem res, pels que callem, pels que ho tolerem.

Han detingut uns ciutadans

(carta publicada a l'Avui el dia 12.4.2018)

A rel de la notícia trista, dramàtica i demostrativa de l’estat de repressió actual, de la detenció dels CDR i l’acusació de sedició, rebel·lió i terrorisme, només se’m acut recordar l’únic cas de sedició, terrorisme i rebel·lió per enderrocar la democràcia, ha sigut el cas de les clavegueres de l’estat, del ministre d’interior Jorge Fernández i el seu staff. I ja que es parla del tall de carreteres, cal recordar, també en mans del mateix ministre ja esmentat, dels talls malèvols i terroristes i sediciosos a l’aeroport de Barcelona, en el que es van produir immenses pèrdues econòmiques i d’hores i dies, degut a la voluntat de col·lapsar l’aeroport.

No recordo que l’activisme actual del Suprem, l’Audiència i la Fiscalia hagi fet el més petit pas per defensar una justícia igual per a tothom.