Hores d’ara ja tothom (excepte el ministre Wert
i el director de la Razón, Marhuenda) tenim entès que les beques són un factor d’igualació
d’oportunitats i no d’un premi a l’excel·lència. Per tant, no cal gastar gaire
tinta al respecte.
El que si em resulta una mica insòlit és que
ben pocs dels analistes han destacat que el cost de la Universitat es paga una
part (potser un 25%) en la matrícula, i la resta és pagada amb càrrec als
pressupostos de l’Estat.
Per tant, els que demanen l’excel·lència a la
Universitat haurien de tenir en compte aquest repartiment de costos i, ni els
ciutadans amb renda alta haurien de gaudir del privilegi de poder entrar-hi, si
no han demostrat amb unes notes altres aquest grau de suficiència.
Els de la Sexta, que estan enganxats als
debats una mica massa reiteratius pel meu gust, van tractar aquest tema. Els
que demanaven l’excel·lència per tenir dret a beca donaven la culpa del fracàs
escolar i de l’escassa formació dels universitaris a la manca d’esforç dels
alumnes, passant per alt tota l’estratègia educativa, tota la responsabilitat
dels mateixos professors, i la introducció de la ideologia en l’educació ja des
del mateix moment de la transició.
En el debat en qüestió un professor —Pablo, que
va explicar les seves notes i matrícules d’honor que havia obtingut en la seva
carrera— va preguntar a un altre professor —Maruenda— quantes matrícules d’honor
havia obtingut ell en els seus estudis. Maruenda va fugir d’estudi. No va
contestar aquesta pregunta. Seguia defensant la llei Wert i les seves virtuts. Vist
tot això em preocupa que un home com Marhueda
pugui ser professor a la Universitat. Si són aquests els homes que han de
formar els estudiants...
El PP l’ha posat com a defensor públic de les
seves polítiques, i no s’adona que aquest pobre home fa el que pot, però els
seus comportaments patètics són tan poc convincents que acaben d’ensorrar la
poca credibilitat de Wert i la seva demagògia ideològica.
