El PP millor que un sindicat

Finalment es van aclarint les coses. El simpàtic i agradable ex-ministre de l’interior no es quedarà sense sostre que el protegeixi de les inclemències del fred i la pluja. Rajoy sí paga als traïdors, mentre siguin els seus traïdors.

Així com qualsevol mortal ha de mostrar la seva vàlua perquè li paguin un sou a final de mes, als polítics del PP no els cal. Fernández Díaz ha estat un home que ha viscut de la política des de la seva més tendra infància. Tan prompte com va saber cantar el cara al sol ja va tenir una bona feina dins la política i des de llavors, no ha baixat del cotxe oficial.

Com ara el seu amic Mariano el pot deixar a la intempèrie? Què faria un home tan inútil com ell en el sector privat? He sentit avui mateix que en una televisió es preguntaven si no podia començar a treballar en el sector privat, jo crec que s’han passat, el que hauria de fer es començar a treballar, a on sigui, però treballar i guanyar-se les garrofes.

Com podia anar un ministre reprovat per tots els partits desprès de les marranades que se li han descobert a presidir una Comissió Parlamentària? El que hauria de fer avui és contestar les preguntes d’un jutge respecte al que ha fet, una cosa molt lletja: crear proves falses sobre persones per empaperar-les, i tot això amb recursos públics, i el que és més greu, fer cara de bona persona i queixar-se de ser el perjudicat de tot aquest rebombori. I per reblar el clau, quan Fernández Díaz parla de que els “pactes entre cavallers es compleixen”, encara no s’ha adonat que ell és un “quinqui”? Aquest home ha superat el que va fer aquell director de la guàrdia civil que va nomenar Felipe González. I volia presidir la Comissió d’Exteriors, un home que no sap cap altra llengua que el castellà, català, i diuen que alguna cosa de francès. Un home que ha tingut tot el temps del món per aprendre alguna cosa i ha sigut tan manta que ni això ha fet, com se li pot donar algun càrrec?

Va Mariano, contesta! Per què li has donat un sou d’un càrrec que no serveix per a res i que fins ara no sabíem ni que existia? Aquesta és la regeneració del PP?

EUA com Espanya

Haurem d’esperar les anàlisis sobre els resultats, però sembla ser que els blancs, incultes, racistes i xenòfobs ha escollit Donald Trump com a president. Jo mateix pensava que els americans no podien decantar-se per aquest home, era i és evident que serà un desastre, no en quant als fets, que segurament seran temperats per les pròpies institucions americanes, que allí sí que funcionen.

Tal com van les coses, no m’atreveixo a fer la més petita crítica als americans. Ells han elegit un home visceral, procedent del ram del totxo, la qual cosa ja el qualifica. Segurament no complirà alguna de les seves afirmacions i promeses més eixelebrades, ni encetarà cap nova guerra perquè ni solament sap que el món és rodó, ni coneix cap dels països en conflicte. ¿Podem doncs dir alguna cosa nosaltres des del país que es diu Espanya en que per grat o per força de moment estem instal·lats, on la corrupció està en el ADN del govern del PP, un govern ha destruït les institucions del país, i ha generat les desigualtats més grans de tots els temps, i on hi ha encara energúmens que diuen que els toros són cultura? Jo crec que no puc criticar els EUA.

Els paral·lelismes són absoluts. Aquí, els ciutadans més incultes, els més dogmàtics, els que encara respiren falangisme per tots els porus, deuen ser els que han seguit votant al PP i al seu govern corrupte, maldestre i generador de violència.

Una gran pèrdua per la democràcia suposen aquests dos vencedors: Trump i Rajoy. Esperem que, pel bé de tots nosaltres, aquests règims violents tinguin una curta vida.

Why America Is Rich, at Least for Now

He llegit l’article que sota el nom que encapçala aquest escrit publica Adam Davidson al New Yorker. Explica algunes històries curioses sobre el creixement econòmic i el repartiment de la riquesa als EUA.

Ens ve a dir que sota els demòcrates, des de la Segona Guerra Mundial, el creixement del PIB sota els demòcrates ha crescut una mitjana del 4,33%, mentre que sota els republicans la taxa ha sigut més petita (el 2,54%).

Ara davant les eleccions presidencials les dades sembla que són tingudes en compte pels electors, no per tots, però sí pels més informats, com passa a tot arreu (si no fos així, com hauria pogut sortir el PP el partit més votat després dels desastres dels seus dirigents?).

Hi ha dades que semblen optimistes de l’actual situació dels EUA. L’atur ha quedat reduït al 4,9%, i els salaris han crescut més ràpidament que en qualsevol moment de la crisi financera. Per tant vol dir que s’ha incrementat la riquesa i que s’ha repartit si no equitativament, si ho ha fet d’una forma menys injusta com s’ha fet a l’estat espanyol.

Aquest article l’hauria de llegir el president Rajoy que tot i ser monolingüe recalcitrant, segur que té qui li pot traduir o be utilitzar el traductor automàtic que està instal·lat en cinquanta aplicacions.

També hauria de prendre nota que l’economista Acemoglu aquests fets l’han portat a pensar en l’antigua Roma, quan va deixar de ser una república quasi democràtica per esdevenir una dictadura. En concret quan Luci Corneli Sila va marxar sobre Roma i va declarar la dictadura. Sila, un elitista ric i poderós, va ser capaç de prendre avantatge de la ira entre els menys privilegiats per suggerir que les regles socials existents mantenien Roma en la recuperació de la seva grandesa. I no només això, sinó que va corrompre i atacar les Institucions fins a convertir la república en una autocràcia.

Un altre economista, Robinson, aquests fets l’han dut a pensar en fets més recents. L’Argentina de Perón que, amb el suport de la població, va destruir les seves institucions, començant pel Tribunal Suprem i seguint amb la resta.

A mi l’exemple d’Acemoglu i Robinson em porten, sense cap dubte, al govern Rajoy, que està destruint les Institucions. És encara un primer pas, però si no s’atura a temps aquest sistema aconseguirà destruir qualsevol tipus de democràcia.

Sense les Institucions que ens protegeixin dels nostres pitjors impulsos, ens tornem més pobres i més subjugats. És així com les nacions fracassen. 

Publicistes

La publicitat s’introdueix dins les nostres llars d’una forma no volguda, no ho podem evitar. Els publicistes avui són uns veritables cracks, la seva inventiva és prodigiosa i enganxen els indefensos empresaris en les hores més baixes, altrament, com els vendrien aquests anuncis tan horrorosos?

Aquests cracks de la publicitat es deuen pensar que els empresaris són imbècils (i potser sí que ho són) i els receptors de la seva publicitat també ho són.

Els receptors de la publicitat estem indefensos, ho hem d’aguantar peti qui peti. Però i els que la paguen aquesta publicitat, en són conscients de les barbaritats que publiciten? I ho paguen perquè s’ho creuen, o aquests empresaris es deixen entabanar perquè no tenen criteri?

Idees extravagants, frases que no volen dir res, comparacions sense cap sentit, és el resultat de la banalitat d’aquesta gent que amb els seus anuncis irriten els que se’ls han d’empassar a la televisió, a la radio o a la premsa escrita.

A qui vol convèncer un anunci del Banc de Sabadell després d’una sèrie de personatges coneguts que diuen coses des-connexes i quin lema és: “ser on siguis”, què collons volen dir amb aquesta frase? Han passat per l’escola primària els que l’han construït? I els que la paguen, saben alguna cosa no de publicitat i dels motius perquè es mou la gent? En trobaríem d’altres perles, com “persones al servei de persones”, o “vols ser banquer”.

Hisenda promou una campanya per convèncer que hem de pagar impostos. Estableix una cadena de beneficis, si tu pagues impostos, el teu veí podrà accedir a no se què. L’escena final, que tots tenim al cap, hauria de ser, si tu pagues impostos el PP podrà embutxacar-se comissions i Rajoy podrà —presumptament— percebre extra-sous en un sobre.

Ara surt la muntanya del Montseny que parla. Amb una cosa tant extravagant que promociona ni sé què, perquè només de veure-ho em pixo de riure i no em puc concentrar en el missatge. On volen anar amb aquest missatge?