El líder
del PP és un noi espavilat. Tan prompte com s’ha adonat que l’ADN del seu
partit està lligat a la corrupció, ha volgut entronitzar-la. Com? Doncs molt fàcil,
desviant l’atenció cap a altres fronts.
Sabent
que Casado és un “patriota” que professa un amor a la pàtria instruïble que l’ha
portat a fixar com a únic objectiu del seu partit “regenerat” el de la sagrada
unitat de la pàtria —l’objectiu indiscutible que te el suport de la dreta més
reaccionària d’aquest país— l’home s’ha dedicat a atacar qualsevol idea
sobiranista. D’aquesta manera creu que compleix amb escreix amb les seves
obligacions i els desitjos del seu partit.
En el
seu programa ni una idea sobre la corrupció, sobre com combatre-la. És clar, la
corrupció és el que ha fet grans al seu partit —El PP—, com poden matar la
gallina dels ous d’or?
Coherent
amb aquesta posició tampoc ha volgut fer cap proposició de llei ni modificació
del codi penal que inhabiliti per a la política el diputat, polític, càrrec
públic que menteixi, que falsifiqui documents públics, que falsifiqui el seu
currículum. Ni tampoc ha presentat cap proposició de llei en el sentit de que
quan un responsable polític cometi un acte de corrupció, encara que el
beneficiat sigui parcialment el seu partit, tot el pes de la llei caurà sobre
el seu cap, sobre el seu patrimoni. Així no tornarem a veure a jutges llagoters
com exoneren tota la cúpula del PP després d’anys i panys d’apropiacions de
milers de milions, sense que hores d’ara s’hagi conegut a on han anat a parar i
quines possibilitats hi ha de recuperació.
L’actitud
de Casado ha quedat clara quan encara li tremolaven les cames per haver sigut guanyador
de les “primàries” —entre gent que viu del partit— el primer que se li acut és
posar-se a disposició del rei —quan la seva figura, origen i actuació, no s’aguanta
i s’està discutint la seva utilitat i som molts els que pensem que és una
figura sobrera, i a més fidelitat a la Constitució, una Constitució a la que
convé un restauro ben accelerat, perquè està petant per les costures.
Per
cert, recordeu tot el sarau dels “pares de la Pàtria” que van confegir aquesta
Constitució? Algú sap perquè van construir la figura d’un rei irresponsable
—tal com efectivament ha mostrat ser—, quins van ser els motius, encara que
només fossin de llepar el cul al rei. Mai els agrairem prou aquest esforç
intel·lectual que van fer.
En tot
cas a aquest noi espavilat li recordaria el que deia Thomas Mann en les seves
conferències per Amèrica: si alguna vegada el feixisme s’introdueix a Amèrica,
ho farà en nom de la llibertat. Sí, de la llibertat que preconitzen Casado,
Rivera, Vox, SSC, i altres que no mereixen ni la nominació.
