Socialistes no nacionalistes

(carta enviada a l'Avui: 31.10.2013, publicat el dia 6.11.2013)

Per fi el socialisme espanyol explica les seves preferències. Són socialistes (que ni ells saben que vol dir) i espanyolistes (que vol dir nacionalistes radicals). Ho diuen per boca d’un dels diplodocus del socialismes espanyol: Alfonso Guerra. Aquest home que ha viscut sempre de la política, d’escalfar cadires al Congrés i d’estar d’oient al Govern, és el portaveu del “socialisme”. Encara no s’ha fet gran. Pensa en els efectes de la seva suposada llengua viperina quan en realitat representa el pensament més retrògrad del país.

M’agradaria que es fes el que recomana aquest home: segregació d’aquest suposat socialisme que només defensa la idea de la unitat de la pàtria i se’n fot de la misèria que ells i els seus col·legues en el poder (el PP) han portat a tot el país. El dia que ho facin serà la confirmació de la desaparició del socialisme de saló.

Jo he de confessar el meu pecat: alguna vegada vaig votar el PSC, m’ho creia. Fa molts anys em vaig desenganyar. Mai més vull saber res d’aquests individus i d’aquest partit. Deixin ja de ser una càrrega pel país i pels ciutadans.

Espionatge a la Moncloa

Tenim un greu problema sobre la taula. El diari britànic The Guardian ha passat informació a El Mundo, que la NSA americana ha espiat a tot bitxo vivent. Naturalment El Mundo i ho ha publicat com a fruit del periodisme d’investigació.

El problema està en que a Espanya, i concretament el president del Govern no l’han espiat prou, i això no queda bé. Està gelós de la Merkel i dels altres dirigents perquè han sigut més espiats que no pas ell. Per aquest motiu han demanat a l’ambaixador dels EUA a Madrid que doni explicacions. L’ambaixador les ha donat puntualment, els ha dit que quan la NSA espiava al president del Govern es pixaven de riure i quan espiaven a la resta de polítics només sobresortien converses de l’estil de les que sentim a l’autobús: estic en el cotxe oficial a la Plaça de la Cibeles i ara me’n vaig al restaurant X (de cinc forquilles), perquè tinc una reunió de treball. I així fins a l’infinit. Només de tant en tant sortia alguna cosa que tenia substància com quan algun ministre o el president del govern trucava a Bàrcenas i li deia: amiguito del alma, aguanta que el temporal ya pasarà. I res més.

Per tant el Govern espanyol s’ha donat per satisfet i aquí pau i després glòria! La sang no arribarà al riu.

La cara dura de la Vicepresidenta del Govern Espanyol

El PP està fent competicions de qui la diu més grossa. Després dels ministres Gallardón, Wert i Montoro, ara li ha tocat a la Vicepresidenta del Govern. Aquesta dona tan eixerida està per damunt del bé i el mal i pensa que fora del BOE que el Govern escriu no hi ha cap més veritat ni raonament possible.

El “frau” dels aturats

Ens diu que en el temps que ells estan governant han descobert 520.000 aturats que cobren la prestació fraudulentament i gràcies a aquest descobriment l’Estat, i per tant tots els espanyols, s’han estalviat 3.160 milions d’euros. Gràcies senyora vicepresidenta. En realitat sembla que en el que portem d’any hi ha 5.833 persones que han comptabilitzat treball i cobrament de l’atur, és a dir, compatibilitzant misèria. Per cert, aquesta compatibilització no té res a veure amb els polítics que compatibilitzen diversos sous, diverses dietes i diverses mamandúrries (al seu partit en té diversos exemples). El demés no és altra cosa que problemes administratius que res tenen a veure amb el frau. Però el Govern es nega a publicar l’informe on això es posa de manifest. Si la vicepresidenta s’ha equivocat quedaria bé que ho digués, i també ens digués que les oficines d’ocupació no serveixen pràcticament de res, ja que ocupen un 2% del total de treballadors en atur. La resta s’espavila.

De totes maneres, senyora vicepresidenta, si m’ho permet voldria fer-li una observació: per què no es dediquen a perseguir el frau fiscal de les empreses de l’Íbex que, segons els inspectors fiscals arriba a més de 50.000 milions d’euros? Per què no deixen d’acarnissar-se amb els miserables que malden per subsistir? Per què no aclareixen d’una vegada els diners fraudulents del seu partit?

Però la seva loquacitat no ha acabat aquí. Ha continuat dient que “les Lleis ens obliguen a tots”, però no diu res de la invasió de competències de l’estat central respecte a les autonomies, ni dels incompliments financers que té amb Catalunya i no compleix, ni dels principis de justícia que estableix la Constitució i se’l passen per l’entrecuix.

El 12-O

I com no en té prou, continua: Cal que tots respectem el 12-O, perquè els espanyolistes es puguin manifestar pacíficament. En realitat no calia, perquè sap senyora vicepresidenta aquest respecte sempre l’hem tingut (no ha sigut el mateix en cas contrari), però no recordo que quan la Via Catalana digués el mateix, o és que ho va dir en veu baixa? Sigui com sigui no l’hem sentida. Ho podria repetir en veu alta?

Podrà també repetir allò tan bonic de majoria silenciosa després de la “multitudinària” manifestació dels unionistes i en el seu cas donarà suport als fatxes que ens han visitat?

Negar-se a condemnar el nazisme

Però el que ja supera totes les coses imaginables dins la democràcia, ha estat el que el PP es negués a declarar que l’exaltació del nazisme és un delicte.

Història

Avui mateix hem pogut sentir al Príncep parlant de “nuestra història milenaria”. Voldria demanar-li de quina història ens parla, perquè, jo que he estudiat amb la història franquista (o la del ministre Wert, que bé a ser el mateix), no la identifico.

Avergonyiu-vos!

 

Aquest és el títol manllevat dels fets de Lampedusa. Jo el trasllado i dedico al nostre Govern Central. Hem arribat a unes cotes insuportables, d’incompetència, de fatxenderia, de mentides, de corrupció,....

El ministre titella (si no fos tan sinistre) Montoro, cada dia se supera en pallassades. Vol donar lliçons amb pissarres electròniques i no sap fer ni sumes ni restes. Per complementar la seva actuació, és un  fatxenda. Em preocupa que el facin fora del Govern, perquè tornarà a la Universitat a donar “classes”. De què pot donar classe aquest home? És un perill per la Universitat. Un home que no va al cinema i qualifica de manca de qualitat les obres que es produeixen. És a dir, un home que parla del que no sap.

El Ministre Wert que és un producte del fracàs escolar, de la incomprensió lectora, d’aquells que són analfabets funcionals. Sap construir frases, sap parlar llengües, però no entén res. Els seus defensors el qualifiquen d’home intel·ligent, de ser un magnífic tertulià, però s’obliden de dir que era tertulià d’Intereconomia, l’emissora carpetovetònica dels fonamentalistes d’idees caduques i antidemocràtiques. Ha fet aprovar una Llei d’educació que té data de caducitat. Tan aviat com plegui el seu partit (i em sembla que té els dies comptats) la Llei serà abolida, perquè és una Llei que va en contra de i no a favor de.

Una Llei que vol tornar als temps del nacionalcatolicisme i a partir d’ara, la religió serà una matèria més que entrarà en l’avaluació. I això passa en un Estat que es declara aconfessional. Un ministre que ha fet aprovar una Llei estúpida, avalada per uns parlamentaris ignorants, una Llei que ha generat el rebuig de tota la comunitat: mestres, pares i alumnes. Felicitats Govern del PP, aquesta és la solució que tenen per l'Educació?

La ministra Báñez que ha posat en funcionament una reforma laboral que ens ha dut a una disminució de llocs de treball i a una reforma de les pensions que suposarà la misèria dels pensionistes en un país de la UE que té les pensions més baixes.

El ministre Gallardón, que ha introduït taxes a la justícia per fer-la més injusta i en benefici de qui pot pagar aquestes taxes, que són els poderosos. Ara té altres projectes al cap: centralitzar la justícia (en perjudici dels administrats), modificar la llei de l’avortament i alguna altra bestiesa. El que no farà és modernitzar l’administració de la justícia, que demana aquesta reforma a crits. I que me'n diu de l'actuació dels seus Fiscals que protegeixen els delinqüents?

La ministra Mato, que no sap articular dues frases amb sentit i que està ocasionant un dany més que considerable a la salut de la població en general i sobretot a la població amb menys recursos. Una dona que manté al seu damunt la taca de la corrupció i la certesa de la incompetència.

El gang dels 40

I podria seguir, però ho centraré tot en el seu líder: el president Rajoy. Un home que ha perdut el senderi (si és que mai n’ha tingut). Menteix dia si i dia també. Imposa la ideologia centralitzadora. Retalla només l’estat del benestar, mentre que les despeses inútils (tots els ministeris de Madrid, els seus Cohibes, l'exèrcit, les infrastructures sense cap sentit econòmic,...) no col·laboren en aquestes retallades. Impulsa l’odi entre els ciutadans de l’actual Espanya enviant missatges catalanofòbics. Un president que no ha aclarit si ha cobrat diners il·legals, que mentre el país està a la misèria ell es passeja ostentosament per la cinquena Avinguda fumant un Cohibas (un país on fumar està mal vist en llocs públics), que afirma que si hi ha hagut alguns fets corruptes imputables al seu partit ningú podrà demostrar-los. Un home que ha nascut amb la flor al cul. Ha pogut estudiar, però no sap res més que castellà. Cada vegada que creua fronteres fa el ridícul més espantós. Un Govern que es nega a declarar delicte l'apologia del nazisme; per què serà?
Aquest personatge no pot estar ni un minut més al front del Govern!

Hem arribat a un punt en que tot això és intolerable. Hem de fer alguna cosa per treure’ns de sobre aquesta plaga. Parasafrejant a Nicholas D. Kristof (Gang of 40, NYT, 9.10.2013), a l’igual que a la Xina dels anys 70 la línia dura estava comandada per La Banda dels Quatre, Els EUA s’han superat i avui en porta la direcció La banda dels 40 (El Tea Party). A Espanya també deuen ser uns 40 els membres de la Banda de la FAES (tots els del Govern, excepte Rajoy, i uns quants més).

Els catalans, més o menys ho tenim clar. La independència! Però i la resta dels espanyols, com s’ho faran? Podem ser solidaris els catalans i ho serem. Ajudarem als nostres amics espanyols a treure’s de sobre aquest Govern. Poden comptar amb nosaltres!