La humanitat i les plagues

Estem enmig d’una plaga que mereix el nom de bíblica; està causant un nombre de morts i un volum d’infeccions horrorós. És una infecció que pot proporcionar uns danys, uns irreparables —les morts—, i altres danys que deixaran una ferida que costarà molt de temps curar. Ara bé ens cal que tots plegats ho dimensionem de la forma correcta.

Fins ara ens mostrem absolutament insensibles davant de les morts per diverses infeccions que ocorren a l’Àfrica, i si a més hi ajuntem les de Sud-Amèrica i Àsia, el nombre de morts encara fa més por.

Només a l’Àfrica subsahariana moren cada any entre 3 i 4 milions de persones per malalties infeccioses (Alzamora 25.3.2020 Ara), malalties infeccioses que no tenen res a veure amb el virus que ara estem combatent, infeccions com la sida, les respiratòries, la diarrea, la malària, la meningitis, la tuberculosi.

En el FAQS de 28.3.2020, D. Innerarity, parlava dels reptes de la humanitat entre els que en primer lloc col·locava el canvi climàtic. En la seva opinió explicava que la societat no valora els riscos per la seva importància, sinó per la seva immediatesa. Avui, la immediatesa és el Covid-19, no el canvi climàtic. En canvi, científicament i humanament té molta més rellevància el canvi climàtic.

Pel que fa al virus actual, fa por. El confinament actual pràcticament de la meitat de la població mundial, no s’havia donat mai i els ciutadans ens costa de normalitzar-ho i d’acceptar-ho. El fet de que ens diguin que en el darrer Consell de Ministres es va aprovar per unanimitat, sense discrepàncies, el confinament dur que havien negat durant més de quinze dies, es per enviar-los tots a casa. Segueixen defensant mesures iguals per col·lectius diferents. I segueixen donant consignes patriòtiques i unitàries i militaristes con si fos el rovell de l’ou de la ciència. S’han cregut que el Consell de Ministres és la cort del rei faraó? Si les mesures s’aproven per unanimitat és la prova més clara de que tots són incompetents i que com més aviat ens els traguem de sobre, més aviat podrem acabar amb la plaga. Comprenc que alguns membres del Consell de ministres no tinguin opinió sobre temes específics, però que sempre aplaudeixin amb les orelles les propostes d’un desnortat Pedro Sánchez, és realment preocupant. Això sí, ens els traurem de sobre sempre i quan no en vinguin de pitjors, avui representats per aquests partits patriòtics de l’oposició.

Per altra banda, desgraciadament tots coneixem a persones infectades, algunes fins i tot alguns han perdut la vida. El desconcert, a banda del desencert de molts governants, és clamorós, i hem de ser forts i optimistes per vèncer aquesta infecció tan greu, hem de saber prioritzar no anar units sinó cooperar en la mateixa direcció, perquè anar units segons el Gobierno s’entén  com uns a sota els altres. No minimitzo res, però quan en sortim ho farem en males condicions. I segur que les decisions que prenguem a partir del dia primer sense coronavirus, hauran de ser diferents de les actuals. El nou contracte social és imminent. 

What do you want to do ?

New mail

El dilema en el país del coronavirus

Enfront del Covid-19 hi ha diferents formes de combatre’l.

L’Estat, que representa el poder, no la intel·ligència, s’ha entestat a donar una solució sobre la que no es pot ni opinar. Es tracta de que en un context d’unitat absoluta -no s’admeten dissidències- i també amb una centralització total de les decisions, cosa que es mostra dient: totes les autonomies al darrere de l’Estat. Es proposa:

1.       Un confinament igual per a tots els territoris de l’estat. És igual el tipus d’incidència que tinguin respecte a aquesta plaga, és igual la infraestructura sanitària que tingui el territori en qüestió. Val a dir que per l’Estat, confinament vol dir mantenir l’economia en un cert grau de funcionament, no només de les empreses essencials, sinó moltes més. I vol dir que la meitat de la població està sense la protecció del confinament.

2.        Millorar tots els aspectes en l’assistència sanitària per fer front a aquesta plaga, sent conscients que no es pot canviar la infraestructura sanitària de la nit al dia, i que els problemes de material tampoc s’improvitzen.

3.       Algunes autonomies,  com la catalana i altres, mantenen una discrepància fonamental. Creuen que confinament, ha de ser confinament total. S’atura l’economia i es dona prioritat a la salut dels ciutadans. Naturalment es mantenen els serveis essencials, que ningú sap quins són.

4.       En el segon punt, millorar l’assistència sanitària, estan d’acord l’Estat i les autonomies.

Abans d’avançar més cal aclarir un punt. Una i altra estratègia està basada en supòsits, la veracitat dels quals és discutible. I que les dues variables, assistència sanitària i economia, són dos variables amb un comportament desconegut. Per exemple, l’economia com a ciència està basada en teories raonables. És a dir, hi ha economistes que intenten explicar la realitat del comportament econòmic a través d’un algoritme, que rep el nom de teoria i alguns volen fer creure que és indiscutible. La realitat ens demostra que cada dia hem d’anar ajustant/canviant aquests algoritmes per representar el comportament econòmic. Com a conseqüència podem dir que el resultat d’una i altra no deixa de ser una aposta quantitativa, no qualitativa.

Amb aquestes consideracions tenim les dues estratègies, quina diferència  és aturar l’economia al 90%, o deixar-la en un 50%. En els dos casos se suposa que l’economia s’atura durant un temps concret, per exemple un màxim de dos mesos (o quatre, com ja s’està dient ara).

a)     No aturar del tot l’economia (deixar-la en un 50%):
No sabem què passaria quantitativament, però sí qualitativament.

És posa en risc de contagi a la meitat de la població treballadora, i a la resta s’incrementa el seu risc, amb el consegüent efecte d’infeccions immediates, col·lapse de la sanitat, augment del nombre de morts, costos creixents de la sanitat.
Es redueix el nombre de treballadors que es queden sense salari.

b)     Parar del tot l’economia (aturada en un 90%).
No sabem que passaria quantitativament, però sí qualitativament. Disminueix el risc de tota la població. l’efecte contagi es redueix.
El col·lapse de la sanitat no es produiria o es produiria en molta menor quantia.
Augmenta el nombre de treballadors sense salari, i que per tant, s’haurà de cercar una solució perquè això nom passi.

L’alternativa atur parcial economia, comporta:

col·lapse sanitari --> més morts --> més infeccions --> menys compensacions dineràries a la societat*

L’alternativa atur total economia, comporta:

No col·lapse sanitari --> menys morts --> menys persones infectades ..> més compensacions econòmiques*

·        *Les repercussions econòmiques són encara més discutibles, No està clar que mantenir l’economia a un 50% sigui més suportable per un estat que no vol que ningú quedi despenjat.

No soc capaç de posar xifres, però si m’atreviria a defensar que l’equació volent o sense voler iguala morts i economia, en el senti de que una alternativa provoca més morts i l’altra provoca més costos econòmics.

No ens han preguntat que preferim, però em sembla que clarament els ciutadans triaríem salvar persones, ki el Gobierno ha triat salvar l’economia.

Nota:  no m’atreveixo a posar ni xifres, ni tampoc he volgut entrar en el que el Gobierno ha anomenat “la mayor movilizaciòn de fondos de la història” perquè és pura “camama”. En tot cas reprodueixo un gràfic que publica Vilaweb (26.3.2020) de l’informe de científics que aposten per les persones (.https://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-te-un-informe-que-preveu-200-000-morts-coronavirus/)

Aznar&Botella

Sabem que hi ha ciutadans que no respecten les ordres del govern. Això és més greu quan afecta a la salut de tota la població, i quan afecta a persones que tenen o han tingut responsabilitats en el govern. El duo Aznar&Botella són uns dels assenyalats.

Aznar és reincident. Encara recordo davant d'una campanya contra l'alcoholisme, que mig torrat sortia en una festa del vi i deia: "a mi ningú m'ha de dir quan puc o no puc prendre'm una copa".

Crec que el govern hauria de ser exemplaritzant i enviar a la guàrdia civil a detenir el matrimoni Aznar&Botella i confinar-los a Madrid. Naturalment, amb les sancions que correspongui.

O seguim amb la cantarella de que la justícia, les normes, són iguals per a tothom? Ara estem a punt de fer canvis que afecten a la Corona, es podria aprofitar per resoldre aquests casos de comportament execrable d’alguns ciutadans. Fem-ho?

Passejant per Marbella, el de les ulleres de sol no és un mafiòs, és Aznar