Acabem de fer la Via catalana per la independència. Ha sigut un èxit, cívic i
polític. Els catalans sabem què volem. Ara bé, des del Govern de Madrid,
entenen alguna cosa?
La primera en piular ha estat la
Vicepresidenta del Govern. Aquesta pobre dona no entén res de res. La seva
reflexió, que vull creure que és una autocrítica, és que els polítics no han de
propiciar les divisions. Doncs molt bé, que ho practiquin!
Afegeix que també s’han d’escoltar els que es
queden a casa, la majoria silenciosa. I això com es fa, senyora vice-presidenta?
No li sembla que un sistema millor és demanar als ciutadans que votin i així sabrem a
qui s’ha d’escoltar?
Un altre membre il·lustre del govern del PP
—Montoro— diu que tot som iguals. Escolti ministre, no m’insulti. Jo no sóc com
vostè. Jo sóc una persona que em considero tolerant, cívica i amb una certa
cultura. Sóc diferent! Sé alguna cosa d’economia i alguna cosa d’història,
perquè m’he preocupat de llegir. Per què no prova de fer-ho?
