Fernández Díaz, un home naïf o un delinqüent sense consciència

L’historial de Fernández Díaz és la d’un home que sempre s’ha “dedicat” a la política. Però cal destacar la seva ideologia: la d’un home que va descobrir a Déu en un viatge oficial (¡) a Las Vegas. D’allí a aproximar-se a la secta de l’Opus va ser una cosa natural.

Dels actes i delictes d’aquest senyor no cal ni parlar-ne. Estan immortalitzats en gravacions, documentals, fets, lleis inconstitucionals, el “misteri” de l’obstrucció a la investigació del 15 morts del Tarajal, la llei mordassa, la conspiració contra polítics que no són del seu partit…

Fa ben poc encara treia pit en un sopar amb membres del Cercle Jove del Liceu. Qui deuen ser aquests individus? Com és que els ve de gust convidar a aquest home? Com és que li aplaudeixen les gràcies del nacionalisme espanyol més ranci?

Tal com van les coses ben segur que dintre quatre dies veurem el rei com el retribueix amb una medalla a no sé quin mèrit, tal com ha fet recentment amb el presumpte delinqüent Martín Villa.

El discurs del rei

Avui, al congrés, hauria hagut de ser una festa de la democràcia. De reconeixement dels avenços i de reconeixement del dèficits, que encara són molts. Però el rei no pot dir segons quines coses, no té autoritat per a fer-ho. I per altra banda s’han sentit crits de Visca el rei! Com si ell hi tingués alguna cosa a veure. El que es commemorava era el trànsit des d’una dictadura a una democràcia vigilada, un gran avenç, en la que els “pares de la pàtria” hi van estar d’acord.

El que sí ha dit el rei és que “cal respectar la llei”, caram amb la cançoneta! No diu quina llei, la democràtica, la que no ho és, la que han imposat uns quants per sobre dels altres, la de les lleis que no es poden reformar… Però si es refereix a la llei vigent, d’aquell hemicicle, ple com un ou, haurien hagut de fugir de forma immediata molts dels assistents. Allí hi havia tot un govern —l’actual— imputat per fets obscens, des de la corrupció, a l’odi, a la prevaricació, a l’apropiació indeguda i molts d’altres, gent que no compleix la llei. També hi havia personatges “excels” que procedien d’altres èpoques i que en el transcurs dels temps s’han procurat unes fortunes inexplicables. Són tots els que ho fan per amor a la pàtria, a la seva pàtria, la de la unitat indestructible que és una veritat revelada.

En canvi, la majoria dels tertulians de la televisió i de la ràdio, deien que quant al compliment de la llei és referia als catalans (¡) ¿Serà possible quan dia sí dia també surten escàndols de corrupció que farien avergonyir als més desvergonyits dels partits majoritaris?

No sé el que volia dir el rei, ni m’importa, però el que em resulta hilarant i penós, és que només pensin en que la culpa dels abusos dels governs centrals i dels partits majoritaris siguin per culpa dels catalans.

Si la festa era la de la democràcia, no sé que hi feien alguns dels assistents, ni tampoc el per què d’haver deixat entrar als molts imputats per delictes en fase d’investigació, ni al repartiment de medalles a una gent que no s’ho mereixen.

Pobre PSC, pobre PSOE...

És evident que han perdut el nord. Quan l’alternativa era Susana i Felipe estàvem desesperats. No hi havia res millor?

Ara amb un Iceta trastocat i amb un Pedro Sánchez acollonit perquè té por que li retreguin que no és prou nacionalista espanyol, ho deixen tot a l’atzar del que vulgui fer el PP, que és el partit que mana i que sempre ha de mirar endavant, perquè si mira enrere, no molt enrere, només el dia d’ahir, es troba amb una acumulació de corrupció que fa feredat.

Però no és això, no. És la ideologia. Diuen que són d’esquerres, però se’ls ha encomanat la urna-fòbia. Tot el que faci referència a un comportament democràtic (que en el seu imaginari vol dir que estigui dintre les lleis de la transició), és acceptable, però si no està en aquestes lleis i no hi ha manera de reformar-les, llavors és il·legal, és antidemocràtic. Diuen que lluiten contra la corrupció, però eviten que determinats comissaris declarin en la comissió “operació Catalunya”. Diuen que voler fer fora el PP però permeten l’aprovació dels pressupostos i de tot el que se’ls demani.

El segon problema és que darrerament s’han ajuntat amb el PP i el C’s perquè s’hi troben més còmodes. Comparteixen privilegis i això els va bé. No els demanarem pas que es facin l’harakiri?

El tercer problema és el de la comprensió lectora. No tenen perquè saber llengües i per tant, entendre el que diuen alguns editorials com el del NYT i, conseqüentment, han entès erròniament el que diu aquest diari, de la mateixa manera que ho han  fet la majoria dels diaris de més tiratge nacionals, propers a la caverna mediàtica. Alguns els atribueixen error en la lectura, altres els atribuïm ignorància supina i mala fe.

És el mateix que ha passat ara amb els alcaldes del PSC que col·laborin amb l’organització del referèndum, en que la direcció del PSOE està estudiant aplicar sancions. No només volen sancionar aquesta disposició, sinó que han anat més lluny distorsionant les explicacions introduïdes sobre Dinamarca i el Magrib, en el sentit que són dos països amb diferents percepcions. No ha dit res més, i ja han sortit els illetrats interpretant una comparació entre Catalunya i Andalusia.

El mateix error que han comés sobre l’editorial recent del NYT, que no han entès o no han volgut entendre, sigui com sigui fruit de la seva poca volada intel·lectual. No sé el nivell d’anglès d’Iceta i Pedro Sánchez, però una cosa és dir: my taylor is rich, i l’altre entendre una frase sencera en nun context, cosa que ni un ni l’altre superen el nivell de suficiència.

I com a darrer apunt, com és que al germà d’en Jan Guerra (segons denominació de Sala i Martín), no demanen sancions per la seva imbecil·litat i intenció d’estendre l’odi, quan demana l’aplicació de l’article 155 per a Catalunya? Vinga, Pedro, Iceta, animeu-vos a comportar-vos com si fóssiu demòcrates.

El savi no diu el que sap, el neci no sap el que diu

Com deia ahir... el notari tertulià de 8TV va ser molt dur amb la comparança de Puigdemont, segons ell, entre e terrorisme i el procés. A Aquest senyor li deu haver passat com a un il·lustre personatge de la nostra literatura, que de tanto leer, se le secó el cerebro.

Jo encara recordo que en un sopar a les 7 Portes on el tertulià era ell, va dir una cosa que a molts ens va deixar garratibats: “l’autonomia és el mateix que el federalisme, ho diré en unes altres paraules, és com en una comunitat de veïns, on cadascú a casa seva fa el que li sembla i les decisions comunes es prenen entre tots”.

No li vam dir res, alguns com jo perquè no li interessava el que deia aquest senyor, altres, els que el patrocinaven, no sé perquè. 

Que li sembla aquesta comparança, sabia e què es deia?

Li sembla fantàstica la metàfora en un país on el govern central imposa la llengua, es vol carregar la immersió lingüística, no vol parlar del finançament ni de la seguretat, posa mà a la caixa tantes vegades com li ve de gust... i podria seguir, però no és el cas.

Ara ahir vam sentir com el fiscal modèlic Sánchez-Ulled, comparava l’acció “delictiva” de comprar urnes amb la de comprar una pistola. Què li deu passar al cap aquest senyor que se li va acudir aquesta metàfora? A continuació, per reblar el clau, va sentenciar: “els assumptes polítics no van a judici”. I què va passar als tertulians “d’ordre” que cap d’ells li ha tirat en cara?

Evidentment no faré seguiment de sí li diu al fiscal que “no sap el què és diu”, però auguro que no dirà res, això ja li sembla bé.

Jo li recomanaria que seguís ens els consells de portes giratòries que allí la vida és més tranquil·la i gratificant,  i es deixi de fer de tertulià, que només li portarà mal de caps.