El Prestige un altre cop ...

Novembre, 2002

Subdelegado do Goberno (A Coruña)

¿El barco va muy lejos?

Fomento

Huy, ya está, Madre de Dios, estará a treinta y tantas millas.

Subdelegado

¿Treinta y tantas?

Fomento

No, como siga así, este llega a Groenlandia.

Subdelegado

Bueno, pues que llegue allá.

Fomento

Sí, joder.

Subdelegado

Vale, muy bien.

Al cap de 16 anys de la tragèdia del Prestige el Tribunal Suprem ha dictat nova sentència, esmenant l’anterior que atribuïa responsabilitats a l’Estat. La sentència diu que es repartiran els diners (hauria de dir el boti, total més de 1.500 €) les administracions d’Espanya i França, la Junta de Galícia i 269 afectats entre particulars, empreses, mancomunitats i societats. Aquest fet és remarcable per vàries coses. Una, que el Suprem està molt enfeinat, ha trigat 16 anys en donar una “sentència definitiva”, com diuen aquests nois del Suprem. I afegeixen “definitiva” perquè és ben clar que als que els imputen el pagament de la indemnització, els diran botifarra, i recorreran una sentència que no se sostén. Dos, que novament aquests nois del Suprem han rendit acatament a sa majestat, el govern espanyol, quan va quedar ben clar la frivolitat i incompetència de Rajoy i Aznar. Cal reproduir tot el que van fer? No ens va quedar clar a tots els ciutadans que el problema va ser les decisions preses per aquests inútils? Encara ens queden restes a la memòria. I quedi clar que el que més ha rebut, com és costum en el Suprem, és el que menys culpa hi té, el capità del vaixell que va seguir les ordres dels sicaris de Rajoy.

Hi podríem afegir més coses: com és que ni la Fiscalia ni el Tribunal de Comptes no investiguen aquest assumpte i les responsabilitats personals del Govern del PP per demanar una indemnització als autèntics responsables —Aznar, que no es va atrevir ni a baixar de l’helicòpter en la seva visita al desastre, i Rajoy, que encara està amb els “hilitos de plastilina”, per no parlar de Fraga que estava caçant amb algun impresentable i no va poder atendre aquest problema—.

I posats a demanar com és que no investiguen l’estafa de Castor, ni la sortida de diners dels bancs a Catalunya per provocar un pànic que hauria pogut desencadenar una crisi que hauria situat el país al costat del precipici; ni perquè van fomentar la sortida d’empreses de Catalunya; ni perquè avui el Govern de l’Estat té una línia de negoci oberta de venda d’armes amb països terroristes; ni perquè no investiguen les companyies elèctriques que de forma monopolista  fixen les tarifes elèctriques segons els convé; ni perquè els ministres d’indústria ho han beneit; ni perquè...

Podríem concloure que és perquè tenim les institucions més xarones i casposes del tot el món mundial...

Avui comença el judici...

... que canviarà la història d’Espanya i deixarà a la justícia espanyola en el lloc que li correspon

És el judici contra el Parlament de Catalunya, contra el seu Govern i contra els dos dirigents socials de l’independentisme.

Tenim la sort que el judici es transmet per televisió, i el resultat és impagable. Veiem tot el tribunal assegut orgullosament a les seves poltrones, i per damunt d’ells, el president Marchena, que avui, per sort i per decència, s’ha deixat les medalles a casa. Però, quin goig que fan... i semblen bones persones...

Les defenses s’ha concentrat en posar sobre la taula que el Tribunal Suprem no té competències per retenir aquest cas. La forma com ho han explicat és força clara i entenedora.

Desprès ha vingut la Fiscalia que ha explicat com es poden retorçar els arguments. De seguida a posat sobre la taula que “el procés és un atemptat greu als interessos d’Espanya”. I es queden tan amples. No ha dit res de que s’han inventat fets, que s’han falsejat testimonis, s’han induït informes falsos, s’ha menyspreat la justícia europea, i de les moltes irregularitats que s’han comés -conegudes, manquen les desconegudes- i que vicien de cap i de nou tot el judici. També ha tingut la barra de dir que ho ha de jutjar el Suprem perquè la derogació de la Constitució estava en les intencions del sobiranisme. Aprofita la fiscalia per inventar criteris que no estan en la llei, com: que no hi ha hagut actes violents, però que en el delicte de rebel·lió alguns actes no cal que siguin violents.
La Fiscalia ni ha volgut comprovar la instrucció del crack Llarena, i dona com a bo, i diu sense posar-se vermell, que la DUI es va arribar a publicar en el DOGC. Així anem, aquesta és la justícia seriosa que tenim...

I això no és tot, l’advocacia de l’Estat també hi ha dit la seva: els fets a l’estranger existeixen, i per petits que siguin són suficients per donar competència a aquest Tribunal. Olé! En canvi, no han sabut argumentar perquè la causa havia de jutjar-se en el Suprem.

Quedava la cirereta. L’advocat de VOX, vol dir la seva -que ja no té cap interès-. Només remarcar que VOX, a qui es dona el privilegi d’acusació popular, és un partit que a més de tenir una escassa representació, en els seus Estatuts té més d’una proposta anticonstitucional -es a dir, són delinqüents-. Per si algú no ho nrecorda, son els successors de "manos limpias", els extorsionadors, els xantagistes. Però la justícia espanyola -i el Govern espanyol- són tan bons que a tot això no li donen la més petita importància. Vox i els jutges defensen varies propostes contra la Constitució, i nper compensar defensen amb violència la unitat d’Espanya.

El TS, per mostrar la seva cara més agosarada, abans que s'acabi la vista prèvia on es determinarà si son competents per quedar-se aquest cas, ja comença a citar testimonis, perquè es veu que ja tenien presa la resolució, i ara no perdran el temps en discutir aquestes bajanades. 

De la justícia i de la corrupció

Dia sí dia també surten nous escàndols del PP. Com ells diuen són coses del passat. Ara bé, hi ha dues operacions que van gotejant informacions, totes fastigoses. L’operació Kitchen i l’operació Gürtel. De la primera han sortit gravacions del comissari Villarejo on queda clar la implicació de la Cospedal i del seu marit en una acció delictiva. La justícia ha estimat que, de moment, només han d’imputar al xofer de Bárcenas.

De la Gürtel, resulta que en degoteig constant de noves informacions -sempre de la premsa perquè la fiscalia no vol o no sap investigar res de tot això-  resulta que el segon de Jorge Fernández Díaz estava en contacte amb Villarejo per organitzar també operacions il·lícites. Naturalment, en aquest cas es deurà imputar a l’amo del bar on tenien lloc aquestes reunions secretes. És un costum del Tribunal Suprem.

Per altra banda resulta que el jutge del cas Gürtel ha dimitit del seu lloc d’instructor de la causa. L’hauran amenaçat de mort la màfia de la Gürtel? Què ha passat?

Mentre, Casado més conegut com “el delinqüent corrupte”, continua dient bestieses una darrera l’altre, al Congrés o davant els mitjans de comunicació. Però no parla del seu màster de la senyoreta Pepis (que els jutges amics el van exonerar), ni de la seva implicació amb la Gürtel.

I el corrupte Aznar segueix la seva campanya d’intoxicació contra Catalunya. Tot això li serveix per no donar explicacions de com va anar la creació de la Gürtel en el seu temps, ni d’on ha sortit la seva més que considerable fortuna.

Rar, rar, rar, ...