Els mitjans de comunicació, els de la
capital d’Espanya
Em
refereixo a determinats partits de l’oposició i a la majoria dels mitjans de
comunicació de la capital d’Espanya, com són El Mundo, El País, ABC, i la
majoria de tabloides, així com emissores “privades” que es troben a gust —com
la Cuatro i la Sexta— quan es troben en plena baralla del procés (que fent una
gracieta diuen “prucés”), en la situació d’un Goliat que ataca per terra, mar i
aire a un David. I no solament la superioritat de forces —que les tenen totes—
sinó també han sabut corrompre a una part nombrosa de fiscals i jutges a una
policia que no ha sofert encara la transició.
Davant
l’allau de bestieses que promouen especialment la fiscalia —o si més no és la
que dóna la cara— que ho estan prohibint tot, que estan estenent el delicte de
sedició de forma desenfrenada com si estiguéssim en l’etapa estalinista, els
conductors dels programes —mai més ben dit— fiquen el dit a la llaga, si
l’entrevistat no diu el que n’esperen, li repliquen com si fossin els jutges,
per tal de fer anar l’aigua al seu molí.
S’enfaden
quan senten que els diem! Premsa española,
manipuladora. S’enfaden, però hi ha algun dubte que la premsa espanyola
afegeix llenya al foc contra Catalunya?
Ahir
mateix una tertuliana en una televisió de les que he mencionat, explicava que
en el Congrés un diputat havia posar en qüestió si l’estat podia enviar tota la
policia que ha enviat a Catalunya ja que l’estatut del 2006 ho prohibeix si no
es donaven unes condicions, com la petició, i que probablement el president
Puigdemont tractarà aquest tema avui en la reunió de seguretat.. La conductora,
molt ràpidament ha posat sobre la taula “la contradicció” que si ara a
Catalunya no hi ha altra llei que la del Referèndum, Puigdemont no pot recórrer
una llei que ja no és de la seva obediència, per tant, i ho diu amb una certa
mala llet, ha de ser com a mínim coherent. La presentadora oblida que no està
clar el que farà Puigdemont, i que si realment l’estat està d’acord amb que
l’única llei és la del Referèndum, em sembla que tots estarem més contents que
unes pasqües. I també oblida que no dóna la més petita importància al fet que
el govern central es passi pel forro el compliment de les lleis, potser perquè
ja hi estem acostumats.
El PSOE
El
Partit Socialista i el seu apèndix el PSC, que per voluntat expressa de Iceta
ja no pinta res— demanen de forma furibunda que no es voti, que és il·legal,
una expressió que com ja els ho han dit els millors juristes del país no és
certa. Ni és il·legal, ni és delictiva, però ells erre que erre. I no diguem de
les mòmies d’ultratomba, com Felipe González, Alfonso Guerra, i aquell ximple
que no recordo el nom que havia sigut president de Extremadura.
Del
C’s, ningú n’espera res. Són una gent
sense ànima, sense substància, que una vegada van dir que volien l’extinció del
català ja van considerar que havien cobert els seus objectius. Ara l’Arrimadas,
parla del que necessiten els ciutadans i ens surt amb una tercera setmana de
permís en cas de naixement per als homes. Aquesta és una petició que, com queda
clar, reclama tot el país a tots els racons i tribunes.
Les Institucions de la Justícia
Les
Institucions de la Justícia no han passat encara una sortida del franquisme, no
tots, però sí els que estan en els Alts Tribunals.
El
Fiscal General s’emporta tots els mèrits de la tensió que han creat a Catalunya.
Primer per les accions empreses per la fiscalia que ningú no ha entès, fins que
ja no ha quedat altre remei que desautoritzar-lo i treure-li el comandament.
Suposo que el Fiscal general no li haurà passat pel cap dimitir, però després
de la revocació del Congrés i de ,les moltes irregularitats comeses pels
fiscals, seguint les seves ordres, no li queda més remei.
La
Fiscalia ha perdut la poca credibilitat que tenia quan ha entrat l’ordre de que
la policia ha de controlar els menors que puguin anar a una manifestació.
Aquesta és una fiscalia estalinista.
El delicte de secessió
Basat
en un informe de la fiscalia, ple de mentides i fets falsos, absolutament
demostrables. L’audiència nacional ha admès a tràmit un expedient contra
persones concretes: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. L’audiència no té en compte
que els danys produïts en la concentració de protesta pacífica de la població,
van ser el trencament de vidres d’uns cotxes de la guàrdia civil —quin import
pot ser com a màxim de 500 euros— mentre que els danys ocasionats per la
guàrdia civil van ser la detenció d’unes persones de forma arbitrària i sense
cap respecte a les persones detingudes, sense que quedi clar quin va ser el seu
delicte. Emmanillats en el moment de declarar, detinguts davant la família
d’una forma cruel. Això senyors jutges no té cap valoració? Això no és un
delicte d’una impotència màxima? I una altra pregunta: és sedició promoure
l’odi amb informacions falses des de les institucions de l’Estat? No trenca la
convivència i l’estat, aquesta forma d’actuar? Senyors fiscals, i jutges, a què
esperen per imputar per sedició a tot el govern espanyol. I encara que estem
acostumats a informes falsos per aquestes institucions, què em de fer amb els
fiscals que els publiquen només per genera odi?
Avui
han aparegut a alguns barris una invasió de cartells dels nacionalistes, o
alguna cosa més, espanyols. No s’atreveixen a dir el que pensen, només una
bandera espanyola i per simular una equidistància la senyera a l’altre costat.
Ho han empastifat per tot arreu, tapant senyals de trànsit i embrutant les
parets públiques, on no hi trobareu cap estelada. Les estelades i les senyeres
les exposem a casa. El que em sorprèn és que amb els milers de guàrdies civils
i policies que ens han vingut a ajudar, no hagin detingut a aquests impresentables,
que amb les seves accions propagandístiques poden fins i tot causar accidents
greus de circulació. Segurament és perquè han de vigilar i detenir a els menors
que vagin a les manifestacions pacífiques i reivindicatives d’un dret a exercir
el vot.
