El Govern Central (no la justícia), desestima la demanda d'Ada Colau

La fiscalia afirma que insultar a Ada Colau qualificant-la de proetarra és llibertat d’expressió. Recollons amb la fiscalia!

Ada Colau va interposar una demanda contra Cristina Cifuentes, una persona estúpida, pretensiosa i ignorant, perquè públicament, a la Radio Nacional d’Espanya va qualificar-la de proetarra sense cap justificació (vull creure que si el qualificatiu de proetarra és qualificat de llibertat d’expressió, dir estúpid a qui manifestament ho és, ni els passarà pel cap a la fiscalia de pretendre que és un insult). Per més cara dura, Cristina Cifuentes ni es va presentar el dia del judici, hi va enviar el seu advocat (pagat amb diners públics).

Mentre, el Govern Central determina què és legal i el què no ho és. El mateix president Rajoy s’atreveix a qualificar d’il·legal una llei que emana del Parlament català, amb una total manca de respecte per aquest Parlament.  Afirma que el Tribunal Constitucional pararà aquestes lleis inconstitucionals. L’única interpretació plausible és que el Tribunal Constitucional estigui a les ordres del Govern Central, com sembla ser que així és, doncs allí hi té més d’un afiliat al seu partit i altres de procedència franquista. Un Govern Central sense vergonya i unes institucions corrompudes.

I tenen la barra de parlar del “desafio catalán”!

L'ètica de José Bono

La barra i covardia de l’exministre —Josè Bono, més conegut com Viva Ejpaña!— amb moltes històries tèrboles al seu darrera, surt ara enfangant a un President de la Generalitat catalana que no es pot defensar. Per més que s’endevina fàcilment que qui realment s’enfanga és ell mateix.

Que s’ha perdut la vergonya ho constatem pràcticament cada dia. El País, que s’ha apuntat al pim pam pum contra Cataluña, publica un article de José Bono que fa riure si no fos per la misèria intel·lectual i d’ànima que mostra el seu autor que s’atreveix a pùblicar ara una historia que un dels afectats —Pascual Maragall— no pot rebatre.

Les expresions, l’odi, la miseria i la prepotencia que destil·len les seves paraules donen idea del personatge. Sr. Bono, a què ve ara aquesta historia? Ja sabem que vostè és un nacionalista autèntic, que per la patria, la seva, faria el que fos convenient, fins in tot mentir o aprofitar-se del càrrec, com ara fa. No hauria sigut millor que seguís en el seu ostracisme i permetent que els ciutadans d’aquesta Espanya que vostè tan estima puguin oblidar-se de vostè?

Recordo tot el que es va publicar a la premsa i encara no s’ha aclarit sobre el seu insòlit patrimoni, sobre la seva hípica, sobre embolics amb l’Opus, amb històries sobre el Pocero i moltes altres coses no aclarides a les que finalment la premsa, fidel al poder, ha decidit oblidar, a l’igual que la justicia.

Senyor Bono, deixin’s tranquils per favor! Demani disculpes i desapareixi.

http://politica.elpais.com/politica/2014/09/13/actualidad/1410635166_717584.html

La Diada de l'11 de setembre del 2014

Crònica d’un ciutadà qualsevol

Comença a clarejar el dia amb un concert de 300 violoncels. Composició del mestre Guinjoan, suposo que creada pels instruments que l’havien de tocar (una musica una mica estranya). Tots els músics atents i concentrats. N’hi havia de totes edats, fins i tot un de 6 anys, procedents de totes les escoles de música del país. Un bon començament.

Sortim a donar un vol i veure el nostre tram de la V baixa al que ens havíem apuntat (tram 2). Molta gent per carrer, tots abillats amb la samarreta, vermella o groga. Encara falten moltes hores per les 17.14

Passem davant de “la Caixa”. S’han oblidat de posar la senyera. L’11 de setembre no es deu celebrar a les societats anònimes transnacionals. En canvi no se n’ha oblidat el Sr. Lara, ni el Sr. Isidoro Álvarez, tot i estar ingressat en l’hospital. Qui deu tenir cura de la comunicació i la imatge a CaixaBank? Per altra banda han posat les proteccions a la porta d’entrada principal per preveure futurs aldarulls, ja que segons el CESID es preveuen problemes. Els provocarà el CESID? Són ells els que han enviat un missatge a tots els inscrits a la V baixa dient que millor que els ciutadans ens quedem a casa, ja que correm perill? La Caixa posant aquestes proteccions expansiona l’onada de temor a la violència?

Al mig dia, posem la TV. Fent zàping ens aturem a La Sexta (Al Rojo Vivo), normalment tertulians variats amb predomini de carques i xarucs, però no tant com a altres tertúlies.

En aquest cas el president d’Acció Catalana, el president de Ciudadanos, el representant de Sociedad Civil Catalana, i altres. S’emet des de la Plaça de Catalunya. Darrera mateix del plató hi ha un grup d’independentistes que criden constantment: independència! Alguns dels tertulians es queixen perquè se senten insultats, perquè els diuen espanyols!

Aquell noi tan eixerit que és el president de Ciudadanos argumenta sòlidament: la llei no ho permet, la Constitució no ho permet, la Constitució només es pot modificar si ho acordem tots, i com que som majoria, no ho farem, ... etc. etc. Un discurs engrescador.

El tertulià Joan Sardà, com sempre, una de freda i una de calenta. Res de nou a l’oest. Es pot parlar de tot a Catalunya? La majoria diu que sí. El president de Ciudadanos diu que no (?). La Sra. Sánchez Camacho aclareix que encara que hi vagin dos milions de persones a la V baixa, a Catalunya som 7,5 milions. Se’ls ha de consultar a tots, un a un. No explica com ho farà. Sembla com si volés dir que tots els altres la voten a ella. La pobra, des que els electors no l'estimen ha acabat de perdre el senderi.

En canvi, ningú parla de que Madrid és un desert intel·lectual total. Ni un polític, ni un periodista, ni un intel·lectual, s’atreveix a dir alguna cosa en favor de Catalunya i dels catalans. Tothom s’apunta a veure qui la diu més grossa contra Catalunya i els catalans. Els mitjans, de forma genèrica, i una majoria molt àmplia, s'apunten a la violència, a la mentida i a fer la pilota a Rajoy.

Les constants agressions a la llengua, el mal tractament quant a les inversions, el menyspreu constant als catalans, les informacions falses sobre els fets, la tergiversació  de la història, els problemes del finançament de Catalunya, la prepotència del centralisme, la incapacitat d’entendre que han creat un problema des de fa 300 anys; tot, al cubell de les escombraries.

Qui vol estar al costat d’unes persones com les que ens governen des de Madrid?

Per la tarda a les 4 hem d’estar a lloc de concentració. Em torno a preguntar qui deu ser el responsable de la imatge de “CaixaBank” ja que en el dia de la festa de Catalunya no posar-hi una senyera, sembla una manca de criteri notòria. Hi ha milers de persones davant de la seu central i alguns se'n adonen de la mancança. Una mica més tard, per una finestra de les escales de bombers, apareix una dona que mostra una estelada. De forma immediata apareixen els guàrdies de seguretat que la retiren.

Ens infiltrem dins la formació de la V baixa. Anem de color vermell. En general la gent està molt contenta i animada. Tot són cants i rialles. No hi ha insults per a ningú. De tant en tant crits d’independència. Es veuen famílies amb nens de 2 a 5 anys. Els porten a la manifestació com a continuació del rentat de cervell que els fan a les madrasses de la Generalitat (encara que diguin que són escoles). Ja se’ls veu, apunten a terroristes. Feina li dono al ministre Wert per fer-ne espanyols patriòtics. Pobre home, no està de sort...

Arribo a casa. Faig zàping de TV3 a 8TV. La transmissió ha sigut massa llarga, no saben ja què dir. El Cuní afirma que la manifestació és un èxit i ja avança que començarà la guerra de xifres (per què ho deu dir si encara no hi ha cap més versió?). Porta a tertulians ad-hoc, per aigualir una mica l’èxit. Connecta amb Tarragona on es veu que hi ha un important acte polític. El primer és Alberto Rivera, que torna a repetir les mateixes bajanades que al matí, però ja afegeix parlant de la corrupció, que potser el president Mas hi està implicat. No dóna cap dada més, però la merda queda escampada. Després amb la Camacho. Ídem de ídem. Tanco la televisió i vaig a descarregar les fotos que he fet i que em mostren coses diferents de les de 8TV. Cuní, ja t’ho faràs...

Finalment a les notícies informen que a la manifestació erem 1,8 milions mentre que la Sra. Llanos de Luna diu que només 500.000 (a Tarragona, la contramanifestació eren 7.500, sent molt generosos). Altra vegada un tema del ministre Wert, per què no ensenya a comptar a la Sra. Llanos de Luna?

Una mostra dels pressumpte terroristes, segons el CESID:

La democràcia està en perill?

El desembarcament del PP a Catalunya per contrarestar el sobiranisme està fent ús del joc brut. No és cap descobriment; és la seva forma de veure el món.

Només vull apuntar dues idees:

En contra d’aquestes onades que ens volen ofegar, hem de resistir, pacíficament, sense posar-nos nerviosos, perquè es tracta d’argumentacions inconsistents i interessades i gairebé sempre ridícules. Ara tenim preparat el nostre argumentari de per què volem marxar d’un estat en el que estem insatisfets, els motius són múltiples i no és el moment de fer la llista. No volem barallar-nos, només volem estar tranquils.

La segona idea és la que més em preocupa: Què faran els partits pro-consulta? Seran capaços de comportar-se sense fissures posant per davant l’interès dels ciutadans als interessos propis de partit?

Si mantenen el tipus i es comporten pensant en la societat catalana més que no pas amb els interessos de partit, ho tenim guanyat! Costarà més o menys, però ho tenim guanyat.

Hem arribat molt lluny. Ni un pas enrere!

 

Lligats a aquest tema dos articles molt interessants:

http://www.ara.cat/premium/opinio/Consulta-llibertat_0_1207079357.html

https://sites.google.com/site/gironaindependencia/2014-0905-la-temptacio-antidemocratica

Cospedal proposa una "gran coalició" amb el PSC, Unió, C's i UPyD per frenar el sobiranisme

 

He sentit a la ràdio el Sr. Sánchez Rodríguez, que es veu que és el portaveu del PP, sobre la coalició que proposa Cospedal—faig una interpretació personal de les seves paraules—. El que ha dit és que volen oferir una alternativa al sobiranisme, quan en realitat el que s’ha d’entendrer és que, com el PP de Catalunya és una merda lligada en un cordill i cada dia que passa se li veu millor l’orella i, que ha més, ha passat a ocupar l’honorable lloc de la instrascendencia dins la política catalana, per preservar les poltrones de la política no tenen més remei que ajuntar-se tots aquells que fins ara els ha anat prou bé dependre de Madrid.

Per acabar-ho d’amanir la Cospedal va proferir uns quants insults dirigits als catalans i als sobiranistes (que som majoria), tractant-nos de totalitaristes de la pitjor espècie. Val a dir que aquestes paraules són fruit de la seva ignorància, de no calibrar el seu sentit etimològic i d’haver oblidat que si algú té unes arrels totalitàries i autoritàries, és el PP, que procedeix directament del franquisme, per més que s’hagi més o menys reciclat.

Els convidats a la festa sembla que no els ha entusiasmat la proposta. Uns vull creure per decència, els altres per necessitat de preservar el seu càrrec. És a dir, és una proposta sense cap futur i, si els partits polítics tenen com a primera premissa la conservació del poder, en aquest cas, els partits convidats i el que convida, és encara més clara aquesta condició.

És l'hora dels adéus?

Encara hi sou a temps

Ahir en un acte de l’ANC de Sarrià, Sala i Martín va presentar el seu llibre “És l’hora dels adéus” molt oportú pel moment en que vivim. Sala i Martín, com sempre, en el seu llenguatge pedagògic i certament amb algunes dosis d’humor, fa una reflexió sobre els moments que s’aproximen a tota velocitat de l’11.9 i del 9.11.

Un llibre de 223 pàgines (lletra llegible) i text fàcil, amb argumentacions solvents.

Desprès de una colla reflexions i argumentacions sobre temes com el de les amenaces ridícules de l’Estat espanyol, de la viabilitat econòmica de Catalunya, de les balances fiscals, de les bronques diàries dels obscens ministres del PP, de les agressions contra la llengua, etc., deixa dues idees clau: que els espanyols i els catalans són dues maneres diferents de veure el món, que ni uns ni altres són malvats de solemnitat, podríem dir que som diferents, i l’altra, que a partir de la independència el que passarà és que decidirem nosaltres, i que si ho fem bé, el país anirà bé i que si ho fem malament el país anirà malament.

Paga la pena la seva lectura i en un parell de tardes crec us el podeu llegir. Augmentareu la vostra autoestima i solidificareu els vostres arguments en pro de que vivim un moment irrepetible, un moment en que molts catalans haurien volgut viure.

Rajoy reclama el compliment de la Llei

Sense voler tot aquest estiu hem hagut de sentir la cantarella del Sr. Rajoy en el sentit que ell, el president del Govern d’Espanya, no pot permetre l’incompliment de la llei. I ho diu com si fos una veritat revelada per algun dels déus que protegeixen la sagrada unitat de la pàtria, i també sense que li tremoli la veu i sense posar-se vermell (és una derivada de molts anys de fer política: es perd el sentit de la realitat).

El president del Govern espanyol com capdavanter del compliment de la Llei, potser hauria de tenir en compte que el seu govern, té el rècord d’incompliments, tant pel que fa a Catalunya com pel que fa a les qüestions democràtiques. Pel que fa a Catalunya només cal revisar els 23 punts que el president Mas li va lliurar no fa gaire, dels quals no se’n sap res de res. Incompliment quan a invasió de competències, quan a pagament de diners, quan a lleialtats institucionals, quant a maltractament de la llengua, quant a insults sense justificar.

I pel que fa a la Llei de consultes catalanes, està clar que si el Govern presenta un recurs al Tribunal Constitucional (aquests tribunal tant prestigiat i tan  poc polititzat), ipso facto, la llei queda suspesa. Ja ho entenc. Però quina garantia té el Govern espanyol que el Tribunal Constitucional doni entrada a aquest recurs? Ho saben perquè són els seus empleats? Per què tenen aquesta seguretat?

http://www.vilaweb.cat/noticia/4208945/20140902/govern-espanyol-incompleix-sistematicament-sentencies-tc-catalunya.html