Soraya i la concòrdia

Els missatges del govern del PP pretenen vendre la idea que volen resoldre els problemes dels “trencaments de la convivència” entre els ciutadans catalans, cosa que evidentment no passa a la resta d’Espanya, i del retorn a la llei del govern de la Generalitat, que tampoc passa a la resta d’Espanya.

Ahir hi va haver una gran manifestació a Madrid en la que el crit de concòrdia va ser “Puigdemont a la prisión”, “a por ellos” “que no nos engañen, Cataluña és -de- España” i altres eslògans d’aquest tipus. Hi donava suport el PP amb els seus representants, Cristina Cifuentes i Pablo Casado, que es trobàvem com a peix a l’aigua.

Evidentment amb grans aplaudiments a les detencions de persones i a les imputacions i denúncies d’una fiscalia general que et posa els pèls de punta.

En cap moment es contempla el fet -incontrovertible- que Rajoy ha vulnerat la Constitució en l’aplicació del 155, ni tampoc que la fiscalia general ha posat a la presó als Jordi’s per delictes inexistents, i pretén també posar a la presó al president Puigdemont forçant les proves fins a límits de la delinqüència.

Avui la manifestació toca a Barcelona. He vist la concentració a la plaça Artós -ja és un clàssic-. He sigut testimoni d’un petit accident verbal. Una home gran, potser 80 anys, ha interpel·lat a un home d’uns 40 anys que duia una bandera espanyola. No ho he sentit, el que he sentit és la seva resposta airada i amb amenaça física de “xulo de barri”: “catalán de mierda”, “eres un hijo de puta”. He intervingut reprovant aquest llenguatge i l’insult. Ha quedat en res, però, això és el que hi ha.

És aquesta la concòrdia i convivència que defensa la Soraya? 

Les primeres mostres de la "normalitat Rajoy"

Ahir a l’hora de sortida dels col·legis, a la plaça Artós es va reunir tot una colla de joves, molt joves, molts d’ells escolars de les escoles que porten uniforme del barri de Sarrià, que amb banderes espanyoles cridaven ben fort “Viva España”. Cap problema. Hi tenen dret. També es van sentir crits de “al paredón” i “Cataluña és de España”. Per la nit vam saber que aquests nois i noies i també molts adults, van baixar per carrer Balmes, van agredir diverses persones en el seu trajecte, van entrar al CIC i van agredir professors i van anar a la Diagonal davant de Catalunya Radio on van provocar aldarulls i van trencar vidres d’aquesta emissora. Alguns d'aquests patriotes feien el signe de C's -un cor amb les mans- com volen dir: com us estimem us estomaquem. No hi ha notícia de detencions. Normalitat Rajoy.

Hores abans havíem vist com des del Senat es va ovacionar fervorosament l’aprovació del 155, que com tots sabem el veritable objectiu és fer mal als catalans, als seus càrrecs electes, perjudicar Catalunya i destruir les Institucions catalanes.

Un espectacle llastimós. La política ho suporta tot, però a l’espècie humana se li suposa uns valors que estan per sobre de la política, en el que la venjança, la maldat i l’odi n’haurien d’estar al marge. Normalitat Rajoy.

Poc després el propi Rajoy va explicar en que consistia l’aplicació del "suau" del 155. Cessament de tot el govern, ocupació per Rajoy i els seus còmplices dels càrrecs elegits democràticament, persistència en el no diàleg, i el retorn a la “normalitat”. Un discurs que podria ser un exemple dels foscos temps de la història.

Rajoy no té consciència i, per tant, no pateix i pot dormir i fer vida normal tot i ser el responsable d’aquest disbarat que ocasiona danys profunds a persones que han intentat fer política. No es conforma en cessar-les, no. Vol deixar-los en la misèria, vol apropiar-se dels seus patrimonis, vol fer-los mal de veritat. Un comportament monstruós i fastigós.

Per arrodonir la cosa, Rajoy posa com a responsable de Catalunya a la vice-presidenta. Un altre disbarat; tothom sap que és una dona que no té cap simpatia a Catalunya, o més ben dit, és una de les responsables de molts dels fets delictius que ha comés l’estat contra Catalunya. Sap que l'aplicació que ha proposat del 155 és anticonstitucional, però se n'hi en fot. Normalitat Rajoy.

Amb nocturnitat, Zoido, un dels ministres execrables del govern, ha destituït a Trapero. És el continuador de la política del corrupte Fernández Díaz, enxampat en una llarga actuació de mentides contra Catalunya, i que, a l’igual que Zoido, es va dedicar a donar medalles a policies corruptes. Cal recordar que Zoido no té cap legitimitt per haver sigut reprovat pel Congrés. Normalitat Rajoy.

La darrera operació de Rajoy és la convocatòria d’eleccions pel dia 21 de desembre. Té moltes lectures que ja les faran els “experts” i “llepes”. Una de les reaccions, tal com ja ha dit la CUP, és no presentar-s’hi. Jo, personalment, si no canvien les coses, no aniré a votar en unes eleccions que considero són il·legals —convocades per un directori autoimposat sense cap legitimitat—. Us imagineu que a les eleccions hi hagi només un 10 o un 20% de vots sobre el cens? Serien considerades per vàlides?

L’abrandada reacció dels indignes Sánchez i Rivera. Aquests nois que en el seu dia van assegurar que el més important era treure a Rajoy de la Moncloa, s’han posar —sense condicions— al servei de Rajoy. La corrupció del PP que aquests dies ha aflorat, no mereix cap comentari per part d’aquesta “oposició”.

I finalment, ens queda la trista actuació de la justícia. Un fiscal general revocat que destil·la odi pels seus porus i que s’ha posat al servei incondicional de l’executiu del PP, retorcerà la interpretació de les lleis fins a límits insospitats. És igual que la llei digui que la secessió ha de ser violenta per ser punible, el fiscal general ja trobarà la forma d’imputar als càrrecs electes catalans per intentar posar-los a la presó de la forma que sigui, saltant-se les lleis i saltant-se la democràcia. Normalitat Rajoy.

La conclusió més trista és que, deixant a banda el 155 i la DUI, el que queda clar és que Rajoy no vol parlar del "problema català". Per a ell no existeix, i si no es vol reconèixer la solució no té cap possibilitat. Normalitat Rajoy.