Ens ha
caigut una plaga bíblica: uns jutges i fiscals assilvestrats situats en els
màxims llocs del poder judicial, uns personatges que son capaços d’engegar el
país a fer punyetes abans d’aplicar la llei de forma honesta, només amb la
finalitat de mantenir la seva supèrbia, ignorància i mala fe, només per
creure’s salvadors de la pàtria, tal com va reconèixer per escrit el president
del TS i del CGPJ a un jutge de Barcelona remarcant que aquest jutge havia canviat
la història d’Espanya. Es pot ser més sectari per part d’aquesta suposada
autoritat? No saben que ells no han de canviar res, que el que han de fer és
impartir.t justícia?
Sí,
avui ja podem dir sense temor que la supèrbia, ignorància i mala fe d’aquests
magistrats, perquè fa temps que quan es parlava d’aquests personatges sempre s’afegia que eren unes persones amb “profunds coneixements de dret” i
ara, de cop i volta, han quedat aigualits i ofegats en un profund basal de ridícul.
Després
de totes les malifetes comeses en els darrers temps per aquests “il·lustres”
senyors ens hem convençut de que amb ells no es pot anar ni al bar de la
cantonada. Sabem que avui ells són impunes i per tant irresponsables de totes
les manipulacions i disbarats que se’ls passi per la barretina. Malauradament
és així. La separació de poders mal entesa els ha dut a una impunitat absoluta.
Va ser
el PP qui va dissenyar fa temps aquest entorn de jutges favorables a unes
determinades idees, i van ser promoguts els que estaven d’acord amb aquestes
idees i comportaments. La pàtria al cor, i la cartera ben resguardada i plena
de bitllets de ves a saber d’on. Fixem-nos que el PP se n’està sortint molt bé
en la seva posició de campió mundial de la corrupció de tots els temps. Hem
vist el desvergonyiment increïble dels jutges del Suprem del Tribunal de Comptes
i de la Junta Electoral Central, amb les seves interpretacions de les lleis,
amb les seves anades i vingudes, amb les sancions a l’ex alcaldessa de Madrid
per haver malbaratat una quantitat increïble de recursos públics, hem vist com
la declaraven impune, irresponsable, intocable, exonerant-la de qualsevol acte
delictiu. És només un exemple, n’hi ha de més sagnants.
Doncs va
ser el PP qui va construir l’estratègia de posar els jutges afins a les idees
que la pàtria era el més rellevant i la corrupció era una cosa tolerable.
En el judici
al “procés” hem vist com instructors incompetents i malvats han donat per bones
proves manifestament falses, que en la sentència hi ha errors garrafals que
farien enrogir a un estudiant de dret de primer any, hem vist les mostres de
supèrbia i de manca de sensibilitat dels jutges i fiscals. Que s’ho mirin com
vulguin, el resultat és que han posat a la presó i a l’exili a tot un Govern
legalment constituït, han empresonat a la presidenta del Parlament de Catalunya
per haver deixat parlamentar i el que és més rellevant, se’n senten orgullosos
del mal que han fet.
Per
postres, tenim als principals líders de la ultradreta —de dreta no n’hi ha—
demanant que es compleixi una sentència injusta i ho fan des de la seva
il·legitimitat de delinqüents convictes o quasi convictes.
I ja
per acabar ¿és veritat que alguna vegada aquests magistrats i fiscals van jurar respectar i fer respectar
les lleis? Si fos així, quina explicació ens donaran a tot el que ha passat i stà passant cada dia quan surt el sol?
Quan
demanaran perdó el CGPJ, el TS, la Fiscalia, el ministre de l’Interior, la
ministra de Justícia, i el president en funcions del govern espanyol?
Ens
repetirà Felip que la llei s’ha de complir i que la llei és igual per a tothom?
Tornarà a apostar per la unitat de la corrupció enfront de la democràcia?
Veurem...
Nota:
dels energúmens líders del partits que només han estès l’odi i multiplicat les
falsedats ni en parlo ni espero altra cosa que veure’ls desaparèixer.