(carta enviada a l'Avui el dia 28.11.2010, per la seva publicació. Publicada el dia 4.12.2010)
Ha fet bé el Sr. Zapatero de convocar els trenta set principals “empresaris”per discutir sobre la crisis. Ells han sigut actors principals d’aquesta crisis i, per tant, deuen saber com combatre-la.
A la reunió hi havia el millor de cada casa: constructores que han especulat; banquers que han actuat imprudentment i que s’han endeutat fins al coll i que, amb els diners dels seus clients prefereixen anar de compres aprofitant les gangues abans que donar crèdit a les empreses i particulars; concessionaris de tot tipus que viuen del BOE; directius que s’han apoderat de l’empresa que dirigeixen gràcies a tenir bons amics. El que difícilment hi trobarem serà algun empresari que hagi creat una empresa. L’entrada a la Moncloa va ser com quan donen els Oscars a Hollywood, l’única diferència era que se’ls veia una mica tronats. Diu la premsa que han exigit reformes a Zapatero i al sortir se’ls veia satisfets, els seus negocis no se’n ressentiran.
Ara doncs a ZP, per acabar-se d’assessorar, només li queda demanar a Mario Conde, a Javier de la Rosa, a Francisco Camps i Francisco Correa, i a Carmen de Mairena, que vagin a la Moncloa per tenir una altra entrevista. Compta amb el meu suport Sr. President.
diumenge, 28 de novembre del 2010
dissabte, 27 de novembre del 2010
El poder econòmic fa pressió davant del Rei per dur a terme reformes estructurals
Hem perdut el nord
Aquests dies hem vist amb sorpresa com una fundació (Everis) en nom de la societat civil emet un informe sobre reformes econòmico-socials a l’Estat espanyol i el presenta, no al Govern o al President del Govern, sinó al Rei, que com tots sabem la seva funció és essencialment decorativa i no ha d’intervenir en qüestions de govern, entre altres coses perquè ningú no l’ha elegit per aquesta funció.
Aquesta fundació està liderada pel que va ser ministre de Defensa Eduardo Serra amb el PP, però també va tenir càrrecs amb els socialistes i l’UCD, el que l’acredita com un tècnic sense ideologia o un camaleó capaç d’adaptar-se a totes les circumstàncies.
És la cara visible de la Fundació i com diu en l’informe emès, està subscrit per unes 60 personalitats (bàsicament executius d’empreses) i una quarantena d’experts temàtics. Això no obstant, si d’aquest grup de personalitats traguéssim els executius d’empreses concessionàries, monopolístiques, financeres i constructores, que totes elles porten un perdigó a l’ala, és a dir, que millor “calladets” que estarien més “monos”, o d’una altra manera, són part del problema i no de la solució i, per tant, la seva opinió és irrellevant quan no tendenciosa, el que queda és ben minso.
Tot i que els signants inspiren la més absoluta desconfiança, no es pot pas desautoritzar l’informe sense llegir-lo, per mes que hagin equivocat el destinatari, el moment i l’estratègia. I a més s’irroguen una representació que no tenen: per què diuen que són la societat civil quan són representants del poder econòmic? És un començament espectacular: errors i mentides!
El Sr. Eduardo Serra ha dit a la televisió que si hagués de sintetitzar les dues qüestions més importants de l’informe destacaria: productivitat i educació.
Caram! i per això han fet tant d’enrenou? Ara bé, de com millorar la productivitat i l’educació, poques concrecions hi ha al respecte.
Pel que fa a l’informe “de marres”. El primer que inspira desconfiança (o provoca una enorme hilaritat) és el títol:
Declaración TransformaEspaña
versión 1.0
Un momento clave de oportunidad para construir entre todos la España admirada del futuro
Una visión optimista pero contundente de la Sociedad Civil española
Déu ni do, no està malament. Ridícul fins al moll dels ossos! Uns personatges que siguin capaços de subscriure un informe amb aquest títol és per fer-s’ho mirar.
“constuir entre todos la España admirada del futuro”, estan bojos aquests gals! Perquè diuen que són la Societat Civil espanyola? Quins bandarres! Qui els ha donat aquesta representació? No han llegit a Habermas?
Però anem a l’informe.
http://www.fundacioneveris.es/Images/TransformaEspa%C3%B1a_tcm32-71088.pdf
Crec que val la pena llegir-lo. A banda d’alguns moments hilarants deguts especialment a dues coses: una literatura del segle XIX i unes propostes absolutament inconcretes, podem també trobar algunes idees aprofitables.
Punts a tenir en compte:
1. referència (apropiació) del concepte societat civil
2. anàlisi del punt de partida: segons l’informe es passa des d’una societat retardada, a una societat de benestar. No és fa cap referència a l’increment de les desigualtats en tot aquest trajecte.
3. parla d’una integració plena i participació activa en l’arena econòmico-financera global, però no esmenta la paraula clau: casino financer global.
4. atribueix la crisi a causes que venen de molts anys abans, completament d’acord. Diu que és el resultat d’un problema de salut que tenia ja el pacient, però que no s’estava percebent ni s’estava medicant adequadament. Conforme.
5. algunes pàgines (abundoses) de literatura sense aportar res (i teniu en compte que l’informe només té 16 pàgines), i finalment les propostes: són tres, amb una verborrea que gairebé no diu res, fins que en la tercera ("camino para la transformación") és concreta alguna cosa. Ara ho veurem:
6. “Nueva sociedad y mercado del talento”. Què concreta? doncs que la societat ha evolucionat des d’una societat de persones a una societat de talents, amb el que interpreto que desprès d’aquest esforç mental, els signants de l’informe s’exclouen del futur que proposen, ja que no mostren cap símptoma d’aquest talent que creuen necessari.
7. “Nueva competitividad global”, i aquí ja entren a “matar” quan especifiquen les línies d’actuació especials: Nuevo marco español de competitividad global, Nuevo ecosistema de I+D*i conectado con el Mercado y Capital i Nuevo mercado español para la competitividad global. I quan van acabar d’escriure això, van haver de descansar!
8. Nuevo Estado de Bienestar responsable, verborrea en tot excepte el que no és diu: retallada d’aquest estat del benestar. Ni s’argumenta ni es justifica.
9. Nuevo capital financiero inteligente. Està clar que això és un oxímor, no pot ser capital financer i ser intel·ligent.
I així és continua amb dos o tres propostes més en que no es concreta res de res i al darrere, per tancar aquest brillant informe, hi ha la llista dels que subscriuen l’informe. Naturalment hi són tots els "empresaris"que han estat cridats pel president ZP i en quan als experts temàtics, vull creure que alguns d’ells, que són persones de prestigi, hores d’ara se’n deuen penedir d’haver donar el seu nom per subscriure ,l'informe.
Aquests dies hem vist amb sorpresa com una fundació (Everis) en nom de la societat civil emet un informe sobre reformes econòmico-socials a l’Estat espanyol i el presenta, no al Govern o al President del Govern, sinó al Rei, que com tots sabem la seva funció és essencialment decorativa i no ha d’intervenir en qüestions de govern, entre altres coses perquè ningú no l’ha elegit per aquesta funció.
Aquesta fundació està liderada pel que va ser ministre de Defensa Eduardo Serra amb el PP, però també va tenir càrrecs amb els socialistes i l’UCD, el que l’acredita com un tècnic sense ideologia o un camaleó capaç d’adaptar-se a totes les circumstàncies.
És la cara visible de la Fundació i com diu en l’informe emès, està subscrit per unes 60 personalitats (bàsicament executius d’empreses) i una quarantena d’experts temàtics. Això no obstant, si d’aquest grup de personalitats traguéssim els executius d’empreses concessionàries, monopolístiques, financeres i constructores, que totes elles porten un perdigó a l’ala, és a dir, que millor “calladets” que estarien més “monos”, o d’una altra manera, són part del problema i no de la solució i, per tant, la seva opinió és irrellevant quan no tendenciosa, el que queda és ben minso.
Tot i que els signants inspiren la més absoluta desconfiança, no es pot pas desautoritzar l’informe sense llegir-lo, per mes que hagin equivocat el destinatari, el moment i l’estratègia. I a més s’irroguen una representació que no tenen: per què diuen que són la societat civil quan són representants del poder econòmic? És un començament espectacular: errors i mentides!
El Sr. Eduardo Serra ha dit a la televisió que si hagués de sintetitzar les dues qüestions més importants de l’informe destacaria: productivitat i educació.
Caram! i per això han fet tant d’enrenou? Ara bé, de com millorar la productivitat i l’educació, poques concrecions hi ha al respecte.
Pel que fa a l’informe “de marres”. El primer que inspira desconfiança (o provoca una enorme hilaritat) és el títol:
Declaración TransformaEspaña
versión 1.0
Un momento clave de oportunidad para construir entre todos la España admirada del futuro
Una visión optimista pero contundente de la Sociedad Civil española
Déu ni do, no està malament. Ridícul fins al moll dels ossos! Uns personatges que siguin capaços de subscriure un informe amb aquest títol és per fer-s’ho mirar.
“constuir entre todos la España admirada del futuro”, estan bojos aquests gals! Perquè diuen que són la Societat Civil espanyola? Quins bandarres! Qui els ha donat aquesta representació? No han llegit a Habermas?
Però anem a l’informe.
http://www.fundacioneveris.es/Images/TransformaEspa%C3%B1a_tcm32-71088.pdf
Crec que val la pena llegir-lo. A banda d’alguns moments hilarants deguts especialment a dues coses: una literatura del segle XIX i unes propostes absolutament inconcretes, podem també trobar algunes idees aprofitables.
Punts a tenir en compte:
1. referència (apropiació) del concepte societat civil
2. anàlisi del punt de partida: segons l’informe es passa des d’una societat retardada, a una societat de benestar. No és fa cap referència a l’increment de les desigualtats en tot aquest trajecte.
3. parla d’una integració plena i participació activa en l’arena econòmico-financera global, però no esmenta la paraula clau: casino financer global.
4. atribueix la crisi a causes que venen de molts anys abans, completament d’acord. Diu que és el resultat d’un problema de salut que tenia ja el pacient, però que no s’estava percebent ni s’estava medicant adequadament. Conforme.
5. algunes pàgines (abundoses) de literatura sense aportar res (i teniu en compte que l’informe només té 16 pàgines), i finalment les propostes: són tres, amb una verborrea que gairebé no diu res, fins que en la tercera ("camino para la transformación") és concreta alguna cosa. Ara ho veurem:
6. “Nueva sociedad y mercado del talento”. Què concreta? doncs que la societat ha evolucionat des d’una societat de persones a una societat de talents, amb el que interpreto que desprès d’aquest esforç mental, els signants de l’informe s’exclouen del futur que proposen, ja que no mostren cap símptoma d’aquest talent que creuen necessari.
7. “Nueva competitividad global”, i aquí ja entren a “matar” quan especifiquen les línies d’actuació especials: Nuevo marco español de competitividad global, Nuevo ecosistema de I+D*i conectado con el Mercado y Capital i Nuevo mercado español para la competitividad global. I quan van acabar d’escriure això, van haver de descansar!
8. Nuevo Estado de Bienestar responsable, verborrea en tot excepte el que no és diu: retallada d’aquest estat del benestar. Ni s’argumenta ni es justifica.
9. Nuevo capital financiero inteligente. Està clar que això és un oxímor, no pot ser capital financer i ser intel·ligent.
I així és continua amb dos o tres propostes més en que no es concreta res de res i al darrere, per tancar aquest brillant informe, hi ha la llista dels que subscriuen l’informe. Naturalment hi són tots els "empresaris"que han estat cridats pel president ZP i en quan als experts temàtics, vull creure que alguns d’ells, que són persones de prestigi, hores d’ara se’n deuen penedir d’haver donar el seu nom per subscriure ,l'informe.
divendres, 26 de novembre del 2010
ZP i els "empresaris"
El president del Govern espanyol tornarà a fer l'escena del sofà. Convoca els que ell diu grans empresaris, tot i que sap perfectament que en aquest grup no n’hi ha ni un d’empresari. Tots són funcionaris qualificats que viuen del BOE o aprofitats que es beneficien d’una situació de monopoli -consentit-. Bé, tots potser no, que algun empresari hi deu haver, però ¿que hi fan en aquest selecte grup, les constructores, les entitats financeres, les concessionàries de la Real Casa?
Encara no sap el Sr. ZP que aquests senyors no són la solució, sinó el problema? Què més ha de passar perquè es prenguin
mesures per acabar amb el predomini d’una economia especulativa, d’uns directius d’empresa incompetents que actuen contra el benestar de tothom?
El Govern de l'Estat hauria de tractar aquests directius d’ "empreses selectes" com empestats. Si no hi ha causes clares per dur-los davant del jutge (que jo crec que si es mirés amb una mica d’atenció se’n trobarien més d’una), com a mínim cal que la nostra societat els tracti com empestats, que rebutgi la seva presència i entre tots fem un cordó sanitari al seu voltant i,com a mínim, que no se’ls doni veu en cap mitjà de comunicació.
ZP en el seu dia ja va convocar els presidents de les entitats financeres dues vegades. Se’n ha obtingut alguna cosa? Doncs res de res. Els banquers han seguir r que r, i han seguit donant crèdit als seus amics, s’han dedicat a aprofitar-se del diner barat del BCE i l’han aplicat a la compra de bancs o a reduir els seus deutes.
Què farà ara amb aquesta trentena d'empresaris a banda de donar-los quatre canapès i una mica de cava?
Encara no sap el Sr. ZP que aquests senyors no són la solució, sinó el problema? Què més ha de passar perquè es prenguin
mesures per acabar amb el predomini d’una economia especulativa, d’uns directius d’empresa incompetents que actuen contra el benestar de tothom?El Govern de l'Estat hauria de tractar aquests directius d’ "empreses selectes" com empestats. Si no hi ha causes clares per dur-los davant del jutge (que jo crec que si es mirés amb una mica d’atenció se’n trobarien més d’una), com a mínim cal que la nostra societat els tracti com empestats, que rebutgi la seva presència i entre tots fem un cordó sanitari al seu voltant i,com a mínim, que no se’ls doni veu en cap mitjà de comunicació.
ZP en el seu dia ja va convocar els presidents de les entitats financeres dues vegades. Se’n ha obtingut alguna cosa? Doncs res de res. Els banquers han seguir r que r, i han seguit donant crèdit als seus amics, s’han dedicat a aprofitar-se del diner barat del BCE i l’han aplicat a la compra de bancs o a reduir els seus deutes.
Què farà ara amb aquesta trentena d'empresaris a banda de donar-los quatre canapès i una mica de cava?
dimarts, 9 de novembre del 2010
Sobre la productivitat
Una veritat incòmoda
Si entenem la productivitat com una relació entre els béns i serveis produïts i els recursos utilitzats per obtenir-los, arribarem a la conclusió de quant interessant és tenir estudiada i mesurada aquesta relació i com influeix en el resultat final, en el preu i en la competitivitat del producte o servei fabricat.
Dit això, que no deixa de ser una obvietat, voldria explicar el meu punt de vista que no és de cap manera el punt de vista d’un estudiós en la matèria. Per altra banda estic una mica fart del que expliquen al respecte d’aquest transcendental punt els polítics (al meu entendre ignorants), els mitjans de comunicació (simplificadors de la realitat fins al punt de falsejar la informació), les suposades confederacions d’empresaris (que d’empresaris no en tenen res) i alguns economistes que quan senten parlar de productivitat s’obnubilen i perden el sentit de la realitat.
Els seus discursos expliquen una productivitat lligada -exclusivament- als salaris, però ningú parla pràcticament de cap més factor.
Per tant, en absència d’aquests altres factors dels que no se’n parla, em permetré fer-ne una breu referència segons el col·lectiu opinador de qui es tracti.
La visió dels polítics
En general els polítics no acostumen a tenir experiència laboral en un sentit estricte. Segur que es fan un tip de treballar per la causa, pel partit, per les idees, o pel que sigui, però el que se’n diu treballar per aconseguir una determinada producció en béns o serveis, en general podem afirmar que no en tenen experiència i el seu coneixement acostuma a venir per cursets accelerats sobre la matèria o per lectures de diaris salmonats (tampoc tenen temps per llegir llibres sobre la matèria).
Per altra banda els polítics són els responsables, entre altres coses, de les infraestructures que de forma clara incideixen sobre la productivitat. Sense entrar en gaires disquisicions podríem admetre que si un treballador per desplaçar-se de la casa a la feina ha de dedicar una hora (no és admissible pensar que cada treballador pugui viure al costat de la feina i hi pugui anar a peu), aquest temps és una ineficiència estructural derivada d’uns transports públics ineficients o d’unes carreteres col·lapsades, amb l’agreujant que el treballador arriba ja cansat al treball derivat del patiment d’una conducció complicada i de si no podrà arribar a l’hora. Això pel que fa als treballadors, però i pel que fa al transport del materials de producció i de la corresponent sortida del producte? Doncs més del mateix. Més problemes i menys eficiència.
En un article recent a El País (24/10/2010) el professor Pedro Saura García explicava els efectes de les infraestructures en la productivitat i en el creixement i reconeixia com Catalunya des de fa 15 anys estava perdent pes en l’economia de l’Estat, en bona part derivada de l’estructura radial de les comunicacions.
També Expansión de 25/10/2010 (i demano disculpes per haver llegit un diari salmonat) destacava que, en un informe que s’ha publicat recentment per la CE, Espanya està a la cua de la productivitat de tota la UE. Aquest estudi analitza 27 indicadors i en 18 d’ells estem per sota de la mitjana, sent els 6 més baixos els que es deuen a l’actuació del Govern i l’Administració en general (temps necessari per iniciar un negoci, temps de pagament per part de l’administració, marc regulatori, etc.).
Curiosament en el mateix informe diu que la productivitat laboral està per damunt de la mitjana de la UE, un 6%. En què quedem! On és el problema?
Per tractar d’esbrinar-ho analitzaré diversos punts de vista.
La visió del empresaris
Els empresaris són els responsables de l’organització del treball a l’empresa i, per un esperit corporatiu i d’allunyament de responsabilitats, mai volen parlar de l’organització del treball a l’empresa i dels altres factors que són decisius en la producció. Ho han decidit ells i naturalment està bé. La seva supèrbia fa que es comparin amb Déu, creuen que ells van crear l’empresa quan l’empresa era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la seva organització, però no van saber dir: que es faci la llum! I no van poder dir al final que tot el que havien fet era bo. I ara tenim les empreses que tenim.
Està clar que els empresaris són essencials pel bon funcionament del sistema econòmic, el problema és, com repeteixo sovint, que d’empresaris no ens en queden. Ens queden executius que són un material fet d’una altra pasta i amb uns altres interessos i, l’empresa, la veuen des d’un altre prisma. Però ni uns ni altres es preocupen gaire de veure quins són els elements que influeixen en la productivitat i la seva cançó la coneixem sobradament: els treballadors estan poc implicats en l’empresa; guanyen massa diners; estan poc formats. En canvi només els caldria llegir algun manual sobre la qüestió per situar-se i recordar el que en el seu dia devien estudiar quan eren joves -suposant que ho haguessin fet- i si no tenen temps per repassar un manual sempre els queda el recurs d’anar a la Wikipedia. Veurien quins són aquests factors que influeixen de forma important en la productivitat. Els esmentaré segons el meu ordre de preferències en el sentit que són els que de forma més rellevant influeixen en la producció en un entorn competitiu:
1. l’organització, 2. els recursos humans, 3. la tecnologia, 4. la qualitat, 5. les relacions laborals, 6. les condicions de treball, 7. altres
Segons aquest criteri subjectiu veiem que l’organització és crucial per determinar la productivitat, però si sempre que en parlem només ens referim als salaris (recursos humans) i a la necessitat de disminuir-los, mala peça tenim al teler...
La visió dels treballadors
Els treballadors saben que estan a l’empresa per treballar i si algú d’ells pensa enlloc de treballar, més aviat està mal vist (ja li ho ha dit el seu superior a l’empresa: vostè està aquí per treballar, per pensar ja hi sóc jo!).
Amb aquesta excusa el treballador se sent poc vinculat a l’empresa i al seu resultat. Els discursos que es fan des dels consells d’administració quan es dóna les gràcies a la plantilla són més falsos que un duro sevillano. És una lliçó de cinisme per part dels executius que expliquen el resultat de l’empresa.
Pel que fa a la formació dels treballadors, no està gens clar que siguin sempre treballadors ben formats, amb coneixement i flexibilitat per adaptar-se a altres treballs i fins i tot a altres empreses. Aquesta manca de flexibilitat és un handicap important per aconseguir un bon funcionament de l’empresa.
Ara bé, sabem que la formació que es dóna a la Universitat és una formació teòrica -i mai més ben dit- que cal complementar amb una formació pràctica i que sense aquesta pràctica la formació teòrica serveix per a ben poca cosa. En altres paraules: que la formació que es rep (o es pot rebre a l’empresa) és o pot ser més rellevant que la que es rep a la Universitat.
Algunes empreses han estat sensibles a aquest fet i han facilitat la formació complementària dels seus treballadors i, si a més han sabut vincular-los a l’empresa (en el sentit que aquests treballadors no fan de saltimbanqui i van d’una empresa a l’altra perquè ja han donat tot el suc o bé perquè no volen que es descobreixi les seves limitacions), el resultat pot ser força brillant.
No paguen els executius per vincular-los a l’empresa? Doncs què millor que vincular els empleats a través de la formació i la responsabilitat per vincular-los a l’empresa.
I què hem de fer?
Si els punts de vista sobre la productivitat són tant diferents hauríem de trobar algun punt d’encontre.
Algun problema d’absentisme laboral hi ha: cal acomiadar aquests treballadors. Algun problema hi ha en els representants del empresaris: el presumpte delinqüent de la CEOE hauria de ser portat davant dels tribunals i el que encara s’entén menys és perquè els empresaris el van votar com a representant i el van mantenir desprès de totes les malifetes dutes a terme.
I els polítics, quan deixaran de dir tonteries i es posaran les piles per resoldre els problemes que els pertoca?
Si tenim en compte aquests factors, la productivitat millorarà, no en tinc cap dubte.
PS: Em fan arribar una opinió en el sentit que si que n'hi ha d'empresaris al nostre país, i que aquests lluiten per fer funcionar l'empresa i l'economia. He de reconèixer que és cert, però jo volia referirme (sense que quedés massa clar) als grans "empresaris", als de les empreses de l'Ibex, on, sens cap dubte, els dirigents són mers assalariats molt qualificats i que a poc a poc es van transformant en amos, és a dir, participen en el seu capital mitjançant uns sistemes de remuneració molt particulars (desembre 2010).
Si entenem la productivitat com una relació entre els béns i serveis produïts i els recursos utilitzats per obtenir-los, arribarem a la conclusió de quant interessant és tenir estudiada i mesurada aquesta relació i com influeix en el resultat final, en el preu i en la competitivitat del producte o servei fabricat.
Dit això, que no deixa de ser una obvietat, voldria explicar el meu punt de vista que no és de cap manera el punt de vista d’un estudiós en la matèria. Per altra banda estic una mica fart del que expliquen al respecte d’aquest transcendental punt els polítics (al meu entendre ignorants), els mitjans de comunicació (simplificadors de la realitat fins al punt de falsejar la informació), les suposades confederacions d’empresaris (que d’empresaris no en tenen res) i alguns economistes que quan senten parlar de productivitat s’obnubilen i perden el sentit de la realitat.
Els seus discursos expliquen una productivitat lligada -exclusivament- als salaris, però ningú parla pràcticament de cap més factor.
Per tant, en absència d’aquests altres factors dels que no se’n parla, em permetré fer-ne una breu referència segons el col·lectiu opinador de qui es tracti.
La visió dels polítics
En general els polítics no acostumen a tenir experiència laboral en un sentit estricte. Segur que es fan un tip de treballar per la causa, pel partit, per les idees, o pel que sigui, però el que se’n diu treballar per aconseguir una determinada producció en béns o serveis, en general podem afirmar que no en tenen experiència i el seu coneixement acostuma a venir per cursets accelerats sobre la matèria o per lectures de diaris salmonats (tampoc tenen temps per llegir llibres sobre la matèria).
Per altra banda els polítics són els responsables, entre altres coses, de les infraestructures que de forma clara incideixen sobre la productivitat. Sense entrar en gaires disquisicions podríem admetre que si un treballador per desplaçar-se de la casa a la feina ha de dedicar una hora (no és admissible pensar que cada treballador pugui viure al costat de la feina i hi pugui anar a peu), aquest temps és una ineficiència estructural derivada d’uns transports públics ineficients o d’unes carreteres col·lapsades, amb l’agreujant que el treballador arriba ja cansat al treball derivat del patiment d’una conducció complicada i de si no podrà arribar a l’hora. Això pel que fa als treballadors, però i pel que fa al transport del materials de producció i de la corresponent sortida del producte? Doncs més del mateix. Més problemes i menys eficiència.
En un article recent a El País (24/10/2010) el professor Pedro Saura García explicava els efectes de les infraestructures en la productivitat i en el creixement i reconeixia com Catalunya des de fa 15 anys estava perdent pes en l’economia de l’Estat, en bona part derivada de l’estructura radial de les comunicacions.
També Expansión de 25/10/2010 (i demano disculpes per haver llegit un diari salmonat) destacava que, en un informe que s’ha publicat recentment per la CE, Espanya està a la cua de la productivitat de tota la UE. Aquest estudi analitza 27 indicadors i en 18 d’ells estem per sota de la mitjana, sent els 6 més baixos els que es deuen a l’actuació del Govern i l’Administració en general (temps necessari per iniciar un negoci, temps de pagament per part de l’administració, marc regulatori, etc.).
Curiosament en el mateix informe diu que la productivitat laboral està per damunt de la mitjana de la UE, un 6%. En què quedem! On és el problema?
Per tractar d’esbrinar-ho analitzaré diversos punts de vista.
La visió del empresaris
Els empresaris són els responsables de l’organització del treball a l’empresa i, per un esperit corporatiu i d’allunyament de responsabilitats, mai volen parlar de l’organització del treball a l’empresa i dels altres factors que són decisius en la producció. Ho han decidit ells i naturalment està bé. La seva supèrbia fa que es comparin amb Déu, creuen que ells van crear l’empresa quan l’empresa era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la seva organització, però no van saber dir: que es faci la llum! I no van poder dir al final que tot el que havien fet era bo. I ara tenim les empreses que tenim.
Està clar que els empresaris són essencials pel bon funcionament del sistema econòmic, el problema és, com repeteixo sovint, que d’empresaris no ens en queden. Ens queden executius que són un material fet d’una altra pasta i amb uns altres interessos i, l’empresa, la veuen des d’un altre prisma. Però ni uns ni altres es preocupen gaire de veure quins són els elements que influeixen en la productivitat i la seva cançó la coneixem sobradament: els treballadors estan poc implicats en l’empresa; guanyen massa diners; estan poc formats. En canvi només els caldria llegir algun manual sobre la qüestió per situar-se i recordar el que en el seu dia devien estudiar quan eren joves -suposant que ho haguessin fet- i si no tenen temps per repassar un manual sempre els queda el recurs d’anar a la Wikipedia. Veurien quins són aquests factors que influeixen de forma important en la productivitat. Els esmentaré segons el meu ordre de preferències en el sentit que són els que de forma més rellevant influeixen en la producció en un entorn competitiu:
1. l’organització, 2. els recursos humans, 3. la tecnologia, 4. la qualitat, 5. les relacions laborals, 6. les condicions de treball, 7. altres
Segons aquest criteri subjectiu veiem que l’organització és crucial per determinar la productivitat, però si sempre que en parlem només ens referim als salaris (recursos humans) i a la necessitat de disminuir-los, mala peça tenim al teler...
La visió dels treballadors
Els treballadors saben que estan a l’empresa per treballar i si algú d’ells pensa enlloc de treballar, més aviat està mal vist (ja li ho ha dit el seu superior a l’empresa: vostè està aquí per treballar, per pensar ja hi sóc jo!).
Amb aquesta excusa el treballador se sent poc vinculat a l’empresa i al seu resultat. Els discursos que es fan des dels consells d’administració quan es dóna les gràcies a la plantilla són més falsos que un duro sevillano. És una lliçó de cinisme per part dels executius que expliquen el resultat de l’empresa.
Pel que fa a la formació dels treballadors, no està gens clar que siguin sempre treballadors ben formats, amb coneixement i flexibilitat per adaptar-se a altres treballs i fins i tot a altres empreses. Aquesta manca de flexibilitat és un handicap important per aconseguir un bon funcionament de l’empresa.
Ara bé, sabem que la formació que es dóna a la Universitat és una formació teòrica -i mai més ben dit- que cal complementar amb una formació pràctica i que sense aquesta pràctica la formació teòrica serveix per a ben poca cosa. En altres paraules: que la formació que es rep (o es pot rebre a l’empresa) és o pot ser més rellevant que la que es rep a la Universitat.
Algunes empreses han estat sensibles a aquest fet i han facilitat la formació complementària dels seus treballadors i, si a més han sabut vincular-los a l’empresa (en el sentit que aquests treballadors no fan de saltimbanqui i van d’una empresa a l’altra perquè ja han donat tot el suc o bé perquè no volen que es descobreixi les seves limitacions), el resultat pot ser força brillant.
No paguen els executius per vincular-los a l’empresa? Doncs què millor que vincular els empleats a través de la formació i la responsabilitat per vincular-los a l’empresa.
I què hem de fer?
Si els punts de vista sobre la productivitat són tant diferents hauríem de trobar algun punt d’encontre.
Algun problema d’absentisme laboral hi ha: cal acomiadar aquests treballadors. Algun problema hi ha en els representants del empresaris: el presumpte delinqüent de la CEOE hauria de ser portat davant dels tribunals i el que encara s’entén menys és perquè els empresaris el van votar com a representant i el van mantenir desprès de totes les malifetes dutes a terme.
I els polítics, quan deixaran de dir tonteries i es posaran les piles per resoldre els problemes que els pertoca?
Si tenim en compte aquests factors, la productivitat millorarà, no en tinc cap dubte.
PS: Em fan arribar una opinió en el sentit que si que n'hi ha d'empresaris al nostre país, i que aquests lluiten per fer funcionar l'empresa i l'economia. He de reconèixer que és cert, però jo volia referirme (sense que quedés massa clar) als grans "empresaris", als de les empreses de l'Ibex, on, sens cap dubte, els dirigents són mers assalariats molt qualificats i que a poc a poc es van transformant en amos, és a dir, participen en el seu capital mitjançant uns sistemes de remuneració molt particulars (desembre 2010).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)