Al
voltant de les darreres eleccions generals els ciutadans hem quedat menyspreats
i abandonats pels polítics i pels seus partits. Podríem dir traïts. Hem votat
uns programes i ara els polítics els vulneren amb acords entre ells vergonyants.
Els polítics han aconseguit que el nostre vot sigui absolutament inútil.
Previ
a que es produís l’acte de vot, els partits van elaborar unes poques idees mal
esbossades i sense cap concreció que creien suficients per atreure als
ciutadans. Es van fer algunes promeses i es van formular algunes línies de com
actuarien en el cas de guanyar les eleccions.
Passat
un temps, la desolació i la decepció s’han estès per tota la ciutadania. És
evident que les dretes i les esquerres tenen el mateix dret de promoure
programes polítics, però sembla que la majoria dels ciutadans hauríem d’estar
d’acord amb propostes que promoguessin la igualtat i la justícia. Sembla que
les propostes de criminalitzar el pensament —cas evident en el sobiranisme— ha
estat proscrit, cosa impensable en una proposta d’estat, de nació, que volgués
ser democràtic i que defensés els drets humans i la llibertat i la decència.
No ha
estat així. Tota la dreta, política, mediàtica i social, s’ha manifestat contra
la llibertat de pensament, d’expressió i de consciència. I dins aquesta dreta
s’hi troben no només el PP, C’s i Vox, sinó també una bona part del PSOE. També
hi ha catalans de dreta i bascos de dreta, fins i tot algun d’ells sobiranista.
L’esquerra
ha deixat d’existir. La tolerància entre partits, la tolerància a les idees
dels altres, ha quedat en un terreny proscrit. Els partits actuen, parlen i
pacten només en funció dels interessos dels seus líders. Ara ja han aconseguit
el que volien- Els ciutadans, que es fotin!
Per
altra banda la justícia està donant un espectacle digne d’un país bananer.
Durant el judici al procés hem vist com fiscals, jutges i polítics en el poder,
han mentit, han creat un relat fictici que no s’ajusta a la realitat. Ho saben,
però segons ells, la finalitat justifica els mitjans, especialment quan ja s’ha
perdut la dignitat.
Hi ha
hagut judicis contra presumptes culpables de violacions a noies i nenes —menors
d’edat—. Els jutges i els fiscals (havia teclejat fecals per proximitat) han
emès sentències ignominioses. Deixant veure la seva ànima més fosca i la seva
maldat més evident. Mentrestant Lesmes, que sembla que hauria de tenir alguna
cosa a dir, mira cap un altre costat. Lesmes, no tens res a dir! No tens res a
fer! No s’han d’inhabilitar a perpetuïtat aquests fiscals i jutges? No se’ls ha
de ficar a presó preventiva? Tenim una justícia corcada, podrida fins a les entranyes,
fins a les seves ànimes, si és que en tenen. Jutges i fiscals tan superbs com
malvats, tan ignorants com sense entranyes, dicten sentències a tort i dret, i
encara volen que els respectem.
Els
polítics afirmen que han de complir el mandat dels ciutadans. Així Pedro
Sánchez vol pactar amb C’s, perquè s’hi troba més còmode (i a més, el dia que
es va conèixer els resultats de les eleccions, al peu de la seu dels
socialistes se sentia: "amb Rivera no!"). Pensa igual que Rivera i Arrimadas (dos
caps buits). Demana els escons de Podemos i els ofereix un govern de cooperació
—un invent de Sánchez—. S’ha begut l’enteniment Sánchez? Per què diu aquestes
bestieses? I a sobre sembla com si tingués raó. S’ha de ser molt cretí!
Entretant
aquell estudiant brillant que és Casado, va fent la seva via. Calla, pacta amb
la ultradreta, pretén obtenir el que les urnes no li han donat amb actuacions
faccioses. Aquest és el panorama,
I els
ciutadans veiem com les nostres opcions són manipulades per uns polítics sense
res al cap, miserables i ambiciosos, que els importa un rave el que passi a la
gent i el seu benestar, i van fent pactes per assegurar-se no un govern
estable, sinó una cadira estable i el manteniment dels privilegis. Vomitiu!
